"Malnombrar les coses és una forma d'afegir encara més desgràcia al món"
Albert Camus
Ahir dimarts es van reunir un grupet de senyors i senyores membres d'un poder de l'Estat per fer-se conxorxa en una acció "de rebel·lia" que pretén contravenir la llei i la Constitució. Els odiosos set —tal podria ser el nom del grupuscle— consideren que complir la norma i els dictats constitucionals constitueix pecat d'"entreguisme". Hem de suposar que aquest pecat de lliurar a l'enemic la conquesta abans d'haver donat la batalla, pressuposa que ets en alguna mena de guerra contra els altres dos poders de l'Estat i la mateixa Carta Magna. Aquests personatges —els odiosos set, els dissidents— són set vocals peperos i conservadors del CGPJ i pretenen bloquejar el nomenament de dos magistrats del Tribunal Constitucional que, per ordre legal, aquest òrgan ha de realitzar abans del dia 13 de setembre.
El xoc es lliura ja despatx a despatx. El Partit Popular no es conforma amb bloquejar el Consell fins que es produeixin noves eleccions que creu que guanyarà —això ja ho assumeix fins i tot Lesmes— sinó que pretén petar també el Tribunal Constitucional i mantenir-lo amb una majoria que l'afavoreix fins a veure si aconsegueix una victòria a les urnes i la revalida. Els ho tradueixo: el moderat Feijóo va encara més enllà que Casado, no només es nega a complir el mandat constitucional en el CGPJ sinó que intenta que tampoc no es compleixi a cap altre òrgan constitucional, el TC. Els ho resumeixo: les institucions com millor estan és en mans de la dreta i si per torn democràtic i decisió del poble toqués que aquesta supremacia es desbaratés, llavors per força s'impedirà.
S'imaginen com anomenarien aquesta desobediència institucional si no fos practicada per "gent de bé" —és a dir, per gent de dretes— i els que així obressin fossin... no sé... catalans, progressistes o bascos? La qüestió és que en termes públics han aconseguit, a través dels seus altaveus mediàtics, crear tal confusió en un tema per si mateix complex, que no només els surt gratis aquesta resistència numantina a complir la Constitució, sinó que l'opinió pública està a punt de tornar-se contra els que tres vegades han arribat a acords que el PP ha trencat. De bojos. Vivim a Matrix, que diria un modern.
La pugna ha guanyat, deia l'interior del Consell. Quan el PP no pot ja donar batalla en altres termes, engega les seves terminals. I allà estan, algunes persones la carrera professional de les quals ha anat aparellada als suports de Gènova i el futur professional de les quals depèn de continuar mantenint aquest suport, disposats a intentar frenar el compliment d'una obligació legal del CGPJ. "M'oposo que aquesta institució es declari en rebel·lia", els ha hagut d'increpar públicament el seu president, l'inefable Carlos Lesmes. Això els no els ha agradat gens i tant ells com el mateix partit s'han dedicat a filtrar falsedats i missatges per intentar perjudicar el temerari president. Funcionen així.
Els poders conservadors d'aquest país no consentiran l'alternança i variació prevista per la mateixa Constitució. Han posat les barreres i han determinat quines idees i en quina mesura poden participar en les institucions. S'estan carregant la democràcia amb l'aplaudiment de les forces vives i dels votants
Succeeix que el somni humit de controlar totalment el CGPJ els ha engendrat algun monstre. El monstre el va crear Gallardón quan va legislar per lliurar tot el poder d'un òrgan col·legiat al seu president, Carlos Lesmes. Aquest Consell de mai acabar és el Consell somiat i reformat i legislat i posat en marxa pel Partit Popular. Què els succeeix doncs? Per què es reboten contra Lesmes les terminals peperas? Doncs perquè van convertir Lesmes en un tirà, que podia campar a la regalada per la institució, i pensaven que seria el seu esbirro. Lesmes ha estat tremend, però no sempre s'ha plegat a les ordres del PP. Ai, amic, el PP no vol només gent afí sinó gent submisa! Allà és on els està fallant l'amic Lesmes, que té un bri de vergonya i és plenament conscient del desvergonyiment dels seus mentors, aquests que el van fer des de director general d'un Ministeri fins a president del Suprem.
Així que com Lesmes no accepta el cop de mà que el PP vol per evitar el canvi de majoria —inexorable i plenament constitucional—, ja li han començat a donar canya per darrere i han mogut la guàrdia pretoriana per embolicar-la. Una mica abans del ferragosto, una altra de les seves peces, el mateix president del Constitucional, va anar per allà dient o amenaçant que si el govern espanyol nomenava els dos magistrats del TC que té ordenat constitucionalment, potser s'ocupaven ells de deixar-los en un limbe i no permetre'ls prendre possessió. No tenen límit. S'atreveixen amb tot. El missatge és clar: els poders conservadors d'aquest país no consentiran l'alternança i variació prevista per la mateixa Constitució. Han posat les barreres i han determinat quines idees i en quina mesura poden participar en les institucions. S'estan carregant la democràcia amb l'aplaudiment de les forces vives i dels votants que no entenen les conseqüències, però que volen que en tots els mascles hi siguin els seus.
No hi ha lloc per mitges tintes: la culpa d'aquesta corrupció i d'aquesta desobediència constitucional és del Partit Popular. Per molt que tinguin molts mitjans afins per repetir que és el PSOE el que vol "prendre" les institucions. Això només indica el seu dèficit democràtic en pretendre que quan la dreta perd el control d'alguna cosa és perquè les altres ideologies els han desposseït d'un dret natural a ocupar-lo.
De vegades, en el poti-poti del desvergonyiment, batallen nus. És llavors quan et diuen que no poden deixar que hi hagi una majoria progressista a l'òrgan que interpreta la Constitució perquè queden moltes coses de "els catalans" i "temes d'Estat" i l'avortament i tot allò que els anava a permetre governar des de l'oposició. Sense embuts t'ho diuen com si fos virtuós. Sobre tot això, llegeixin bé, només pot decidir la dreta i la ultradreta, les altres coses són anatema. Aquesta és la batalla que estan donant. Ja veuen tot el que podem perdre els ciutadans que no som com ells si la guanyen.
Tot i això, no es preocupin. Lesmes, que obrirà avui el quart any judicial que no li corresponia obrir, farà un discurs sobre tots els mals que es deriven d'aquesta insana i anticonstitucional situació, però hi ha una cosa que no farà: no assenyalarà directament l'únic responsable d'aquesta anomalia democràtica que no és cap altre que el Partit Popular. Això no ho veuran els seus ulls ni ho sentiran les seves orelles. I això és l'únic decent que podria fer a hores d'ara.