Una simple lectura a les dues interlocutòries dels dos casos que ara mateix fan tremolar el PSOE, la Moncloa, i per extensió tota la política estatal, permet deduir quines poden ser les pròximes passes de la justícia espanyola. L’experiència adquirida en altres causes formalment separades i narrativament unificades, com les actuacions contra l’independentisme català, fa més fàcil pronosticar per on aniran els pròxims moviments. La principal incògnita és saber si, després de la declaració de José Luis Rodríguez Zapatero davant de l’Audiència Nacional, l’expresident espanyol serà enviat a la presó de manera preventiva. De moment ja s’ha programat que la declaració duri dos dies, el 17 i 18 de juny, és a dir, que es preveu un llarg interrogatori que durant 48 hores convertirà els exteriors del tribunal en un enorme plató de televisió.
Normalment, la presó preventiva es decreta per evitar la destrucció de proves, per risc de fuga de l’acusat o perquè les penes de presó a les quals s’enfronta són molt elevades. Ja se sap que a la justícia espanyola no li calen grans justificacions per empresonar polítics, però als jutges sí que els agrada vestir-ho d’unes explicacions jurídiques més estètiques que altra cosa. En el cas de Zapatero, si els ve de gust, s’ho poden fer venir bé per argumentar qualsevol dels tres motius (risc de fuga, destrucció de proves o previsió de penes altes), però el més objectiu de tots serà el tercer perquè actualment l’exlíder del PSOE està acusat de pertinença a organització criminal, tràfic d'influències, apropiació indeguda, falsedat documental i blanqueig de capitals. La suma de les penes mitjanes d’aquests cinc delictes arriba als 25 anys de presó.
Igual que amb ETA o amb l’independentisme, tot s’encamina ara a una causa general contra el PSOE
Pel que fa a Pedro Sánchez, és molt significativa també la interlocutòria que ha escrit aquesta setmana el jutge que va fer entrar l'UCO a la seu del PSOE. En aquest cas, descriu perfectament un entramat orquestrat des de l’aparell socialista per frenar la màquina del fang, aquella fórmula que va fer servir el president espanyol per definir el mètode judicial, policial, polític i mediàtic que servia per tacar, erosionar i destruir la imatge de qualsevol càrrec que s’hi posés per davant. Davant d’això, diu el jutge del cas Leire, el PSOE es va inventar un enginy a la contra: un sistema per enfonsar aquells qui acusaven els socialistes, ja fossin jutges, fiscals o guàrdies civils. Una de les moltes claus de volta de l’escrit és que el jutge fixa el moment zero d’aquest entramat socialista durant els cinc dies de reflexió que Pedro Sánchez es va agafar l’abril del 2024.
El text insinua que, més que fer ioga o meditació, el president espanyol va fer servir aquells dies per dissenyar, juntament amb Santos Cerdán aquesta operació de contraatac. És evident, doncs, que el següent episodi d’aquesta sèrie és la imputació de Pedro Sánchez. I l’agreujament suprem arribarà quan, tal com va passar amb ETA i l’independentisme, s’arribi a la conclusió que totes les causes separades en realitat en fan una de sola. La famosa doctrina “todo es ETA” va permetre actuar contra Herri Batasuna, el diari Egin i fins i tot les plataformes de la llengua èuscara. A Catalunya, el judici del procés va conglomerar qualsevol acció política que tingués a veure amb l’independentisme. I tot plegat amb l’objectiu de sumar penes. La nebulosa formada per Begoña Gómez, el rescat de Plus Ultra, José Luis Rodríguez Zapatero, Koldo, Ábalos, Santos Cerdán, les mascaretes i tutti quanti, desembocaran amb l’assenyalament d’una trama que no diferenciarà fets delictius reals amb indicis ideològics i al capdamunt de la qual hi serà Pedro Sánchez.
La situació política a Espanya doncs només empitjorarà perquè és molt possible que en les pròximes setmanes o mesos hi hagi un expresident espanyol empresonat i l’actual imputat. Serà aleshores quan implosionarà la més gran de les crisis de l’Estat espanyol amb un poder judicial que n’haurà agafat les regnes per damunt de l’executiu i d’un legislatiu que fa temps que ha perdut capacitat de decisió (va aprovar una llei d’amnistia que, ras i curt, no s’ha aplicat). I serà aleshores quan el catalanisme (després d’haver-li retret al PSOE els versos de Martin Niemöller que parla del fet que primer van anar a buscar els comunistes, després els jueus i al final no quedava ningú...) tindrà una nova oportunitat per llançar una nova estratègia per resoldre el conflicte polític. Perquè del que no hi ha dubte és que a Espanya hi haurà un canvi de paradigma de primer ordre.