La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat és una entitat amb nom molt nostrat, explícitament marià i de feina ben política, entenent per política l’acció pel bé comú, eficaç i concreta. Enguany organitzen, els dies 21 i 22 d’agost, unes jornades sobre l’aportació cristiana al projecte nacional, vertebrades sota el clar epíleg de "La llengua catalana i l’Església". Aquesta entitat, la Lliga, ha estat el pal de paller per defensar l’ús de la llengua catalana en els actes de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya. En el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, una realitat que se celebra des de fa 58 anys a Prada de Conflent, es repassaran figures com les de Josep Torras i Bages, però també les de Jaume Collell o Josep Morgades. També dedicaran temps al canonge Joan B. Manyà, que va tenir desavinences conegudes amb bisbes —tres— pel català. Ell va ser el creador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta, el 1919.
El bisbe i escriptor Torras i Bages, que concebia Catalunya segons la tradició i s’emmirallava en un ideal de concòrdia en què la fe fos el fil conductor, va tenir influència en Antoni Gaudí, però també en el document dels bisbes catalans Arrels Cristianes de Catalunya, de 1985, un text on es declara que "la cultura catalana té, sobretot, la seva expressió i la principal senya d’identitat —bé que no l’única— en la llengua que li és pròpia i que comparteix amb altres comunitats germanes. Aquesta llengua ha conegut èpoques d’esplendor i èpoques de decadència, ha estat idioma d’ús oficial a les cancelleries i llengua proscrita. Però el poble sempre l’ha mantinguda viva, l’ha estimada i l’ha defensada". Aquest document repassava noms de personalitats que han mantingut viva la relació entre la fe i la llengua, com Gaudí, Llimona, Maragall, Ruyra, López Picó, Carles Riba, Cardó, Vidal i Barraquer, Bofill i Matas o Carrasco i Formiguera.
Les estructures d’estat, a casa nostra, també tenen esperit
Aquests propers dies, un seguit de ponències ens obliguen a fer un exercici d'arqueologia intel·lectual i espiritual sobre el paper de l'Església i la llengua en la construcció de la nostra identitat. Prada brinda una oportunitat de formació excepcional, que es remunta a entendre el paper de l’epicentre de Ripoll fins a la recepció del Concili Vaticà II als Països Catalans. Perquè la llengua és també un camp de batalla, eclesiàsticament parlant. El doctor Joan Requesens i Piquer, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i president de La Lliga, adreçarà el capítol de Ripoll i la restauració (1886-1893) amb l’aportació dels eclesiàstics i la llengua catalana. El doctor Conrad Vilanou, catedràtic emèrit de la UB dissertarà sobre la recepció de Josep Torras i Bages al segle XX i el monjo de Montserrrat Josep Miquel Bausset, osb i consiliari de La Lliga, es referirà al Concili Vaticà II i la llengua. A Prada hi serà també el bisbe de Lleida, Daniel Palau, que ha volgut ser present en aquesta proposta formativa en què la llengua catalana s’imbrica amb la fe del poble i enguany en presidirà la missa.
La Lliga Espiritual no només celebra eucaristies, però. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, fundada el 1899, és darrere la missa de l’Onze de Setembre a la basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona, vetlla per l’eucaristia de les festivitats de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi a Barcelona, s’encarrega de preparar la missa durant la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, i, cada dos anys, l’acte d’atorgament del Premi Abat Marcet, on vaig tenir la sort de ser membre del jurat en algunes edicions. A més, la Lliga de Montserrat participa en la Xarxa d’Entitats Cristianes, a través d’actes, conferències i manifestos, per a reforçar la veu dins l’Església a Catalunya. Les estructures d’estat, a casa nostra, també tenen esperit.