El conseller d’Economia, Jaume Giró, hereta una conselleria en el millor moment possible. Giró recupera un marge d’autonomia financera que no havien tingut els seus predecessors. Ras i curt: la Generalitat podrà recórrer als mercats per finançar-se i no dependre exclusivament de la Hisenda espanyola.
Des del 2014, darrer Govern en solitari de CiU, les agències de qualificació van certificar les emissions del Govern català com de bons porqueria, cosa que a la pràctica feia inviable recórrer als mercats per finançar-se i deixava la Hisenda catalana completament en mans del govern espanyol de torn.
Jaume Giró podrà gestionar uns marges d’inversió i despesa superiors als dels seus antecessors, que van haver d’operar amb unes limitacions que els condicionaven poderosament. Això significa a la pràctica que Giró podrà negociar amb la CUP o els comuns —no sembla que els del Govern Alternatiu estiguin per la feina— uns pressupostos amb un major marge de despesa. En definitiva, que ho hauria de tenir més fàcil. També per destinar més recursos a inversions, a infraestructures, que s’han reduït a la mínima expressió des del Tripartit.
El rigor titànic de Junqueras, que va tenir continuïtat amb Pere Aragonès, ha permès avui a Jaume Giró entrar a la conselleria en unes condicions infinitament millors que les dels seus predecessors
Pot estar satisfet Giró. I també agraït. Sense la feina ingent dels seus predecessors no hauria estat possible. Mas-Colell no ho va tenir fàcil. I encara menys Oriol Junqueras i Pere Aragonès que van haver d’afrontar dues legislatures d’una gran tensió i arrossegant una herència letal per a la inversió pública i amb una capacitat de despesa hipotecada.
El nomenament de Giró va ser rebut per bona part de l’esquerra amb desdeny. Era un home de l’Ibex, ens deien. I tan cert era que havia treballat per empreses de l’Ibex com que va ser ell qui es va oposar al trasllat de la seu social de la Fundació La Caixa, una qüestió que no és menor i que va defensar aquell octubre del 2017 gairebé en solitari des de dins. I aquesta consideració també l’haurien de tenir present aquells que amb el nomenament de Giró van alçar la veu, més per estètica que per ètica.
També va haver de sentir Junqueras retrets per la seva gestió per part d’aquells que apel·laven a endeutar-se sabent que estava lligat de peus i mans, que senzillament era inviable. El rigor titànic de Junqueras, que va tenir continuïtat amb Pere Aragonès, ha permès avui a Jaume Giró entrar a la conselleria en unes condicions infinitament millors que les dels seus predecessors.
No em puc estar de recordar l’esforç titànic fet per alguns alcaldes que havien heretat un deute desbocat i que han hagut de fer mans i mànigues per corregir unes finances ruïnoses. Entre aquests, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, que va heretar un deute monstruós que ha aconseguit revertir miraculosament. Exemple de rigor i bona feina, Guiteras ha tret Moià del forat negre en què l’havia sumit el seu predecessor.
Sort i encerts, Jaume Giró. No tinc cap dubte que com a nou conseller sabrà aprofitar l’oportunitat. Tant per les seves aptituds com per l’actitud sacrificada dels seus predecessors.