L’entorn crematístic de Torra ja ha pres part públicament en la disputa entre Laura Borràs i Damià Calvet per arremetre amb la virulència habitual contra aquest darrer. És l’enèsim cribratge d’aquest món que enarbora la bandera de la unitat per fotre-la pel cap de tothom qui no combrega amb la màgia. L’amant dels castells de focs, el sociòleg Salvador Cardús, carregava contra Calvet, candidat apadrinat per Lledoners i probablement per Waterloo, amb la virulència habitual que ens té acostumats aquest integrisme en permanent fugida endavant. Un món que s’ha erigit com el guardià de les essències, que no ha demostrat mai res, que no s’ha jugat ni un trist pèl del cul. Però que cada dia sembla més radicalitzat, verbalment, mentre no els falti el plat a taula, és clar, plat que ja han blindat gràcies a les pagues vitalícies de l’autonomisme, en llenguatge neoindependentista. El sociòleg (ara assessor àulic de Torra) la va emprendre contra el conseller Calvet perquè aquest va gosar dir que la independència no és per a demà i que un nou referèndum (Ho tornarem a fer) no només és la via sinó que, probablement —a menys que siguem capaços de ser tants que caigui pel seu propi pes—, és l’única via realista.

Hi ha una mena de gent que branda l’estelada amb tanta fúria que ha esdevingut una autèntica centrifugadora, una màquina de fer-ho malbé tot i generadora de dissensos. Així que quan algú d’aquest espai postconvergent diu alguna cosa sensata de seguida se li llancen a la jugular, no fos cas que estigués donant la raó als republicans que és el que fan en petit comitè a tots els cenacles juntaires. I tot això després que la precampanya de Laura Borràs hagi presentat les seves credencials demanant la intervenció de la Guàrdia Civil al camp, pactant amb PP, Vox i Ciutadans i, la traca final, demanant plaça de funcionària de l’Estat. Home! Sra. Borràs, però que no ho teníem a tocar? Per si de cas, assegurem-nos les llenties, es devia dir la candidata. Per cert, magnífic reportatge del periodista Xabier Barrena fa uns dies a El Periódico explicant-nos que Borràs va irrompre a escena posant veu a un text escrit per l’entorn més proper a Oriol Junqueras.

Hi ha una mena de gent que branda l’estelada amb tanta fúria que ha esdevingut una autèntica centrifugadora, una màquina de fer-ho malbé tot i generadora de dissensos

Amb totes aquestes, ahir mateix va ser el torn del candidat de Demòcrates, Toni Castellà, que es va organitzar unes primàries tan a mida com les que va muntar-se el filòsof sense obra coneguda Jordi Graupera, més pagat de si mateix que Oriol Mitjà, que ja és dir. Castellà es va vendre venint a dir que ells són els únics i veritables independentistes. Quin desfici a fer-nos petits. Pocs i purs. El sociòleg Cardús ja s’ha vist superat en aquesta cursa per veure qui és més autèntic, sempre n’hi ha un disposat a assegurar que és més que ningú. I ho ha fet precisament Toni Castellà que s’ha passat mitja vida sent un lleial servidor de Josep Antoni Duran i Lleida i que viu del sou públic des que portava bolquers. Sincerament, amb aquesta colla que perden la força per la boca, el màxim que podem aspirar a tornar a fer és un aquelarre amb profusió de ratafia contant rondalles a la vora del foc.

I per si tot això encara és poc, alguns ara ens venen amb la cantarella que això de les eleccions del 14 de febrer ja veurem. L’últim a sumar-se a la festa és el síndic, Rafael Ribó. Anar enredant la troca. Sense oblidar que si no es van celebrar eleccions com van fer bascos i gallecs, va ser exclusivament per especular amb el calendari electoral irresponsablement. No pas per interès de país sinó per interessos estrictament electorals i ara n’estem pagant les conseqüències. Deixin-se d’especulacions, de càlculs electoralistes i recordin que aviat farà un any d’aquella frase lapidària: “Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític”. I no es preocupin pel mes de febrer que, tal com va dir abans-d’ahir el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé: “El 14 de febrer es podrà votar per correu sense necessitat de sortir de casa. Seguim treballant per unes eleccions que minimitzin el risc sobre la salut i que garanteixin el dret de vot a tothom”.