A Palau tenen ben presa la decisió. El dia que el president Pujol traspassi, tindrà un funeral amb tota la pompa que calgui. La capella ardent es farà a Palau i serà el president Pere Aragonès qui presidirà, solemnement, l'homenatge nacional a qui ha estat 23 anys president de la Generalitat de Catalunya.

Si va existir el debat sobre la conveniència de fer un funeral amb tots els honors al president Pujol, està superat. Ja no hi ha debat. El Govern d'Esquerra Republicana de Catalunya acomiadarà Pujol com a president. El de Pujol serà un funeral amb tota la pompa protocol·lària, sense escatimar cap reconeixement, amb Els Segadors i la guàrdia d’honor dels Mossos d’Esquadra lluint les seves millors gales. I, de segur, hi seran presents, i a primera fila, presidents com Mas o Montilla. I molts d’aquells que s'han amagat en les hores amargues, però que saben que li deuen tant que li ho deuen tot. Sindicats, patronals, entitats socials o esportives, prohoms de tota classe i condició i tota cuca viva. Que no sigui que, arribat el moment, hi hagi cops de colze per ocupar un espai en un lloc privilegiat prop del taüt.

Fa uns dies, David Madí en demanava l’amnistia. Junts no s’hi ha atrevit. Potser no tocava, potser era barrejar naps amb cols. Però, en el fons, aquesta no és la qüestió. El veritable reconeixement li haurien de fer els seus hereus ara i aquí. Sense complexos, acompanyat de la denúncia de tota la guerra bruta que es va perpetrar a Andorra, una denúncia que hauria de ser compartida ja no per l’independentisme, ni pel catalanisme, sinó per qualsevol demòcrata.

Es tracta de fer un gest de reparació davant el judici desproporcionat que s'ha fet contra un home que es mereix un respecte que mai no se li hauria d’haver perdut

Pujol té 93 anys. Tant de bo ens acompanyi molts anys i tant de bo ho pugui fer apagant-se amb dignitat, la que li va ser arrabassada després de confessar la deixa de l’avi Florenci, que, per molt que enteli la seva autoritat moral, no el converteix en un sàtrapa. Una revelació que, cal recordar, va provocar que la direcció de CDC l’enterrés en vida i en decretés, de facto, la seva mort civil. Tot seguit, el 2016, es van afanyar a executar una fallida refundació per enterrar també les sigles d’un projecte que va governar Catalunya del 1980 al 2023. Una fugida endavant, una operació a la defensiva, absurda i covarda, per a quan no van ser capaços d’aguantar el xàfec i passar el tràngol fermant els matxos. Clar que arrossegaven una motxilla de rocs! Però no pas més que el PP o el PSOE. És més, no consta enlloc —a aquest punt no han arribat les imputacions— que el president de CDC ordenés assassinats ni res remotament similar, com sí que va fer Felipe González quan apadrinava la guerra bruta dels GAL. Els altres, PP, n’han fet de tots els colors (com el PSOE) i són els responsables d’una operació d’estat que —entre d’altres— va fer estralls a Andorra amb l’únic objectiu de liquidar la reputació de Jordi Pujol. Encara que també van anar darrere Oriol Junqueras. I darrere Artur Mas, entre d’altres.

El que es va perpetrar a Andorra és un escàndol democràtic sense precedents. No van matar físicament ningú, com si va orquestrar el govern de González. Però sí que van consumar la mort civil de Jordi Pujol passant per damunt fins i tot d'un banc sencer. Per això també és tan desgraciada la decisió d’aquella direcció convergent que va sacrificar Pujol, que es va voler preservar a costa de deixar a l’estacada al seu tòtem fundador i espiritual.

La decisió d’Aragonès l’honora. Cert que el temps que ha passat també ha dissipat la borrasca i que li ha fet més fàcil. Però és un gest magnànim i just que cal saber valorar en la seva justa mesura.

Per tal com va el judici que sobre el paper espera al president, Pujol morirà sense que s’hagi provat absolutament res en contra seva. Una altra anomalia democràtica perquè se l'ha condemnat preventivament amb un acarnissament que no es mereix ningú. No es tracta pas de blanquejar la corrupció, ni d’obviar condemnes judicials en ferm. No pas poques. Ara bé, no pas més que les que tenen també el PSOE o el PP, aquesta darrera sigla titllada d’organització criminal. Del que es tracta és de fer un gest de reparació, tan just com necessari, davant el judici desproporcionat que s'ha fet contra un home que es mereix un respecte que mai no se li hauria d’haver perdut.