Segons l’InformeCAT 2025 —“un recull de cinquanta dades que ofereixen una visió general de l’estat en què es troba el català” que Plataforma per la Llengua elabora anualment— “un 50,5% dels catalanoparlants de Catalunya han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per ‘evitar problemes’”. Evitar problemes per causar-ne un de més gran: que desaparegui la teva pròpia llengua. Quins problemes es volen evitar? Ofendre algú que no parla català? Molt millor ofendre’t a tu mateix deixant de parlar la teva llengua. Anar parant sempre l’altra galta com mesells. Que no t’entenguin i no et serveixin en una botiga, restaurant, cafeteria… o no t’entreguin el paquet que has demanat per internet? Molt millor abaixar el cap i cedir al castellà que plantar-nos, fer pinya (Catalunya té un gran poder adquisitiu), engegar-los a pastar fang i comprar en una altra banda on ens atenguin en català. Ja s’espavilaran a obligar els treballadors que el parlin la pròxima vegada si no volen perdre una gran quantitat de clients. Ens ho hem de creure, perquè, si anem capcots i ens posem a tremolar cada vegada que algú ens diu que parlem en castellà a la nostra pròpia terra, la llengua catalana haurà begut oli. I també serà culpa nostra, per no defensar-la i estimar-la com es mereix.
Quan un espanyol se’n va a França, a Alemanya, a Rússia —a on vulgueu—…, dubto que li exigeixi a un habitant d’aquests països que li respongui en castellà. Primer de tot perquè segurament no l’entendran, i després, perquè li diran que ja s’ho farà si no parla la llengua del país on s’està, que s’espavili. I si hi vol treballar, ja cal que s’esforci a aprendre la llengua d’aquell país perquè, si no, o se’n tornarà cames ajudeu-me cap a casa o haurà de demanar almoina pels carrers. Imagineu-vos que en comptes de contestar-vos en castellà el missatger us contestés en rus o en xinès (llengües que la majoria de nosaltres no parlem), què faríeu per evitar problemes? Córrer a una escola d’idiomes per fer un curset intensiu de tres minuts per poder-los contestar en la seva llengua per no ofendre’ls? Ves-te’n a un poble d’Andalusia o d’Extremadura i digues-los que no els pagaràs el que t’acabes de menjar si no et parlen en català, a veure si també corren a una escola d’idiomes a aprendre el català per no ofendre’t. Semblem una mica imbècils, per no dir molt.
Una llengua no és només un conjunt de signes que serveix per a comunicar-se; una llengua és molt més que això. Una llengua és una manera de pensar, de fer humor; una manera única de comunicar-se; un llegat històric i cultural
Sabeu què significa que es mori una llengua? Crec que no ens en fem a la idea. Una llengua no és només un conjunt de signes que serveix per a comunicar-se; una llengua és molt més que això. Una llengua és una manera de pensar, de fer humor; una manera única de comunicar-se; un llegat històric i cultural… No us passa de vegades que no podeu traduir exactament el que penseu al castellà? Que li falta alguna cosa, que no vol dir exactament el mateix? Per exemple, com traduïu el Déu-n’hi-do o l’ara pla! o l’això rai o el verb caldre (tan pràctic i tan únic), o el nostre pronom feble en (com traduiríeu un no en tinc pas d’això?)… Això passa perquè cada llengua és única, irrepetible i té les seves pròpies singularitats. Les bromes no es poden fer igual en totes les llengües per aquest motiu, perquè nosaltres ens entenem els dobles sentits i els de fora no (hem compartit molts anys d’història) i perquè la sonoritat de la nostra llengua és única (com la de totes les altres). Una llengua reflecteix la manera de pensar d’un col·lectiu; una manera d’expressar-se i de ser; una llengua és una fotografia de com som i de qui som. Una llengua reflecteix una evolució fonètica, sintàctica i morfològica única i irrepetible. Per què vam triar dir les coses d’aquesta manera i no d’aquesta altra? Ens va semblar més fàcil dir-ho així? Per què, en canvi, un parlant d’anglès, de wòlof o de kurd va trobar més fàcil dir-ho d’aquesta altra manera? Per què el castellà no té el pronom feble en, i el francès, l’italià i el català sí (tot i ser totes llengües romàniques)? Si matem una llengua, matem tot això. Jo no sé vosaltres, però jo no vull aquest pes a la meva esquena, ja vaig prou carregada de traumes. Al final el nas em tocarà els peus i hauré de rodolar com una bola de billar per desplaçar-me d’un lloc a l’altre.