La revisió

Amb la interlocutòria d'avui dimarts per la qual el Tribunal Suprem (TS) revisa la sentència del procés n'hi ha per llogar-hi cadires. És a dir, en la línia habitual del TS en el tema del procés.

D'entrada, presenta dos aspectes un xic ridículs. D'una banda, s'autolloa —una altra vegada— per com de bé que van fer la sentència. L'altre punt és que, com Llarena, el TS es permet criticar una reforma que ha fet un legislador, que, malgrat tot, té tota la legitimació democràtica de la qual freturen els tribunals —aquí i allà, on sigui— i declara a sobre que neix, amb la derogació de la sedició, una llacuna de desprotecció de l'Estat i torna a repetir les fal·làcies que ha reiterat del dret comparat.

Sigui com sigui, declara, tal com va avançar l'instructor, que la sedició queda derogada i que no es pot substituir per desordres públics ni agreujats ni ordinaris. Ho diu perquè la sedició "es algo más que un delito contra el orden público".

Tanmateix, per a Jordi Sànchez i per a Jordi Cuixart sí que estima que la seva sedició és transformable en desordres públics agreujats per la violència que van emprar el 20 de setembre: "Los Sres. Cuixart y Sánchez ejecutaron actos de violencia sobre las cosas y actos intimidatorios que (...) son subsumibles en el delito de desórdenes públicos". Succeeix, però, que com que les penes són menors —la de presó està indultada—, les inhabilitacions imposables, en qualsevol de les combinacions possibles, no serien superiors al compliment ja acreditat. Per tant, procedeix a la revisió total de la seva condemna i la dona per extingida. L'especificació, ara, de la violència —reitero un altre cop, imaginària—, quan ja no hi ha res a fer, sinó que no és més que una declaració de descrèdit per als interessats, no ha estat infreqüent en altres casos, com els que va patir l'exmagistrat Garzón.

En canvi, la interlocutòria expressament reconeix que "no existe, en suma, sostén fáctico para afirmar que la autoría por parte de D. Oriol Junqueras, Dña. Carme Forcadell, Dña. Dolores Bassa, D. Josep Rull, D. Jordi Turull, D. Raül Romeva consistió en ejecutar los actos concretos de violencia o intimidación descritos en el factum y que podrían dar vida a la existencia de un delito de desórdenes públicos". O sigui, tornem a ser, com va acreditar l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, en la seva Resolució 2381, de 21-6-2021, davant d'un delicte de violència sense violència.

Som davant una nova giragonsa del TS, en el més pur 'lawfare', a la qual ha contribuït el ministeri fiscal; un ministeri fiscal, que, recordem, depèn del govern espanyol

Doncs bé, malgrat l'absència de violència, obertament reconeguda pel TS, pel que respecta al que denomina el "grup governamental" (sic) manté el càstig per fets no violents. En efecte, deixa d'aplicar la reforma de la malversació operada per la LO 14/2022 i continua perpetuant la sanció per malversació agreujada, ja que considera que sí que hi ha ànim de lucre, per tal de no aplicar la forma més benigna de malversació. Així, entraria en joc el nou delicte, previst a l'art. 433 del CP. Però, contra tota evidència, el TS sosté que sí que va haver-hi ànim de lucre. En contra del que demanaven les defenses i la pròpia Advocacia de l'Estat i tot seguint el fiscal general, amb una interpretació sense cap recolzament literal en la norma, el TS entén que el delicte actual que contempla l'art. 432 CP "incluye en su tipicidad tanto a quien se apropia de esos fondos como a quien, quebrantando su deber de lealtad en la administración, decide darles una finalidad inequívocamente ilegal". Tot continuant fent dependre la malversació de l'administració deslleial. O el que és el mateix, a efectes de la malversació, causar un dany en l'erari públic és igual que l'ànim de lucre. Difícil d'entendre. I més tot recordant que, per escrit i de paraula, l'aleshores ministre d'Hisenda, Montoro, va dir que no li faltava ni un cèntim a la caixa, entre altres coses, perquè els comptes de la Generalitat estaven intervinguts pel seu ministeri, molt abans de l'aplicació del 155. Aquesta interpretació de l'ànim de lucre, en la línia de la violència sense violència, supera amb escreix l'absurd d'aquesta interlocutòria que es nega a aplicar, com ja va avançar Llarena, la reforma de la malversació de desembre passat.

La conseqüència immediata és el manteniment de les penes d'inhabilitació als quatre condemnats governamentals —tot indicat, insòlitament, la data de compliment—. La conseqüència directa serà la interpretació que, vista aquesta interlocutòria i el decret de la fiscal general de l'Estat, faran els tribunals ordinaris de l'abast de la malversació, interpretació, que, al cap i a la fi, llevat sorpresa, serà revisada voluntaristament pel TS.

En definitiva: som davant una nova giragonsa del TS, en el més pur lawfare, a la qual ha contribuït el ministeri fiscal; un ministeri fiscal, que, recordem, depèn del govern espanyol.

En tot cas, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez —encara que maltractats en el paper sense necessitat—, Carme Forcadell, Josep Rull i Quim Forn tenen ja les seves condemnes extintes. L'enhorabona personal sense reserves. Les polítiques encara s'han de veure.