Els protagonistes d’aquesta setmana podrien ser perfectament reconeguts per algú de la Barcelona de principis del dos mil. És el mateix que passa amb el vi: el futur són les tècniques emprades en el passat. No és qüestió de nostàlgies en la qüestió vinícola, però en la resta, una mica sí. Quan ja has deixat de ser la més jove de la festa…

Dilluns

Als V Premis Woman Sport, presentats per Judit Mascó, estic asseguda al costat de la influenciadora Susi Rejano, amb el seu estil que millora amb els anys com els vins amb una bona reserva. Al sopar del càtering del Nandu Jubany saludo a la Vanessa Lorenzo, amb qui tenim un passat d’una cita doble quan érem joves. Admiro a dones tan potents com la Carme Barceló i la Maite Casademunt, que, malgrat que no siguin la premiadíssima nedadora Mireia Belmonte o l'entrenadora i emprenedora Crys Dyaz, van a tota velocitat en les seves carreres professionals. El negre amb brillantors ho peta com abans sense ser una foto en blanc i negre.

Per què el Celler de Gelida ha durat 130 anys? Quin n'és el secret?

Dimarts

Presentar l’acte del 130è aniversari de la teva família no és fàcil. A la primera fila, Jaume Collboni, Joan Manel Serrat, Espartac Peran, Carlos Latre i Carme Ruscalleda entre els 130 convidats que han celebrat les nostres cinc generacions. Sempre a davant de la càmera, el meu pare i jo. Però el que de veritat hi està tot el dia treballant és el meu germà, el Ferran. No perquè sigui l’hereu, sinó perquè és qui més s’ho ha treballat. I qui es mereix més premis és la Maria Febrer. Volia dir totes les coses que ha fet per l’empresa familiar, però és dir "mama" i ja se’m trenca la veu. I no volem plorar, perquè era un dia de festa major. Hi ha vegades que tampoc cal dir les coses perquè s’entenguin. Per què el Celler de Gelida ha durat 130 anys? Quin n'és el secret? Primer de tot, un equip de treballadors la mitjana d'edat dels quals és superior als 35 anys. Podria dir, haver tastat de primera mà els vins o haver-nos preocupat de conèixer les persones que hi ha darrere dels projectes. Però amb això també hi ha algú més que ens podria fer la competència. Confio que l’èxit prové del fet que sempre hem defensat la cultura del vi fent cultura del poc i bo. És a dir, mentre el sector continua omplint-se la boca que el vi és cultura, continua sent endogàmic. Nosaltres ens hem maridat sempre amb el teatre, la literatura, l’art, la gastronomia i la gent que té ganes que la ciutat continuï brillant. Umberto Eco deia que els nens no aprenen del que els dius, sinó de l’exemple. Per això no hem volgut que el nostre aniversari estigués ple de sommeliers, enòlegs, bodeguers i experts de vins. Hem volgut compartir-ho amb els clients que són amics i que estem orgullosos de presumir. Perquè ells ens han fet grans a nosaltres. A In Memoriam, recordem els escriptors Ignasi Riera i Manolo Vázquez Montalbán; el perruquer Pascual Iranzo; el presentador i gastrònom Jordi Estadella, i la cantant Núria Feliu.

Dimecres

El teu pare és amb l’Estadella i el Vázquez Montalbán a Casa Leopoldo —recordo sentir que deia la meva mare quan tornava dels Maristes.

Aquesta setmana tots els amics hem tornat al restaurant del Raval per saludar la Rosa. Ens canta un fado i una copla als que ens quedem fins al final. M’assec al costat de l’Eduardo Mendoza i li recordo que va ser el meu profe d’escriptura. Ell em diu que també ha estat client del Celler dels meus pares. I li explico que penso molt en un dels seus consells. A la classe ens va explicar que quan va deixar de fumar per descansar de l’escriptura es posava a cuinar ous ferrats. Jo segueixo el seu exemple fent infusions que no bec quasi mai i que tinc repartides per casa. Joan Gaspar ens explica que el John Lennon es va posar els seus pantalons quan The Beatles van actuar a la Monumental. Li prego al senyor Balanyà que torni a obrir els cines de Sants. No el convenç la meva frase que Sants is the new Soho.

Dijous

Presento la cinquena edició (i amb més de 900 receptes a les seves espatlles) de La Ruta del Paquito 2025, emmarcada dins de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia, amb la secretària d’alimentació del Govern, Rosa Cubel, i Raúl Muñiz d’INTEROVIC per promoure i rejovenir el consum del xai amb aquest entrepà que té tanta picardia. Els xefs dels diferents restaurants en fan la seva versió, amb bao, amb tacos, brioix…, una delicia! No és només per fer la rosca (que també), sinó que us juro per la meva àvia Maria que és la meva carn preferida. Com que sempre demanava costelletes de xai, l’àvia em deia que és el que havia de posar per al meu casament. Veus, ja vam començar malament, no posant-les al menú! No tornarà a passar, si n’hi ha un altre…

Divendres

Em marido amb el Paco Pérez a Marbella. Què fem dos catalans a la província de Màlaga? Doncs els dos estem, per segon any consecutiu, assessorant l’hotel de cinc estrelles El Fuerte pel seu restaurant gastronòmic anomenat Edge. Un menú maridatge que promet, amb les vistes més espectaculars al Mediterrani.

Cap de setmana llarg

Enoturisme amb bany solar a Costers del Segre. Penso desconnectar entre vinyes (per reconnectar amb mi mateixa)  a l'única denominació d’origen de Lleida. Fins a la setmana vinent!