L'accident d'Adamuz, en la seva coincidència tràgica amb la mort del maquinista a l'Alvia a Gelida, ha desencapsulat una crisi ferroviària insostenible. No és un tram amb incidències, són dos destins truncats amb 45 morts. No és Rodalies, és el sistema ferroviari sencer. Ja no és Catalunya i el Govern, és nacional i del govern espanyol. El caos del servei ha causat les primeres destitucions i evidencia que Transports podia haver-ho fet molt abans. De la mateixa manera que s'exigeix coordinació entre administracions, la crisi de confiança també recau en totes dues. Hi ha ansietat en els passatgers i una inquietud per pujar a un tren. El passatger suma a la commoció de l'accident d'Adamuz, la inseguretat de no arribar o fer-ho a un altre punt al qual no anava. I no es pot externalitzar la culpa en contractacions i competències el que passa per ser un servei públic.
La investigació d'Adamuz contrasta amb la gestió de Rodalies. Des de dilluns passat, s'han pres decisions i contradecisions, s'han baixat i pujat les velocitats permeses i s'han parat trams sense explicar per què. Les estacions semibuides, els trajectes de cinc hores en viatges que es feien en dues i un restabliment intermitent minen la confiança en els trens, l'única opció de desplaçament per a milers d'usuaris. Salvador Illa pot assenyalar Transports de la mateixa manera que Óscar Puente els tècnics. Al final, el ciutadà jutja i els assenyala a tots dos. Perquè, si el sistema ferroviari no és insegur, però als que el fan servir els ho sembla, és motiu suficient.
A la investigació d'Adamuz hi haurà responsabilitats penals, administratives i polítiques. Per a les últimes, si no hi ha sorpreses a la investigació, queda temps. El ministre Óscar Puente ha assumit ser el frontó mediàtic en l'esclariment de l'accident. Ho fa amb la informació de la CIAF i els pèrits que investiguen com va descarrilar l'Iryo que va portar al sinistre de l'Alvia. Fins ara encerta diverses coses. Sabem que la via contenia trams dels anys noranta i d'altres d'actuals perquè ho va revelar a la roda de premsa el president d'ADIF. Sabem també que el focus és a la soldadura perquè ho ha aclarit el president de la investigació de la Comissió CIAF, Ignacio Barrón. Ajuntar dos carrils d'èpoques diferents no és causa d'anormalitat, ha dit. Al ministre no li sembla incompatible. Però la CIAF qüestiona la renovació “total” i han preguntat a ADIF pels trams renovats. Si no es va soldar sota les instruccions necessàries (diferents aliatges per la diferència de materials), la responsabilitat recaurà sobre l'empresa adjudicatària, les participades involucrades i, per extensió, Transports.
L'ansietat per forçar la dimissió de Puente converteix debats tècnics molt complexos en munició política
El debat sobre si ha de dimitir Puente només es produeix a l'oposició i no tant al carrer. De moment, el PP ha donat raons polítiques sense motius directes sobre la responsabilitat de Puente en l'accident. De nou, l'estratègia del PP és confusa. El portaveu Miguel Tellado va denunciar opacitat i falta de transparència aquest dissabte i 48 hores després Alberto Núñez Feijóo surt amb un "ens han omplert de dades per confondre'ns". Mentrestant, l'ansietat per forçar la dimissió de Puente converteix debats tècnics molt complexos en munició política. Estèril per comprendre les causes reals de l'accident. A l'11M es va mentir, al Yak 42, també. Amb tot el que hi ha, és difícil parlar de la invenció d'un relat de Puente per evadir culpes, com acusa el PP.
Per a Puente no és incompatible parlar de via renovada, “de punta a punta” mentre no sigui en tots els seus elements. I en aquest debat es resoldrà si es va soldar bé o no la via. “Si soc jo (el que cau) —diu Puente—, doncs ho hauré de ser”. El ministre no tem la primera línia de la responsabilitat ni de la gestió. És més, està salvant Pedro Sánchez d'un altre toc d'alerta que no està en condicions d'assumir. Això va més enllà d'Adalmuz i Gelida. Extremadura va caure en mans del PP per les connexions de trens fallides amb Madrid. Un desgast real, palpable, que va més enllà.