La vertadera fractura social ja és aquí. Cors o favorits? Els usuaris (i les usuàries) de Twitter s'han dividit entre els partidaris (i les partidàries) de la novetat oferta ahir per aquesta xarxa de posar cors al que antigament eren els "favorits" i els defensors (i les defensores) del clàssic "favorit".
Ho explicava El País en una peça en la que, a més, oferia informació sobre els significats reals de la ja difunta estrella groga i que jo desconeixia totalment. Mentre, el 3/24 engegava una enquesta que a dos quarts de 12 de la nit oferia aquest resultat:
Total, que ja hi tornem a ser com cada vegada que un sistema fa canvis. Estem acostumats a una manera de fer les coses, ens la fan diferent (diuen que per anar a millor) i els primers dies anem perduts. Després ens habituem, oblidem allò que ens funcionava tan fàcil i tal dia farà un any. Però el que sempre em pregunto en aquests casos és: fins a quin punt el nostre cervell és capaç d'anar canviant tantes coses i amb tanta rapidesa? ¿Pot ser que un dia ens digui prou, que fins aquí hem arribat? O, precisament aquests canvis són els que ens mantenen en forma la neurona?