Tant de bo un dia, Brigitte Vasallo, et despertis pensant: “Per què avui no els faig un favor, als catalans, i callo?”. Però a tu t’agrada burxar, Brigitte: t’agrada que a la nafra sempre hi vagi a parar el dit. T’hem de sentir a la ràdio i llegir als digitals. Per què els mitjans fan passar les teves consignes obertament catalanòfobes com a normals? Quan parlem de genocidi lingüístic i cultural, ens diuen que tot plegat és una exageració. Però per què és, si no, que no et talla en Marc Giró? Per què és, doncs, que et dediques a insultar sistemàticament els catalans, i esperes que la reacció sempre sigui la de picar molt fort de mans? Per què ningú et para els peus quan ens tractes com a subhumans? És molt cansat, Brigitte, veure com et passeges per platós, estudis i entrevistes creient-te antisistema: en realitat, lo teu és un profund menyspreu a la catalanitat fet estratagema. Tu ets el sistema, Brigitte: l’espanyolisme és el teu lema i el xarneguisme el monotema. Et vols fer passar per visionària i progressista, però en realitat ets una reaccionària suprema.
Si el teu pla “no xenòfob” per al català és parlar en castellà, Brigitte, potser que et replantegis el pla escollit: és el mateix pla que tenia el dictador que es va morir al llit
Quan la qüestió és la catalanofòbia estructural i parles de pubilles catalanetes privilegiades, les teves rancúnies irracionals queden totes despullades. El teu truc és vell i conegut: el d’invertir les dinàmiques de poder perquè el català sempre sembli ruc. O un cuc. Tant de bo tenir un trabuc. Dius: “estem fent un abús de poder cap a la població migrant”, perquè el teu desig és que parlar en català a Catalunya sempre sigui una experiència humiliant. I que l’immigrant no pugui ser mai català i sigui per sempre això: passavolant. Ara expliques que tens un pla “no xenòfob” per a la defensa de la llengua. Caram, Brigitte: ets brillant. Bastir un marc en què el català sigui xenòfob per definició és la teva obsessió militant. Quan dius “em faria molta pena que a la gent li fes una mica de fàstic parlar en català” sabem que projectes. Si penses que amb aquest posat sobreactuadament preocupat enganyes algú és que ens tractes de carallots abjectes. Si el teu pla “no xenòfob” per al català és parlar en castellà, Brigitte, potser que et replantegis el pla escollit: és el mateix pla que tenia el dictador que es va morir al llit. Ves que tot plegat no sigui la materialització de la teva xenofòbia etnicista, supremacista; potser t’hauries de començar a preguntar qui és, aquí, el feixista.
Que en fa de temps que et veiem a venir, Brigitte: ara ja ets poc més que un acudit. Una disfressa per a l’esquerranós català escarransit que es resisteix a admetre que ret obediència a Madrid. T’has passat la vida anant de beca en beca: la teva és la trajectòria de qui viu amorrada a la meta. Quina jeta, i encara et poses a la boca la burgesia catalaneta. És cert, conciutadans, que aquí ens cal admetre responsabilitats: potser no tot és culpa de la xarneguista que viu d’institucions i universitats. Com pot ser que algú obertament catalanòfob com la Brigitte arribi al capdamunt de l’acadèmia sense que ningú deixi les seves tesis franquistes en entredit? Quin respecte ens mereix el nom de Rodoreda, si la titularitat de la seva càtedra a Nova York va ser en mans de qui reiteradament ens diu el nom del porc? Fas i desfàs, Brigitte, perquè som un país ocupat. Però també t’aprofites de tots aquells catalans que es deixen trepitjar perquè tenen l’orgull minat. Interpreto, Brigitte, que aquesta és la teva intenció final: que els catalans llegim la nostra existència com una condició criminal.
Em sabria greu per al lector acabar sense referir-me al programa d’en Marc Giró. Un programa, per cert, al qual La Setmana (del Llibre en Català) va atorgar el quart Premi Difusió. El posat del seu presentador davant la teva catalanofòbia explícita, Brigitte, ja no és ni decebedor: al capdavall, ell i tu treballeu per al mateix senyor. Per això et segueix la veta, és clar: no vol pagar el preu d’haver-te de confrontar. I per això n’hi ha que callen davant d’aquest episodi etnicista al Vostè primer: no volen que l’últim cop que van poder ocupar-hi els micròfons per a parlar dels seus llibres sigui el darrer. Ja ho veus, Brigitte: està tot trinxat. Tenim el país capat i pacificat. I malgrat tot, la teva fixació encara és la de fer passar la víctima per agressor. La de parlar de “catalanetes”, com si tots els poders de l’Estat espanyol no treballessin incansablement per a fer-nos menjar pastetes. Ets l’altaveu de la nació ocupant, i així i tot te’ns passeges pel país amb posat de revolucionària flamant. A qui vols entabanar, Brigitte? La major part de nosaltres no ens mamem el dit. Que no és una obvietat, que revesteixes de lluita de classes el conflicte nacional per a fer dels catalans una abominació social? Que no és cert que fas servir el xarneguisme com a identitat per no haver d’abraçar res que faci tuf de catalanitat? Ves passant, Brigitte. A mi ja em tens el cap fregit; la teva única missió és la de furgar la ferida del català acollonit. Amb en Marc Giró tot plegat t’ha sortit rodó: la teva única habilitat real és la de ser un corcó sense parió.