El 24 de novembre comença a l’Audiència Nacional el judici contra la família Pujol. Aquesta setmana, el 126è President de la Generalitat ha estat notícia per dos motius. El primer és que la seva defensa ha aportat informes mèdics al tribunal que l’ha de jutjar i que confirmen un principi d’Alzheimer (té marcadors a la sang compatibles amb aquesta malaltia) i un deteriorament cognitiu greu. En circumstàncies normals (normals vol dir, un estat de dret), Jordi Pujol ja hauria estat apartat de la causa com ja ho va ser la seva dona, ara difunta, Marta Ferrusola. La seva defensa no va tan enllà sinó que simplement posa en coneixement l’estat de salut de Pujol per si els jutges consideren que pot declarar en les mateixes condicions que ho faria una persona completament sana. El què sí que han demanat els seus advocats és que no s’hagi de traslladar a Madrid i pugui seguir el judici telemàticament.

I aquesta és la segona noticia de la setmana. Després de més d’onze anys -tants com la inacabable instrucció del judici- Oriol Pujol Ferrusola ha trencat el seu silenci. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el cinquè fill del president va dir, entre moltes altres coses, que el seu pare sí que té ganes d’anar al judici però que, efectivament, no està en condicions físiques de seguir-lo, i encara menys, in situ. En aquest punt de la conversa amb Ricard Ustrell, Pujol Ferrusola va fer servir la paraula mortal: “el cos no li aguanta per anar-hi. Pot ser mortal, com a frase feta i literal”. Certament, el president -als seus 95 anys- pateix diverses afectacions: motrius, neurològiques (fruit d’un ictus), cognitives, auditives, fisiològiques i a les analítiques de sang que confirmen marcadors d’Alzheimer cal afegir-li l’escoliosi, és a dir, una curvatura de la columna incompatible amb estar vuit hores assegut en una cadira, com és el cas d’una sessió judicial d’aquest tipus.

S’ha normalitzat que judicis així s’hagin de fer a Madrid i només a Madrid

A aquests impediments per seguir la vista oral en una sala de judici, cal afegir-hi que ‘l’estat més descentralitzat del món’ només pot fer judicis d’aquest tipus a Madrid, no allà on resideixen els acusats o allà on s’han comès els delictes. A diferència d’altres països que presumeixen menys de descentralització però que ho són molt més, l’Audiència Nacional espanyola no té cap delegació en lloc de l’estat i no pot descentralitzar cap judici: tot ha de passar per la capital de la ‘villa y corte’.  Els anys 2023 i 2024, l’actual president dels Estats Units (llavors no ho era) va afrontar diversos judicis per delictes federals i, fent gala d’aquest federalisme, els respectius judicis contra Donald Trump es van fer allà on tenia la residència fixada o on s’havia iniciat la investigació: el cas de l’actriu porno Stormy Daniels es va jutjar a Nova York i el cas d’ús fraudulent de documentació oficial es va dirimir a Miami. Aquest últim cas és significatiu perquè corresponia a aquell afer sobre els papers que es va emportar de la Casa Blanca a la seva després d’acabar el seu primer mandat (2016-2020). I com que la documentació usurpada estava a una de les mansions que Trump té a Florida, el judici es va fer a Miami i no pas a Washington per més que la zona zero delictiva havia estat la capital de la nació. En el cas Pujol, com en tants d’altres, s’ha normalitzat que tot hagi de passar per Madrid, i això no és només un concepte físic sinó polític i mental.

Amb tot, la celebració del judici arriba en un moment en què hi ha un cert consens sobre la restitució política de Jordi Pujol ara que ja han passat 11 anys de la confessió de la deixa de l’avi Florenci a l’estranger. Aquesta restitució no és només una sensació sinó que hi ha centenars d’evidències que així ho demostren, tants com actes en què Jordi Pujol és convidat a participar, ja sigui com a ponent o com a públic. Però si hi ha dos fets clau que confirmen aquesta restitució és que dos espais polítics adversaris de Jordi Pujol i que en el seu dia van treure rèdit a les acusacions de corrupció (PSC i ERC) han eliminat el cas de la seva agenda, han fet acostaments personals i polítics a la seva figura i en alguns casos algun dels seus dirigents han intentat fins i tot que se’ls proclamés, en certa manera, hereus d’una mena de pujolisme. I per posar exemples concrets, el setembre del 2024, quan amb prou feines portava un mes com a president de la Generalitat, Salvador Illa, va rebre Jordi Pujol a Palau trencant així el cordó sanitari que tot partit polític li havia aplicat durant anys exercint, de facto, una condemna preventiva d’ostracisme institucional. El què potser no se sap tant és que uns mesos abans, l’anterior president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia dissenyat un funeral d’estat en cas que Pujol morís durant el seu mandat amb capella ardent també a Palau, una distinció a l’abast de molt poques personalitats i encara menys si, tècnicament, s’han retirat els honors propis d’un Molt Honorable com li va passar el 2014. Aquest protocol, per cert, continua actiu avui dia.

Seria un contrasentit, una decepció i en certa manera una derrota que Pujol morís a la capital d’Espanya

Per tot plegat, Jordi Pujol no pot morir a Madrid. Ni físicament ni políticament, però encara menys nacionalment. La possibilitat que el 126è president de la Generalitat pateixi un deteriorament fatal de la seva salut és molt alta. Hi ha tres fases de risc: els trasllats setmanals entre Barcelona i Madrid, les llargues sessions, i l’estada a la capital espanyola en els dies que hi ha judici, cosa que suposa una alteració de la quotidianitat amb tot el què això implica per una persona de 95 anys amb un principi d’Alzheimer. Des que va esclatar, tot el cas ha patit un seguit d’irregularitats: des d’una instrucció excessivament llarga, a una filtració constant d’informació (moltes vegades falsa com els famosos 3.000 milions d’euros que van quedar en no res) a més de contradiccions impròpies en un estat de dret: si Jordi Pujol és el cap d’una organització criminal (que és del què se l’acusa), com és que la pena que se li demana és inferior a algun dels seus fills? Si Jordi Pujol és el cap d’una organització criminal, com és que no ha ingressat a la presó?

Fa la impressió, i el judici que començarà el dia 24 de novembre n’és la demostració més evident, que el què es buscava amb tot això era, precisament, que el judici -i la condemna- es fes abans, socialment, mediàticament, políticament. I ara que arriba el judici real, la vista oral pot acabar sense que veiem Jordi Pujol al banc dels acusats i que la sentència, que es preveu pel 2027, pugui arribar a ser absolutòria o que com a molt quedi amb una irregularitat administrativa que, evidentment, es podia haver resolt molt abans, a Catalunya i sense la persecució personal i política a la figura més important que ha tingut el catalanisme en l’últim segle. I precisament, després d’una vida dedicada a la defensa de la nació catalana, a la necessitat de reivindicar-ne el seu poder polític i del rigor a l’hora de tractar els símbols institucionals, seria un contrasentit a la seva trajectòria, una decepció col·lectiva i en certa una manera, una derrota, que Jordi Pujol morís a Madrid enmig d’un judici. Perquè sobretot el què seria és, precisament, una injustícia.