Al final, la feblesa política de Pedro Sánchez serà tan extrema que en comptes de fer-lo caure serà el motor principal per resistir tot el temps que sigui possible, atès que mentre hi ha vida hi ha esperança i l’alternativa a la vida mai és una bona opció.
Ha transcendit fins i tot que el cap de l’Executiu ha demanat informes jurídics per esbrinar si pot allargar el mandat fins a la tardor del 2027, mitjançant una interpretació de la Constitució i de la Llei Electoral sobre el dia que comença i acaba la legislatura. És una prova evident de l’absoluta determinació de Pedro Sánchez d’aguantar i esperar que algun esdeveniment intern o extern faci girar aquest vent que li és ara tan desfavorable.
El temps és més important en política que en gramàtica, diu la sentència atribuïda a Winston Churchill. En un any pot passar de tot, a Espanya i al món. En tot cas, sembla que encara no ho hem vist tot, perquè al llarg de dotze mesos la batalla politicojudicial espanyola s’acarnissarà encara més amb episodis que estan adoptant un caire guerracivilista. Aquí és on Pedro Sánchez confia en la resiliència i en treure profit com fan els judokes de la brutalitat descontrolada de l’adversari per esquivar-lo. I també que a Espanya almenys la meitat és republicana.
Al llarg d’un any la batalla políticojudicial espanyola s’acarnissarà encara més amb episodis que estan adoptant un caire guerracivilista. Aquí és on Pedro Sánchez confia en la resiliència, en treure profit com fan els judokes de la brutalitat descontrolada de l’adversari per esquivar-lo i de la meitat espanyola republicana
En un any, assistirem a la batalla entre tribunals a causa de l’amnistia que porta implícita una crisi constitucional. No cal dir que si Carles Puigdemont aconsegueix tornar sa i estalvi de l’exili per la desautorització dels tribunals espanyols des d’instàncies europees, el terrabastall polític, judicial i institucional serà apoteòsic.
Arribarà el judici i la probable condemna de la dona del president i les batalles de tipus personal solen ser les més cruentes. Els acusats que han fet negocis amb personal socialista continuaran tenint l’incentiu de la delació i més tard o més aviat Pedro Sánchez haurà de seure i declarar davant d’un tribunal sigui com a testimoni, obligat a dir la veritat, o com a investigat.
Hi ha alguns casos especialment complicats per al PSOE, sempre que Santos Cerdán no caigui en la temptació negociar una sentència favorable, ateses les ofertes que fan alguns jutges i fiscals. El cas més difícil és el que s’anomena de les clavegueres socialistes, més que res perquè es tracta d’unes clavegueres liderades per Leire Díez, una persona que ha demostrat una categoria intel·lectual que ha de fer tremolar tot el personal de la seu del carrer Ferraz. L’altre assumpte complicat és, per descomptat, Zapatero.
La implicació de l’expresident en casos de corrupció, agreujada aquesta setmana amb la delació dels que eren els seus amics, és un autèntic torpede a la credibilitat no només del PSOE, sinó de les esquerres en conjunt. Alimenta la teoria que no hi ha un pam de net i un incentiu per no anar a votar o votar els que semblen nous per molt antigues que sigui les seves idees.
Valdrà la pena desintoxicar-nos aquest agost, que en tornar al setembre ens obligaran a triar trinxera encara que no vulguem l’una ni l’altra
La compareixença televisada de Zapatero per no aclarir res i augmentar els dubtes ètics i morals sobre el seu capteniment com a home de negocis no tenia cap altre objectiu que permetre a Pedro Sánchez i al PSOE guanyar unes setmanes sense haver de donar més explicacions que les de confiar plenament en el seu correligionari.
Zapatero ho havia de negar tot i destacar les irregularitats del procediment perquè la seva estratègia de defensa està pensada per exigir la nul·litat de les diligències, però havia de negar rotundament el seu paper en el rescat de Plus Ultra perquè és precisament el que implicaria el govern de Pedro Sánchez, que és qui, al cap i a la fi, va rescatar una estranya companyia aèria amb 53 milions d’euros de diners públics.
Situant l’assumpte en el dilema d’una paraula contra un altra, arribarem a l’agost, quan la gent procura desconnectar, i al setembre tot torna a començar amb noves energies. Així que valdrà la pena aprofitar les setmanes que venen per desintoxicar-nos, perquè en tornar al setembre ens obligaran a triar trinxera, encara que no vulguem l’una ni l’altra.