Pedro Sánchez presideix el govern d’Espanya des que va tombar Mariano Rajoy amb una exitosa moció de censura multipartida el 2018, i, durant les quatre legislatures en què ha governat, només s’han aprovat 3 pressupostos generals de l’Estat, els del 2021, 2022 i 2023; els del 2026 no han superat el tall parlamentari, així que Espanya continua amb els comptes prorrogats del 2023. Salvador Illa és president de la Generalitat des del 2024 i, si Oriol Junqueras no hi posa remei abans d’aquest divendres, quan el Parlament celebrarà el debat de totalitat dels comptes, i retira l’esmena presentada per ERC, haurà de continuar amb els pressupostos prorrogats del 2023, exactament igual que li succeeix a Pedro Sánchez. Que, davant aquest eventual escenari de ruptura amb ERC, Illa convoqui eleccions, està per veure. No dic que sigui impossible perquè en política, i més en política catalana, poques coses ho són. Però vaig escriure aquí que Illa no és Pere Aragonès, i res no em fa pensar una altra cosa.

És cert que l’anterior president de la Generalitat, el primer d’ERC des del 1939, va convocar a les urnes després que el no dels Comuns sentenciés els seus pressupostos, que sí que havia pactat amb el PSC llavors a l’oposició, com els anteriors, que sí que va poder aprovar, els del 2023. Són els últims encara vigents i que podrien ser prorrogats per tercera vegada. Per això, precisament, ara el president reclama a Junqueras que apliqui allò de “l’avui per mi, demà per tu”, i li salvi els seus pressupostos. Però el descarrilament dels comptes d’Aragonès per al 2024 va ser més l’empenta final que no la causa de l’avortament d’una legislatura sense ànima que va morir el dia que Carles Puigdemont va decidir que Junts sortís del govern amb ERC. La pregunta és: és ara Pedro Sánchez, que es nega a certificar i posar fil a l’agulla al traspàs del 100% de l’IRPF reclamat per ERC com a condició sine qua non per aprovar els comptes a Illa, qui llençarà per la finestra la legislatura catalana? Res no es pot descartar en política, però, una vegada més, no sembla que Illa sigui Aragonès i convoqui unes eleccions anticipades a Catalunya que només ell pot convocar i que tampoc interessen a Sánchez. I doncs?

Hi haurà nous pressupostos? Illa té poc a guanyar amb unes noves eleccions, i Junqueras, encara menys

És cert que Junqueras ha portat al límit el seu envit a Illa, però, també, que demana al president de la Generalitat una cosa, el traspàs del 100% de l’IRPF, el compliment de la qual, malgrat que figurés al pacte d’investidura, està en mans de Sánchez i la seva ministra-candidata a Andalusia, Maria Jesús Montero. Els pressupostos catalans no es fan a la Moncloa o no s'hi haurien de fer. El contrari és admetre que la Generalitat és un decorat de cartó pedra. Això hauria de permetre situar-los en un terreny propi, no dic aïllat del context, en el qual primi la gestió per davant del politiqueig. Els ciutadans ho agrairien.

Altressí, també és cert que Salvador Illa no sortirà indemne de la crisi, encara que opti per continuar la legislatura amb pròrrogues pressupostàries, amb suplements de crèdit o ajornant la presentació dels comptes al mes de juny, com ERC li suggereix. A diferència del que succeeix amb el seu company de partit i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha aconseguit aprovar dos de tres pressupostos, els del 2024 i el 2026, Illa encara tindria per estrenar el seu primer pressupost en un escenari global d’alta inestabilitat, ara arran de la guerra provocada per Trump al Golf Pèrsic amb l’atac a l’Iran.

Així, el fracàs pressupostari no seria la millor credencial d'Illa per anar a unes noves eleccions que ningú no vol a Catalunya. Tampoc ajuda la crisi ferroviària pertinaç ni el malestar de sectors com el de l'educació o la sanitat i part dels empresaris. La temptació de carregar els neulers del bloqueig de 50.000 milions d'euros a ERC no resoldria res ni ara ni, sobretot, després d'uns hipotètics nous comicis. El PSC no guanyaria res amb una ERC erosionada a les urnes després dels pactes sense complir amb els socialistes, i l'opció de responsabilitzar-ne Junts, a la qual ni tan sols s'ha ofert una negociació formal dels comptes, almenys fins ara, massa cínica.

Hi haurà nous pressupostos, doncs? Illa té poc a guanyar amb unes noves eleccions en les quals no tindria garantida la investidura amb un pacte d’esquerres en un Parlament hiperfragmentat i sotmès al dictat de l'extrema dreta. I Junqueras, que difícilment s’hi podria presentar als comicis si continua inhabilitat per la sentència del Tribunal Suprem i l’amnistia en l’aire, encara menys.