"Les teves sines són flors sense testos i punxen gerds amb sabor de llet"
Tristan Tzara
Van analitzar els futurs periodistes de la Pompeu Fabra les meves columnes aquí, a El Nacional, i van concloure, entre moltes altres coses sobre el meu estil, que acostumo a començar-les amb una anècdota personal que em permet saltar després cap a les tesis més denses. I és cert. Són espavilats els estudiants. Per això els explicaré ara una de les primeres batusses que vaig tenir amb una editorial i un títol que, inexperiència o ingenuïtat, portava entre les seves paraules la paraula "calces". No s'ho poden imaginar! No, fora, horror! Cap llibre o article amb la paraula "calces" al titular funciona! Treu-la! Però... vaig intentar al·legar, mireu en Marsé: sí, tens raó, només La muchacha de las bragas de oro va funcionar, però ho va fer aleshores i ves a saber per què!
Apuntin, res de calces. Apuntin, res de tetes tampoc. Entre la teta censurada de Múrcia i la Generalitat, havent de sortir en defensa de les tetes, un es diu: màquina del temps?, on vas Ulisses? Hi ha qui pensa que decreixem, que involucionem, que abans hi havia més llibertat; als vuitanta, quan fins tot les mares, amb les seves criatures davant, es treien l'ínfim trosset de roba per evitar les marques. Les lleis no han canviat, si no fos per la llei mordassa, de la qual gaudim encara en plenitud gràcies a ERC i Bildu. Coses de la vida. Més valia perpetuar el mal total, que no aconseguir tot el que volien. Decisions que per molt que te les expliquin no entens. Així que no és tant la llei com la gent i entre la gent les autoritats més variades.
Tinc jo per tesi que els drets civils no han involucionat, sinó que ha evolucionat el nombre d'idiotes. La prova d'això és que quan tots aquests numerets arriben als tribunals es resolen, com totes les persones que tenen dos dits de front i un recorregut en llibertats democràtiques preveuen, o sigui, es queden en no res. Són els ximplets, els ofesos, els narcisistes que no toleren sinó el seu ego, els autoritaris, els que no saben de res, els que es consideren d'ordre, en fi, els malcriats en una democràcia que no ha estat capaç d'ensenyar-los ni tan sols en què consisteix. En alguns casos la qüestió s'agreuja per la feina, com succeeix amb l'inspector de policia local de Múrcia, que va ordenar aturar un concert del Pride perquè la cantant es va quedar amb els pits enlaire a l'escenari, o quan els municipis pretenen que en una piscina no es pot alletar un nen. No hi ha res més tendre ni menys ofensiu ni més asexuat. Fins i tot amb Franco les mares alletaven aquí o allà, que jo ho tinc vist. Com diuen les tasses de marxandatge del col·lectiu Teta and Teta, defensor de la desexualització de la teta maternal i de la femenina en general, "totes les tetes són la llet". Prenguin nota.
"Aquest límit no es podia creuar", va escriure l'inspector de Múrcia en el seu atestat i ara s'assabentarà de tots els que ell va creuar. Li han obert un expedient, la Fiscalia l'investiga per abús de poder, coaccions i delicte contra els drets fonamentals i els seus superiors han demanat perdó en una carta. Fins i tot hi podria haver prevaricació oral, en ordenar paralitzar el concert. Ara serà l'inspector qui vegi límits que no ha de traspassar un policia que, per cert, pretenia aixecar atestat per "exhibicionisme". Dit sigui en el seu patètic descàrrec, es va dignar a escriure que "certament els fets s'han realitzat dins d'un espectacle la finalitat del qual no era satisfer les pulsions sexuals de la denunciada". I aquí arribo amb allò de què el nombre dels ximples és infinit. Perversi difficile corriguntur et stultorum infinitus est numerus, sigui en la Vulgata o no hi sigui. Els articles 185 i 186 parlen efectivament de l'exhibicionisme, que és un delicte que tipifica l'exhibició de pornografia davant de menors o discapacitats o fets obscens com masturbar-se davant d'ells. Però l'inspector va pensar en la seva literalitat, quina exhibicionista!, i com se sabia la literalitat del tipus penal, es va dedicar a buscar entre el públic menors o discapacitats per calçar-li el delicte. Oh, quina contrarietat, no n'hi havia! Va ser aleshores quan se la va voler endur emmanillada i no va poder. Atestat per desobediència a l'autoritat. A Espanya a un individu li dones una gorra i un xiulet i es creu un general; una patologia que afecta massa policies, si no mirin el Suprem, condemnant els que van fer caure amb un ariet la porta d'un apartament per aturar una festa durant la pandèmia; recordin, recordin el patètic ministre d'Interior explicant-nos que un apartament no és una casa, i per això es podia entrar sense ordre. Per cert, que amagat tenen al Petit Marlaska en aquesta precampanya. Per alguna cosa serà.
Les tetes disposades per al plaer masculí a un clic d'Only Fans o de Pornhub o a qualsevol club de cites, però no en un escenari o en una protesta o en una piscina si és pel plaer i determinació de la propietària
Les tetes, mare, les tetes. Ni calces ni tetes. Molt bé per la protesta de Mugrons Lliures respecte a les piscines i l'alletament en llocs públics. El pecat està als ulls de qui ho veu en una mare que alimenta el seu fill. I el topless, mare meva!, més vell que l'anar a peu —jo vaig deixar de fer-ne per la malignitat solar i aquest és, potser, l'únic sentit en el qual pot no ser recomanable—, superat, traspassat, prohibir el topless en un món en el qual els nens de nou anys estan veient porno dur quan volen!
En el fons és el plaer etern de normar i controlar el cos femení. No destapat però tampoc massa tapat —que també ha hagut de recordar la Generalitat que els banyadors, excepte que siguin insalubres o dificultin nedar, poden tapar tot el que es vulgui—, el cos, les tetes disposades per al plaer masculí a un clic d'Only Fans o de Pornhub o a qualsevol club de cites, però no en un escenari o en una protesta o en una piscina si és pel plaer i determinació de la propietària. Si ja sabem de què va tot això, si en això sí que no hem canviat.
La Justícia en això, no es pensin, no es porta malament. Els advocats de la cristiandat i els del teòleg d'Enric VIII s'estavellen normalment contra tribunals i jurisprudència, encara que els costi un parell d'instàncies rebre la garrotada. Així es va absoldre els pits de Rita Maestre per haver-se alliberat a la capella de la Universitat Complutense en una protesta per les restriccions a l'avortament i els de les Femen que es van encadenar a l'Almudena. Repassin i veuran com els pits guanyen els plets, diguin el que diguin els literals de torn.
Deixin la gent viure i, sobretot, deixin les dones viure com vulguin perquè estem fins a les mamelles que ens marquin l'espai, fins a les mateixes mamelles, els ho ben asseguro.