El més destacat de l’acord de Junts amb el PSOE signat ahir, quan fa nou anys justos de la consulta del 9N sobre la independència de Catalunya celebrada l’any 2014, és que les dues parts s’insten a fer política i fixen un marc de negociació. També té una gran importància simbòlica i política que l’acord s’hagi signat a Brussel·les i l’hagi liderat el president a l’exili, Carles Puigdemont. Ha passat molt de temps des del primer d’octubre del 2017, però finalment hi ha negociació. Sembla que una vegada més la “santa continuïtat” té més sentit que el “tot està per fer i tot és possible” en el debat etern en què el catalanisme es perd cada dos per tres. La data de l’acord no és cap casualitat i l’amnistia és potent.

Això que a alguns ens sembla molt, a d’altres els pot semblar poc? Absolutament. I, a més, té lògica que així sigui. Ja que aquest acord representa un gran cop de volant respecte al que estàvem acostumats des de fa uns anys. I també un risc. Set diputats que, almenys de moment, són indispensables per a l’estabilitat de la legislatura al Congrés són una bona palanca per exercir el poder. Però d’això els catalans mai no n’hem sabut gaire. Darrerament tampoc no s’ha fet política. En sabrem? Aquest és l’element principal per a l’escrutini que haurà de fer tot aquell que no entengui l’acord, que l’hagi agafat a contrapeu o que no se’n refiï. També ho és pels que el veiem bé, però que som conscients de les dificultats que implica.

Com reaccionarà a aquest acord la societat catalana? Com reaccionarà l’independentisme? Dona opcions a la unitat d’acció?

Pel que fa als partits, un altre fet molt destacat d’aquest acord és que, més enllà del simbolisme de Brussel·les i del lideratge del president a l’exili, situa Junts en ple pla polític i amb un gran protagonisme en la política espanyola. Que els dos principals partits independentistes apostin per aquest acord crea un nou escenari per l’independentisme. Com reaccionarà a aquest acord la societat catalana? Com reaccionarà l’independentisme? Dona opcions a la unitat d’acció? Sembla que d’entrada se sotmetrà a Junts i ERC a una gran pressió. Sobretot si no s’obtenen resultats aviat. L’aposta per la política és també això, saber mantenir la posició quan tens les coses clares. Per la seva banda el PSC també patirà.

Segons l’acord, cap dels dos bàndols renuncia a cap dels seus posicionaments respecte a aquest conflicte nacional. Per això, després de mirar les bonances i els riscos que pot aportar a la part catalana, cal mirar a l’altra part. I la veritat és que per primera vegada en quinze anys els partits espanyols no van units en allò que fa referència a Catalunya: sentència contra l’Estatut, rebuig al concert econòmic, rebuig al 9N, rebuig a l'1O, unitat pel 155, unitat per les togues. Aquest també és un fet rellevant que cal tenir en compte. La gran divisió que hi ha en la política espanyola. Veurem si s’estén entre la societat; de moment, les mobilitzacions han tingut molt poc èxit. Ara que l’acord és ferm, veurem què hi ha.

A l’exili del president Puigdemont a Brussel·les, s’ha signat un acord d’investidura d’un president espanyol. Torna la política al conflicte Catalunya-Espanya sense que cap de les dues parts renunciï a res. Poder i marc de negociació. Riscos. Política.