No hi haurà front comú de l’independentisme per comprometre el PSOE a res. És inviable després de la valoració electoral de la nit juntaire. Tota l’artilleria pesant ha estat contra els republicans. Malgrat recollir el pitjor resultat de la seva història, el món postconvergent ha pretès vendre'l amb dignitat, enfront de la indignitat d’altri. Dels altres indepes, és clar. Un símptoma inequívoc de no fer propòsit d’esmena i sí de la voluntat d’anar cavant una trinxera amb els republicans. Com més alta i alhora profunda millor, semblen voler-nos dir.

L’independentisme ha perdut bous i esquelles mentre el PSC ho ha brodat amb l’enèsima versió del que ‘ve el papus’ i el PP ha superat en vots a ERC malgrat obtenir un diputat menys

Jordi Turull aplaudia a rabiar —precisament ell— la cantarella del ‘a cambio de nada’ que no se sap ben bé per quin motiu la portaveu Nogueras va expressar en castellà. Probablement, perquè l’únic objectiu confés de Turull era superar els republicans, que tot i la forta davallada ha deixat als juntaires a 70.000 vots. La candidatura liderada per Gabriel Rufian —vilipendiat un dia i un altre pel món juntaire— es mantenia per davant de la de Junts, tot i deixar-se un 40 % dels vots pel camí. I la CUP, apel·lant a l’autodeterminació i l’amnistia amb el puny clos, ha quedat fora de l’hemicicle i ha perdut més de la meitat dels vots. En conjunt, l’independentisme ha perdut bous i esquelles mentre el PSC ho ha brodat amb l’enèsima versió del que ‘ve el papus’ i el PP ha superat en vots a ERC malgrat obtenir un diputat menys.

L’escenari al qual ens aboquen els resultats electorals és de repetició. Si no és que el PSOE de Pedro Sánchez decideix abstenir-se davant Feijóo, després de protagonitzar aquest una pírrica victòria i de consumar Sánchez una dolça derrota. Serà —si no hi ha un nou cop d’estat al PSOE— de repetició perquè al PSOE de Sánchez probablement li convé aquest escenari més que no pas intentar cap mena d’investidura amb el conjunt de la perifèria. Seria fàcil amb Sumar, un soci molt més dòcil que no pas Podemos. Però no —almenys no ara— amb la perifèria. Massa incòmode per a un Sánchez que ha tornat a demostrar que no havia esgotat les set vides del gat.

Sánchez ha fortificat el grup parlamentari amb una candidatura a la seva mida. Anar a unes segones eleccions permet a Sánchez seguir al capdavant del Govern fins a les properes, pel cap baix. I aleshores sí, si l’aritmètica ho permetés, tornaria a plantejar-se una investidura similar a la darrera que, al final, no l’ha enterrat, malgrat els pèssims auguris de les enquestes. No li serà fàcil i és obvi que tornarà a viure les mateixes pressions que ja van forçar la seva primera defenestració. Però ara és més fort. Molt més fort.