Avui seré davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per estar al costat de Lluís Salvadó i Josep Maria Jové. Mai es deixa els companys enrere i encara menys aquells que van contribuir a fer possible la fita històrica de l’1 d’Octubre. Com hi seré davant el processament del diputat i alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, també imputat per impulsar l’1 d’Octubre. Amb la detenció de Jové i Salvadó, aquell 20 de setembre, va començar tot. Recordo aquell dia: l’entusiasme, la resposta cívica i popular. I també la por. Només Oriol Junqueras va irrompre a la seu de Vicepresidència malgrat les recomanacions que no ho fes. Però aquell dia va deixar Palau, on estava el gruix del Govern presidit per Puigdemont, i va desplaçar-se a Economia per encoratjar la gent i els companys, mentre Jové ja era als calabossos. I Salvadó era en mans de la Guàrdia Civil a la Secretaria d’Hisenda. Allí també es va desplaçar Junqueras malgrat la recomanació contrària dels advocats i el rumor de noves detencions. Perquè als companys mai se’ls abandona. Ai del poble que deixa a l’estacada la bona gent, ai del poble que exclou i no inclou, ai del poble que no sap que si Perpinyà és important, Cornellà és vital. Perquè la República ens la juguem precisament a Cornellà.

Mai no es deixa els companys a l’estacada. A cap. Ni a un. Fer-ho seria tant com posar-se al costat de l’Estat repressor com hem vist tristament fer a un determinat neoindependentisme excloent i caïnita, sectari i profundament tòxic. Conversos professant la fe dels conversos, erigits en guardians de les essències.

Sento la necessitat vital de ser-hi quan van mal dades, quan la nostra gent pateix les conseqüències d’haver fet possible una jornada històrica que ho ha canviat tot, que no és el final de res i sí el principi de tot

Avui hi seré amb més convicció que mai, al costat de tota la bona gent que expressa la seva solidaritat fraternalment. Som el que prediquem amb l’exemple. Som, sobretot, una gernació plural i diversa de dones i homes que volem decidir el nostre futur per a totes i tots. Encara em ressonen les paraules de la consellera Dolors Bassa al Preguntes freqüents. Música. Quin gran exemple de dignitat i coratge, de fraternitat, d’humilitat, de lucidesa, de serenitat davant les astracanades insolvents. Precisament, amb la seva germana i diputada, Montse Bassa, acaben de publicar un llibre que promet, Carregades de raons. Molt recomanable. Amb pròleg de Carme Forcadell, l’estimada Carme, com la trobem a faltar a tot arreu.

Igual que dissabte seré a la plaça de l’1 d’Octubre de la Ràpita ―Sant Carles de la Ràpita― a la diada solidària i antirepressiva per aportar fons a la Caixa de Solidaritat: "L’Ebre, solidari contra la repressió". Perquè recordem que és molta la gent que pateix la repressió de l’Estat i milionàries les fiances imposades, com ara les que demanen a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, de més de 4,5 milions d’euros.

I avui també hi seré, perquè sento la necessitat vital de ser-hi quan van mal dades, quan la nostra gent pateix les conseqüències d’haver fet possible una jornada històrica que ho ha canviat tot, que no és el final de res i sí el principi de tot. I hi seré amb tot de bona gent, "La bona gent" que podíem llegir en aquestes mateixes pàgines a Sergi Sol. La que suma, la que mira endavant, la que vol guanyar i que sap que per guanyar no ens hem de mirar el melic, sinó seguir avançant, sumant una força formidable, àmplia i transversal, de dones i homes lliures. Un repte majúscul davant un estat tan poderós. Però un somni pel qual val la pena seguir i lluitar. Un somni poderós, un somni de llibertat davant els qui ens la neguen, un somni de llibertat que per altres és un malson. La República Catalana.