Per a què serveix avui el vot útil? On és i qui l'abandera? Aquestes eleccions provocaran un canvi tectònic en l'esquerra, en el PSOE i en la configuració del nou Govern que s'albira en sintonia amb la dreta radical europea. Hi ha moltes peculiaritats en aquestes generals, una de les més cridaneres és l'orfandat del vot útil en una cita d'aparent canvi de cicle. Cada partit ja és a la seva trinxera, amb les llistes aprovades i les coalicions definides. PSOE i VOX són els partits que més energia electoral mobilitzen, cadascun ampliant espai a favor seu. Mentre el PP, cridat a governar, no aconsegueix moure's.
Vox guanya espai electoral sense concretar el seu programa, mentre el PP no aconsegueix capitalitzar les contradiccions de Sánchez ni Abascal. És cert que VOX és incapaç de fer campanya en el programàtic. Només guanya pujat al moment ultradreta, sense entrar en mesures ni programa. No va a les propostes perquè tenen un cost electoral. La prioritat nacional, la bola del frau o la cartera de desregulació són conceptes abstractes que li permeten eludir el debat econòmic i explicar com sostindria l'Estat del benestar sense retallades. Les pensions ho il·lustren. Feijóo va haver de desmentir la seva portaveu, Ester Muñoz, després d'afirmar que el sistema "petarà". VOX ha anat més lluny i ha desautoritzat José María Figaredo, defensor d'un model mixt orientat a la privatització davant d'un sistema "zombi". "VOX mai ha dit que privatitzarà les pensions. VOX vol que es mantingui el sistema públic i es pagui com sigui", sosté ara Abascal esmenant Figaredo.
Sabedor que la inèrcia electoral l'afavoreix, VOX està fent la pinça al PP. Li ofereix un front comú al Senat o fa pública la designació de Montse Lluis com a interlocutora per negociar una futura coalició amb Feijóo. Són moviments que evidencien quant s'ha allunyat el PP de l'ambició del 23J, quan aspirava a governar en solitari amb 160 escons; o de l'estratègia a Andalusia de Juanma Moreno de concentrar el vot per evitar VOX. En donar per feta la coalició, com fa Feijóo en afirmar que "un Govern amb VOX pot funcionar", el líder popular renuncia a marcar distàncies amb Abascal. A remolc d'una estratègia dissenyada per VOX per condicionar el seu marge de maniobra i elevar el preu d'una futura aliança.
El PP ha deixat d'aspirar a construir una alternativa de govern en solitari. L'error més gran de Feijóo és renunciar al vot útil i competir amb VOX pel mateix electorat. Li està estalviant a Abascal la desdemonització que Marine Le Pen ha fet en solitari
El PP ha deixat d'aspirar a construir una alternativa de govern en solitari. L'error més gran de Feijóo és renunciar al vot útil i competir amb VOX pel mateix electorat. Li està estalviant a Abascal la desdemonització que Marine Le Pen ha fet en solitari. Les enquestes confirmen que aquesta estratègia no frena la transferència de votants del PP a la ultradreta. De fet, el transvasament del PP a VOX supera el del PSOE al PP en totes les cases d'enquestes. En unes eleccions de canvi de cicle, els populars necessiten alguna cosa més que retenir la seva dreta. Tenen més marge si atrauen antics votants socialistes que optin per l'abstenció i mobilitzen el votant de centre liberal que vol canvi.
I després hi ha l'esquerra, macronitzada per Pedro Sánchez. El Front Ampli en aliança amb el PSOE al Senat amplia les possibilitats de majoria, una unió que Abascal intenta copiar buscant fórmules amb el PP. Aquesta lògica d'unitat contrasta amb la ruptura irreversible entre Podem i el Front Ampli. El resultat és un mapa de restes en què cada formació aspira a maximitzar el seu. Podem a ser el partit de l'esquerra amb més representació. Quant? De dos a cinc escons. El seu millor escenari són dos diputats a Catalunya, un a Alacant i dos a Madrid, a més de disputar un escó a les Canàries. Per separat, Comuns, Más Madrid i IU podrien sumar entre dos i quatre representants, calculen. És a dir, l'èxit passa perquè la resta tregui menys de cinc escons. La balcanització absoluta com a exponent del fracàs del que va ser bloc de la nova esquerra. Sevilla il·lustra el problema: hi haurà quatre paperetes —Adelante Andalucía, Podem, Front Ampli i PSOE— i cada escó exigeix al voltant del 8% dels vots. "És terrible, però ja està. El que no té solució no té arranjament", sentenciava Pablo Iglesias aquest dilluns a RNE.
El "petó de Fuenlabrada" de Pedro Sánchez amb Begoña Gómez anticipa una campanya personalista, on el PSOE ho concentra tot en el líder. El pas de "La fuerza de la gente" a "La fuerza del amor" sintetitza aquesta aposta per convertir les eleccions en un plebiscit sobre Sánchez, no exempt de riscos. El principal objectiu del PSOE, és a dir, de Sánchez, és ser la llista més votada i guanyar Feijóo. Si les enquestadores consoliden la possibilitat del sorpasso al PP, s'agreujaran els atacs. Els explícits i els que discorren per corrents més profunds. Queden 40 dies per votar i els fronts ja estan definits en la campanya més emocional que es recorda.