Suposo que, menys els disposats a autoenganyar-se a perpetuïtat, tothom té clar que seguir endavant amb el Procés, i fer-ho fins al final no tindrà un cost zero. Per tant, si estem realment decidits a fer-lo, la cosa no serà estar estirats al sofà de casa, que truquin a la porta i que quan obrim ens hi trobem l’Estat espanyol dient-nos: “Hola, li porto la independència que havia demanat. Amb doble de formatge”.
Ensumant per aquí i per allà flairo una sensació com de voler tenir un fill (digui’n la independència), però al moment de la veritat, els uns, els altres, els de més enllà i de més enllà del més enllà, busquen excuses per no posar-se a fer el fet, no fos cas que al final tinguéssim un fill.
- “M’agraden molt els nens”, diu ella.
- “A mi també”, diu ell
- “Ens hi posem?”
- “D’acord”.
I per crear un clima, una cosa, la parella se’n va a sopar. I opten per un menú amb molta proteïna. Com per estar a l’altura, oi? Un bon assortit de peix molt umami (a poder ser en sashimi). Un bon vinet. Unes postres lleugeres, però energètiques. Un passeig relaxant...
- “Què, anem passant?
- “Ai, n’estem segurs?”
- “No, com que vam dir...”
- “Ja, però i si surt ploraire? Imagina’t, cada nit desperts fins a les tantes...”.
- “No, no, i que pot ser que un dia ens agafi febre i ja em veig a urgències un diumenge a la nit de gener i plovent...”.
- “I quan sigui adolescent, estarà insuportable!”.
- “Això si no ens surt drogoaddicte...”.
- “Només que surti amb la colla i a les 4 no hagi arribat, jo ja patiré.”
- “I si fracassa amb els estudis?”.
- “I si és una eminència, se’n va a estudiar fora i s’hi queda a treballar per sempre?”.
- “Però vam dir que ho faríem i ara hem de complir-ho”.
- “Sí, sí. I tant! Però hem de trobar una postura que serveixi perquè tingui més ADN meu. He vist una cosa per internet que es veu...”
- “Ni parlar-ne! Ha de tenir més ADN meu. I m’ha d’estimar més a mi”.
- “Per què?”
- “Doncs perquè jo la desitjo més”.
- “Perdona, què vol dir aquest ‘la’. Qui t’ha dit que serà nena?”
- “I a tu qui t’ha dit que serà nen? I serà rossa”.
- “Jo el vull moreno i amb ulls blaus”.
- “Rossa i amb ulls verds”.
- “I farà 2 metres i jugarà a bàsquet”.
- “I farà 1.75 i descobrirà la solució al càncer”.
- “I quan torni de l'NBA serà un gran escultor”.
.................
- “Saps què? Parem a la farmàcia i comprem una caixa de 50?”
- “Reforçats?”
- “Totalment”.
- “I pastilles!”
- “Per si de cas...”
- “I que quedi clar que estem fent el millor per tots”.
- “Sí, i per totes”.