La campanya se’ls farà llarga als conversos que reparteixen carnets d’independentistes. Durant tres anys s’han dedicat al linxament de tot aquell que discrepés. Al punt de convertir les xarxes socials en un femer i associar l’independentisme a mala educació, grolleria i un accentuat populisme que l'arrossega cap a allò que havia representat la Lega Nord piamontesa mentre l’allunya de la centralitat.

Des de l’1 d’octubre han massacrat a tot aquell que gosés parlar de coses com “referèndum acordat” o que “cal ser més i superar el 50%”. Han llançat tota mena de mentides i acusacions; han fet córrer tota mena de rumors; han sembrat un abisme; han eixamplat l’esquerda que diu el vicepresident Josep Costa, sempre prest a enredar la troca. Però no l’han eixamplat amb el Règim del 78, no. L’han eixamplat entre l’independentisme. S’han presentat com l’independentisme nítid davant els traïdors, botiflers i covards, entre altres subtileses. I ho han fet exhibint una mena d’autoritat moral i credencials que no s’han vist per enlloc. No han dubtat a mentir i a mentir molt. Mentides de l’alçada d’un campanar, sense rubor de cap mena. La bola del tornaré de Waterloo és de traca i mocador. I val a dir que ha anat d’un pam que no hi tornessin. De fet, no descartaria que hi tornin en la recta final si es veuen molt desesperats.

Doncs bé, com qui no vol la cosa ara resulta que, com a mínim, cal superar el 50% dels vots. Els hi ha costat tres anys d’admetre, tres anys en què s’han dedicat a vilipendiar precisament els que defensaven aquesta tesi que ara, de tan òbvia, fa fins i tot vergonya haver de recordar. Durant aquests tres anys, han tingut la Presidència de la Generalitat. Com abans amb Puigdemont, abans amb Mas i abans amb Pujol, encara que d’aquest darrer en reneguen covardament. 

Durant aquests tres anys ni han aixecat la DUI, ni han signat cap decret seguint el mandat de l’1 d’octubre, ni tan sols han retirat les acusacions contra les persones que van participar en les manifestacions de protesta contra la sentència als presos de l’1 d’octubre

Durant aquests tres anys l’única acció heroica que es recorda és posar i retirar una pancarta o despenjar i penjar la bandera espanyola en un temps rècord. Durant aquests tres anys —l’actual candidata d’aquest món n’era consellera de Cultura— ni han aixecat la DUI, ni han signat cap decret seguint el mandat de l’1 d’octubre, ni tan sols han retirat les acusacions contra les persones que van participar en les manifestacions de protesta contra la sentència als presos de l’1 d’octubre. Aquest és el balanç. No n’hi ha cap altre, vist que la gestió de la pandèmia l’han deixat en mans dels republicans. A no ser que comptem allò que han creat la NASA catalana perquè està previst —i ho celebro— enviar un nanocoet a l’espai.

El programa dels nítids parla d’un referèndum acordat. Valga’m Déu! Ho vaig haver de llegir dues vegades. Tres. Però que no havíem quedat que això era propi de botiflers i traïdors i que unilateralitat i bla, bla, bla? Doncs bé, quan encara no m’havia refet de la sorpresa, ara la candidata torna a dir que aixecarà la DUI. Bé, que l’activaran abans del 2025. Bé, que ara diuen que ho faran immediatament. Bé, que “activar” la DUI no vol dir el mateix que “aixecar-la”... Ja n’hi ha prou! El que fa tres anys que ens aixequen és la camisa, amb menció especial a la Diputació de Barcelona, que ni el llaç han reposat. El que sí que han blindat és una aliança amb el PSC, una mena de lluna de mel que també ha passat per normalitzar la sociovergència i la corrupció intrínseca a aquesta. Els catalans fem servir aquella expressió “d’anar pel pedregar”. Doncs bé, n’hi ha una altra amb el mateix significat però potser més escaient, “anar de mal borràs”.

Ja ho deia bé Jordi Cuixart l’altre dia, allò que “els partits sobiranistes compleixin les promeses fins a les últimes conseqüències”. Aneu amb compte que “alguns” no us aixequin més la camisa.