Al final ha passat el que es veia venir des d’un principi, l’ètica política va perdre les eleccions a Castella i Lleó en les eleccions del 13 de març d’enguany i aquesta derrota de l’ètica es consolida amb el pacte de legislatura entre el Partit de la Corrupció, el PP, i el Partit de la ultradreta.

La culpa, òbviament, la té el PSOE en paraules del nou líder in pectore centrista, Alberto Núñez Feijóo, a l’estil de progressisme brandat, per exemple, per Ruiz Gallardón. El PSOE té moltes culpes, però no la té respecte de les corrupcions del PP, ni a escala estatal, ni a escala regional.

Demanar al PSOE que barrés el pas a Vox, tal com vergonyosament va fer amb la investidura de Rajoy —també, ell i el seu partit, assetjats per la corrupció—, el 2016 i amb la defenestració de Pedro Sánchez, semblava una inassumible dosi de blanqueig que, ara per ara, només pot garantir Vox al PP.

La investidura de Fernández Mañueco constitueix una doble sessió de blanqueig. El PP a Vox i Vox al PP. El PP, un altre partit que ha fet dels valors el seu estendard ideològic, blanqueja i normalitza Vox amb la vicepresidència de la Junta a Valladolid, tres consellers, la presidència de les Corts regionals i una secretària. Això sí que és posar en valor 13 diputats de 81.

Però Vox, a qui no fan fàstic, entre altres coses, la xenofòbia, l’homofòbia (i, per extensió, totes les fòbies lligades a tot el que no sigui el matrimoni tradicional), la deliberació democràtica i foteses per l’estil, no té cap inconvenient en blanquejar un partit recosit, també a Castellà i Lleó, per la corrupció. Potser esperen, sense entrar en el seu fosc finançament i com ja ha succeït amb algun dirigent, per exemple a Andalusia, ser a l’alçada dels seus companys de govern i no quedar enrere en aquest terreny. Potser.

Per part del PP, blanquejar Vox, malgrat les llàgrimes de cocodril de Donald Tusk, és el més normal del món. No és el primer aval a la ultradreta per part de partits dits conservadors, ni a escala regional ni a escala europea, com alguns mal informats ens volen fer creure: Àustria, primera i reincident, Noruega, Dinamarca, Itàlia... en són exemples. D’altra banda, els seus coristes de servei veuen més que normal, fins i tot convenient, que el centredreta (on és la dreta per a aquesta gent?), comencin a forjar una aliança que permeti desnonar al govern social-comunista-separatista [Nota 1: després que Biden hagi trucat a la porta de Maduro per comprar-li petroli, ja no es pot dir bolivarià. Nota 2: després de la confirmació de la condemna de l’Audiència de Guipúscoa a A3 TV, en reconèixer el dret a rectificació per la falsa notícia que HB-Bildu tenia sobre les seves esquenes la mort de molts espanyols, és a dir, que eren terroristes, ja no és segur emprar aquest qualificatiu referit al govern].

Per part del PP, blanquejar Vox, malgrat les llàgrimes de cocodril de Donald Tusk, és el més normal del món. No és el primer aval a la ultradreta per part de partits dits conservadors, ni a escala regional ni a escala europea, com alguns mal informats ens volen fer creure

O dit d’una altra forma, aquells sectors de la dreta que no li fan fàstics a treballar conjuntament amb Vox, serà perquè comparteixen molts punts en comú. Com per exemple, trencar la igualtat entre els homes i les dones, aprofundir la desigualtat entre convivents a Espanya, sigui quin sigui el seu origen geogràfic o ètnic o el seu estatus o la seva ideologia. Sense esmentar la seva repugnància per tota mena de dissidència, per sortir d’Europa o per advocar per la supressió de les autonomies, tot començant amb un 155 permanent i total per a Catalunya.

Per la seva banda, Vox blanqueja el PP en matèria de corrupció. A més del seu silenci en l’Ayusogate, que no para de créixer, a Castella i Lleó té un panorama que es pot plasmar en els tres processos judicials en marxa. Un afecta directament Mañueco. En efecte, en les primàries del 2017 a la candidatura popular a la Junta, va sortir el mateix Mañueco, alcalde de Salamanca, en contra d’un altre candidat, el previst. Segons les actuacions judicials, la rebolcada electoral va ser possible per l’aportació de 60.000 euros, l’import de quotes pendents de militants, que en recuperar el dret de vot intern, van votar Mañueco. El president de la Junta no està investigat, però sí que ho estan per finançament il·legal del partit dos membres del PP charro i el partit com a persona jurídica.

En segon lloc, pròximament es veuran dos sucosos procediments per extorsions i fraus a dojo amb importants —per milionàries— malversacions. Un, el cas de la Trama Eòlica, que afecta subordinats del ja traspassat conseller d’economia de la Junta d’Herrera, Tomás Villanueva. L’altre, el judici del Cas Perla Negra, que comença dilluns vinent on està imputada la cúpula de la Conselleria d’Economia del 2013, per tripijocs matussers i generadors d’importants beneficis il·lícits amb la mateixa seu d’Economia de la Junta.

Aquests són els dos representants de l’ètica política més genuïnament desvergonyida. Sembla que malgrat les paraules del nou líder in pectore del PP, Feijóo, el PSOE cap culpa té per no voler contribuir a entronitzar un govern minoritari i en solitari de la tropa popular. Però no només això: l’oferta, diktat més aviat, del PP al PSOE i llençar-se, al cap i a la fi, en braços de Vox, no té altra explicació, volences indubtables a part, que el pànic a convocar noves eleccions on, amb cert grau de probabilitat, el PP podria haver patit una davallada de les que creen afició a mans dels seus actuals socis.

En resum: això és l’aperitiu del nou PP del centrista Feijóo que ens espera.