Aquesta setmana seria fàcil escriure sobre el que es pot confirmar demà, que la Diputació de Barcelona passarà a mans del PSC. La tercera institució del país en mans del PSOE i, de facto, la gestió de més de 1.000 milions d’euros. Però prefereixo dedicar aquest espai ―crec que és molt més important― a continuar parlant del que ja els explicava la setmana passada, a “Quan se’t crema casa”, la vivència de veure com el foc arrasa allò que els padrins ens van ensenyar a valorar, a cuidar, a treballar i a viure del fruit que et dona la terra.

L’incendi que ha afectat les comarques de la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues ha deixat més de 5.000 hectàrees arrasades. Els efectes, la crema i la hipoteca dels somnis i il·lusions de centenars d’agricultors i ramaders que, impotents, ara veuen com ho han perdut tot, que han perdut allò del que depenen per subsistir. La terra cremada com a resposta, la terra cremada com la nova realitat.

Els vull recordar que només han passat 14 dies des de l’incendi, un dels incendis més importants de les últimes dècades a Catalunya. Inundats pel frenetisme del dia a dia, vivim una realitat informativa que canvia cada minut i que empeny cap a l’oblit els problemes de l’ahir, com és que tenim una part del territori que necessita ajuda.

Dues setmanes després d’aquell fatídic 26 de juny, el silenci que impera en un paisatge vingut de les tenebres, de sobte, es trenca, quan sona amb molta força una cançó, “A la vida”. La potència de la veu de la Maria Arnal i els acords del Marcel Bagés retronen entre els pins i les olivereres socarrades, d’on en brollen homes i dones valentes que ens diuen que “això no s’ha acabat”, que res de “llançar la tovallola”, que aquí estan, que “som i serem” i que s’arremanguen.

Així és com comença el vídeo que explica el projecte de Rebrotem.cat, la plataforma creada per canalitzar i coordinar les accions i la solidaritat cap a un territori, ara, de paisatge lunar. Rebrotem neix gràcies al logo que l’il·lustrador Daniel Rull va publicar a les xarxes i que la solidaritat va captar com a imatge de l’esperit per tirar endavant, de rebrotar. L’arbre que vol tornar a brotar; el símbol de tornar a néixer, de la vida, de l’esperança. Són milers les mostres de solidaritat que ens han arribat d’arreu de Catalunya ―servidor també està implicat en el projecte― i són milers les gràcies que us volem donar. Tenim molta, molta, molta feina per endavant i tots sou indispensables, però, primer, cal analitzar i prioritzar el que és més important, les accions més urgents.

És hora que ens arremanguem tots, territori i institucions, i que ens plantegem quin model de país volem

Primer de tot, cal revertir aquesta situació dramàtica de manera immediata, eficaç i transparent. Aquest és l’objectiu principal del projecte crowdfunding que s’ha creat per ajudar a tots els afectats. Necessitem un fons d’emergència per a la reconstrucció de la terra afectada. Volem retornar la vida a les tres comarques afectades per l’incendi forestal i per això es posa en marxa aquesta campanya. Demanen solidaritat per crear un fons comú per a restaurar l’ecosistema rural i facilitar que agricultors i ramaders puguin refer la seva vida. Accions i activitats per reflexionar sobre quin model de país volem. Volem ressaltar que tots els fons recaptats es destinaran directament als afectats, amb criteris de prioritat i amb la màxima transparència, treballant braç a braç amb els ajuntaments de les zones afectades, qui ens donen tot el suport.

Ara us demanem ajuda. Ajudeu-nos a fer que milers de persones puguin tirar endavant. Que puguin continuar vivint del que la terra dona, fent valer l’agricultura i la ramaderia com a elements essencials de país. Necessitem els 7,5 milions de catalans i catalanes. Necessitem que el nord pensi en el sud, des de l’est fins a l’oest. Necessitem la solidaritat de què Catalunya sempre ha fet bandera, ajudant els més desfavorits, ara, el conjunt de pagesos i ramaders ―i llurs famílies― que no saben si demà tindran un plat a taula.

Ens calen mesures urgents per a revertir aquest desastre, amb la reposició de mànegues de reg i canalitzacions i la recuperació dels terrenys agrícoles afectats. Activitats per divulgar el model de vida rural, la sostenibilitat i la gestió de l’equilibri territorial. Donar valor al sector primari i a la qualitat del seu producte.

Ara és l’hora de reflexionar i reconèixer que tenim un model de país esgotat, a les últimes, i que cal un canvi de paradigma. Un problema de tots i que tots junts hem de solucionar.

És hora que ens arremanguem tots, territori i institucions, i que ens plantegem quin model de país volem. Ara tenim l'oportunitat de generar el canvi al territori, a la seva fauna i a la seva flora, a la ramaderia i a la pagesia, a l’explotació forestal, però, sobretot, el canvi que permeti que la gent hi visqui amb dignitat i amb capacitat de prosperar.

Fem que es parli del sud de Catalunya per la seva qualitat i no pels desastres que hi passen, com ha estat ara aquest incendi. Un territori que se sent maltractat i sovint oblidat. No és així per a sectors de l’administració pública que l’han vist com l’abocador de Catalunya. Ara amb l’enèsima, amb l’aprovació d’un nou macroabocador a la població de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), el segon a la comarca.

No vull acabar sense tornar a donar les gràcies a aquells que ens heu mostrat el vostre suport amb tota mena d’iniciatives, totes endavant! Necessitem la vostra ajuda i ben aviat ho farem plegats.

La terra ferida plora, abracem-la, fem que pugui rebrotar.