Fa 10 anys va començar el Polònia, el programa de TV3. I aquest dilluns han fet la festa de celebració. A l'antiga fàbrica Damm de BCN. Això vol dir que de cervesa no n'ha faltat. Ni abans ni després de l'emissió que han fet del capítol del dijous. A destacar la persona, no diré qui, que s'ha acostat a la barra i, amb una gran visió del moment i el lloc, ha exclamat: posi'm una Moritz.

Primer espòiler (i últim) d'aquesta peça: hi era tothom. De la classe política, sobretot. Perquè el Polònia és el programa perfecte perquè els catalans ens autoproclamem com els reis de la tolerància davant la crítica i com els més oberts a l'autoparòdia. Però el Polònia també és aquell indret on poder assenyalar quan parlen de convivència. Bé, o alguns de la no convivència. Digui'm: s'imagina aquest programa a Madrit (concepte)? I, s'imagina tots els líders polítics espanyols en una festa compartint conversa relaxada? I... bé, miri's el programa del dijous i em captarà el concepte...

Total, ja que estem tots (i totes) tan orgullosos del Polònia, un servidor s'ha passejat entre tanta celebritat preguntant-los: què li falta al Polònia? I li faig la llista per ordre d'aparició a la meva humil enquesta, cosa que també serveix perquè li faci una llista aproximada dels presents (i de les presents): 

Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: "En ocasions, però molt puntuals, hi trobo a faltar subtilesa".

Esperança García, diputada del PP al Parlament: "Més interactuacions entre els personatges reals i els de ficció". 

Xavier García Albiol, líder del PP català: "No li deu faltar gaire cosa quan porten 10 anys i els funciona". 

Enric Millo, portaveu del grup del PP al Parlament: "Més realisme, però ja no seria el Polònia".

Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans al Parlament: "Hauria de ser més equànime amb els personatges. Hauria de ser un programa menys ideologitzat". 

Gerardo Pisarello, regidor de BCN en comú: (després de pensar-s'ho molt) "Un Polònia en comú".  

Alfred Bosch, regidor d'Esquerra a BCN: "Seriositat". 

Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors: "Més hores de programa". 

Assumpta Escarp, diputada del PSC al Parlament: "Més personatges..." (ei, com dient, oi?)

Miquel Iceta, líder del PSC: "Dos o tres minuts diaris després del TN Vespre". 

Jordi Bosch, productor audiovisual: "Que un dia el Franco del Polònia baixi del cavall".

Esther Vera, directora del diari Ara: "Que de vegades no sembli ficció". 

Manel Arroyo, vicepresident quart i responsable de l'àrea de màrqueting i comunicació del Barça: "Molts anys més".

Josep Vives, portaveu del Barça: "Més estona. Se'm fa curt".

Neus Munté, consellera de presidència i portaveu del Govern: "Més números musicals".

Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí: "Cinc minuts més i més peces d'aquí, de política catalana". 

Jaume Peral, director de TV3: "El programa està tant al dia que no li falta res". 

Xavier Domènec, diputat d'En Comú Podem al Congrés: "La realitat supera la ficció".

Toni Comin, conseller de Sanitat: "No li falta de res. És un prodigi de la naturalesa creativa". 

Anna Gabriel, diputada de la CUP: "Més durada".

Santi Vila, conseller de Cultura: "La crítica té un valor en si mateixa. Per tant no hi falta res". 

Ines Arrimadas, líder de Ciutadans al Parlament: "Més interacció entre els polítics i els seus personatges". 

Queco Novell, una de les tres potes inicials de la cosa: "Aguantar 10 anys més". 

Antonio Baños, periodista: "Una hora més, en directe i els dissabtes".

Bruno Oro, exactor del Polònia: "Reconeixement mundial".

Toni Soler, el líder de l'invent: (primer s'ho pensa molt. I mooolt. De sobte diu... "Pressupost". Llavors fa com un petit salt i exclama: "No, no, espera que ho penso". I d'això ja en fa unes hores. Quan em doni la resposta, no pateixi que ja l'escriuré).

Manel Lucas, una altra de les tres potes inicials: "Una assegurança de vida". 

Carles Puigdemont, president de la Generalitat: "Que retrati la classe política d'una Catalunya independent".

(Nota final: les declaracions fetes per Gabriel Rufián són irreproduïbles. Bàsicament perquè la conversa ha versat sobre altres qüestions que ara no vénen al cas).

I un cop ens han passat el capítol que emetran aquest dijous, que no puc explicar però que recomano molt, hi ha hagut un pica-pica com aquells de quan no estàvem en crisi. I alguns s'han posat les botes. Però no em faci dir noms... Bé, o sí...

I fins d'aquí a 10 anys. Si l'audiència i l'actualitat permet que el Polònia continuï viu.