El candidat prorús i euroescèptic Rumen Radev s’ha imposat a les eleccions legislatives de Bulgària amb una folgada victòria, segons indiquen els sondejos a peu d’urna, que el donen com a clar guanyador amb una diferència de 20 punts sobre el segon. La seva formació, Bulgària Progressista —creada després de la seva dimissió com a cap d’Estat al gener—, hauria aconseguit entre el 37,5% i el 39,2% dels vots, segons les estimacions de les empreses demoscòpiques Alpha Research i Trend. Ara bé, el resultat obliga Radev a buscar aliances per poder formar govern en un escenari polític fragmentat, ja que fins a sis partits entrarien al parlament.
Antic general de l’exèrcit, Radev ha sabut capitalitzar el malestar d’una part important de l’electorat amb un discurs centrat en la lluita contra la corrupció i l’impacte de la inflació en l'economia més pobra de la Unió Europea. El país ha viscut una gran inestabilitat política en els darrers anys, amb fins a set primers ministres en cinc anys, un context que ha alimentat el vot de protesta. “Esperàvem guanyar, era el normal i natural. Teníem grans esperances i grans expectatives, i per això la responsabilitat és gran”, ha afirmat Radev després de conèixer els primers resultats.
En segona posició, i a una distància considerable, s’ha situat el partit conservador Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), liderat per Boiko Boríssov, amb prop del 16% dels vots. L’exprimer ministre, figura central de la política búlgara durant més d’una dècada, havia intentat reivindicar-se com a garant de l’orientació europea del país. Tot i això, per als seus detractors continua sent el símbol d’un sistema marcat per la corrupció i el clientelisme, factors que han erosionat el seu suport. Malgrat haver estat el partit dominant en els darrers quinze anys, GERB ha quedat lluny de disputar-li la victòria a Radev.
Pel que fa a la resta de forces, el mapa polític es dibuixa amb una notable fragmentació. Molt a prop de Boríssov apareix la coalició europeista i liberal Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica (PP-DB), que obtindria al voltant del 14,3% dels vots. Per darrere, la formació DPS-Nou Començament, encapçalada per un empresari sancionat pels Estats Units i el Regne Unit per corrupció, arribaria a prop del 8,4%. També aconseguiria representació parlamentària el partit ultranacionalista i prorús Resurrecció, amb prop del 5%, així com el Partit Socialista (BSP) búlgar, hereu de l’antiga formació comunista, que tancaria l’arc parlamentari amb aproximadament el 4,2% dels sufragis.
L’aritmètica electoral
Si es confirmen les previsions més altes, amb prop del 39% dels vots, Radev podria obtenir al voltant de 111 diputats dels 240 del parlament, una xifra insuficient per governar en solitari, però que l’acosta a la majoria si suma aliats. En aquest escenari, el BSP, amb una desena llarga d’escons, es perfila com a soci clau. “Estem preparats per a diferents opcions que garanteixin un govern estable i regular. Farem tot el possible per evitar unes noves eleccions”, ha assegurat el líder de Bulgària Progressista. Diversos analistes apunten que podria optar per un govern en minoria amb suports puntuals dels socialistes, amb qui comparteix posicionaments més propers a Moscou, una visió crítica amb Ucraïna i coincidències en matèria social. De fet, la candidatura de Radev ja va comptar amb el suport de BSP el 2016.