L’Andreu Buenafuente ja ha estrenat el programa Vosaltres mateixos a TV3, i jo ja l’he vist. Perdó, al 3Cat, la plataforma digital catalana (l’1Cat i el 2Cat encara no han sortit, suposo que no tardaran; per què començar per l’1 si pots començar pel 3, oi?). Abans de continuar m’agradaria comentar-vos que, per accedir al 3Cat, us heu de donar d’alta com a usuaris. Per què? Jo també m’he fet aquesta pregunta i encara no en sé la resposta. Però tornem on era, en Buenafuente ha tornat a casa, i ho ha fet de la millor manera: amb una americana fosca i unes vambes de colors vius. Una aparença elegant i juvenil alhora, típica de l’empresari barceloní postmodern que no vol semblar tibat. Suposo que han triat aquesta estètica per atreure un públic més ampli, que englobi tant els adolescents com els jubilats.

La introducció ja ens ha avançat el to del programa: humil, casolà i sense filtres. Els entrevistats no són persones famoses, és gent del carrer; podria ser qualsevol de nosaltres. La naturalitat fa temps que és tendència a les xarxes socials i saben que ven. Com era d’esperar —després dels anys que l’Andreu va allunyar-se de Catalunya per fer riure Espanya—, el primer que ha fet és despullar-se, literalment, davant de tot Catalunya (només li tapava el cul un petit triangle amb els colors de la bandera de Catalunya, deixo que els psicoanalistes en facin la interpretació); llançar-nos petons a cabassos, i fer-nos saber que està molt content de tornar a ser a casa. Els primers riures han sigut fruit de quatre bromes amb rerefons de crítica social i política (aquell nivell de crítica que sembla agosarada, però que se sap de sobres que no provocarà cap estirada d’orelles) i han anat acompanyats del so d’un piano. A partir d’aquí, han anat desfilant diversos convidats anònims que —juntament amb la pianista, que tocava en directe i intervenia de tant en tant— donaven la dosi de naturalitat necessària per sentir-nos com a casa i compensaven l’alt nivell de narcisisme del presentador.

M’ha semblat un programa molt fluix intel·lectualment, ple de castellanismes i amb un sentit de l’humor molt barroer

La sensació que he tingut és que en Buenafuente no s’havia estudiat el guió i que improvisava en tot moment. I així ho han disfressat: el presentador, teòricament, no sabia res del que passaria a continuació. No sé quina era la finalitat d’aquesta estratègia; a mi, tanta "improvisació" més aviat m’ha incomodat, i m’ha semblat que provocava que les entrevistes no fluïssin, que no s’aprofundís en gairebé res i que l’humor quedés molt apagat (fer bromes en aquest context d’improvisació és bastant complicat).

Resumint —i tenint en compte que sempre he admirat el sentit de l’humor d’en Buenafuente—, m’ha semblat un programa molt fluix intel·lectualment, ple de castellanismes i amb un sentit de l’humor molt barroer. Han volgut fer un programa sense col·laboradors, per primer cop a la vida laboral de l’Andreu; han volgut que la gent del carrer fos la protagonista i que ell fos simplement el fil conductor de tota aquesta improvisació… Crec que és un error, l’Andreu treballa molt bé amb col·laboradors —el nodreixen i el complementen—, sense ells perd molt de carisma. No crec que sigui el presentador adequat per aquesta mena de programa, hi veig més un Quim Masferrer o una Mari Pau Huguet.