"Res no va bé en un sistema polític en què les paraules contradiuen els fets".
Napoleó Bonaparte
En forma de novel·la, de fulletó o fins i tot de sèrie televisiva, tots hem assistit al relat de les aventures i desventures del personatge que, creient-se hereu de tal o tal altra fortuna o títol, descobreix, quin drama!, que no és sinó un bastard que en realitat no pot reclamar el que depèn de la línia legítima. La il·legitimitat del seu origen es desploma sobre seu i sobre el lector, si és que va empatitzar amb els seus avatars, i el deixa fora de joc. Quelcom semblant ens va reconèixer ahir el president-portaveu del govern espanyol en el seu míting després del Consell de Ministres, ja que no va tenir objeccions a posar en dubte la seva pròpia legitimitat pel fet d'arrabassar-l'hi al Congrés.
Quan per tal de justificar la trampa que ha fet, aprovant de nou els decrets decaiguts després de la negativa de Junts, va sortir de la seva fecunda boca l'aberració següent en forma de frase: "Quan els interessos de la gent són trepitjats pel Parlament", aleshores entro jo i actuo. N'hi ha per a sucar-hi pa. Perquè aquí es divorcien els interessos "de la gent" dels interessos dels ciutadans representats precisament al Parlament. Encara més, ens descobreix l'existència d'una gent que és trepitjada per aquells a qui van votar. Aquests interessos els defensa ell i només ell. Aberrant i perillós. Gentisme, si no volen anomenar-ho populisme. Una cosa totalment aliena a l'esperit de la democràcia. Tant que, si fos pres en consideració, ens desvela que el Congrés manca de legitimitat per representar aquestes gents, a les quals trepitja, i li arrabassa tot el sentit democràtic a la seva existència.
I això ens ho diu un personatge que ha governat els últims tres anys amb l'única legitimitat que en el nostre ordenament li concedeix haver obtingut el suport a la seva investidura d'aquest mateix Congrés. Aquest personatge que considera que aquells diputats que van votar no als decrets monstre sobre els lloguers manquen d'"humanitat" i de "sentit comú" i han de ser esmenats mitjançant un exercici de trilerisme, és el mateix que deu la seva legitimitat al suport de set d'aquests mateixos diputats que ara no la tenen per defensar els interessos dels seus votants. Si la negativa de Junts a l'aprovació dels decrets Mari i Carmen no dota de legitimitat la seva derogació, com i per què aquests mateixos vots van servir per donar-li legitimitat a ell com a president?
La campanya i la precampanya electoral esdevindran infernals en les formes, però també en el fons. En aquesta mateixa al·locució, Sánchez ens va avisar que "el govern continuarà governant" durant aquest període, ja que no entrarà en funcions fins després de les votacions. En què està pensant? Què colarà a través de la Diputació Permanent que no hagi pogut aprovar fins ara? Inquietant. Tremend si aquesta declaració d'intencions se suma a aquella en què amb anterioritat ens va dir que governaria amb el Parlament o sense. Qualsevol paisà amb la mínima sensibilitat democràtica té els pèls de punta.
Sánchez no tolera que es pensi diferent, perquè si no dones suport a les mateixes solucions que ell, ets inhumà
Després hi ha el tema de la vaga general convocada contra l'oposició. Perdoni? Sí, sí que no és només que tots ens imaginem que es tracta d'un moviment d'agitació als carrers que forma part de la campanya per mobilitzar l'esquerra, és que ho ha dit la cap d'estratègies de campanya del PSOE, María Jesús Montero. "La vaga general es convoca contra l'oposició per enderrocar els decrets d'habitatge", ha dit sense embuts. Amb aquesta estratega, per a què vols sigil? Si tot el que diguis pot ser utilitzat en contra teva, com a les pel·lícules, no està confessant que els sindicats propers als partits del govern han convocat una vaga il·legal? L'ordenament no permet vagues polítiques i d'aquesta frase es dedueix que els motius suposadament laborals que s'han al·legat són una mera ficció per dotar la convocatòria de certa pàtina de normalitat. Si la vaga és contra els grups polítics que van defensar les seves conviccions i els interessos dels seus votants, això vol dir que tot aquell que no voti el que vol Sánchez és susceptible de veure's contestat amb aldarulls i vagues al carrer? Què ha volgut dir Ada Colau en afirmar que Puigdemont, quan torni, no podrà caminar per Catalunya després que el seu grup hagi votat contra la voluntat de l'esquerra?
Sánchez es destapa cada cop més. No tolera que es pensi diferent, perquè si no dones suport a les mateixes solucions que ell, ets inhumà. No tolera els contrapesos i controls democràtics perquè o bé se'ls salta o acaba anomenant-los colpistes, com als jutges —si no descobrim que el seu partit va fer alguna cosa pitjor en crear una trama que pretenia "donar-los un ensurt" a través d'una xarxa de narcos. No tolera pertànyer a un club internacional en el qual s'espera certa lleialtat per part dels membres. No tolera els mitjans ni els periodistes que el critiquen perquè passen a ser "buleros", feixistes o pseudomitjans. No tolera els membres del seu partit que li recorden la deriva populista que l'allunya de la socialdemocràcia. No tolera ni dissidència ni consells dels més pròxims. No tolera les lleis escrites ni les no escrites del sistema que no serveixen als seus designis. No tolera el Parlament quan no el controla. La qual cosa equival a dir que li resulta intolerable el més bàsic de la democràcia.
L'Estat que ell concep no s'assembla gens al que hem viscut fins ara. Ara hi és ell i, és clar, "la gent", enfront d'un sistema que pretén transformar en alguna cosa diferent de la democràcia liberal i, si tingués prou majoria, per descomptat ho faria. Té raó tot aquell qui pensa que en aquestes eleccions el més important no és ni l'habitatge, ni la corrupció, ni cap dels problemes habituals; en aquestes eleccions el que ens hem de preguntar és si perpetuem la democràcia liberal europea o si ens deixem bressolar per l'il·liberalisme que porta a sistemes que molts no desitgem. Que no sigui dit que no ens ho estan fent veure ben clar.