Tal dia com avui de l’any 1222, fa 803 anys, a Catània (regne de Sicília); moria la reina Constança de Sicília, reina-consort de Sicília i emperadriu-consort del Sacre Imperi Romanogermànic, pel seu matrimoni amb Frederic II Hohenstaufen. Constança havia nascut el 1179 a Barcelona; i era el segon plançó del rei Alfons-Ramon (el primer sobirà conjunt de la Corona catalanoaragonesa) i de Sança de Castella. Amb dinou anys (1198) va ser casada amb el rei Eimeric d’Hongria, però va enviudar de seguida (1204) i el nou monarca Andreu II (germà petit del difunt) la va obligar a abandonar el regne juntament amb el seu fill Ladislau, hereu legítim al tron.
Constança va retornar a la Corona catalanoaragonesa. Però després de la prematura mort del petit Ladislau (1205), que s’emportava a la tomba les escasses opcions de la seva mare per recuperar el tron hongarès, el seu germà i rei Pere la va casar amb Frederic II de Sicília (1209). Inicialment, el nuvi i la cancelleria siciliana no estaven d’acord amb aquella unió. Frederic, que posteriorment seria conegut amb el sobrenom de “Stupor Mundi” (la meravella del món) per la seva extraordinària capacitat intel·lectual, tenia 15 anys. Mentre que Constança en tenia 30 i, en aquella època, ja era una dona madura.
No obstant això, el papa Innocenci III, el mateix que, poc després, impulsaria l’extermini dels càtars i destruiria el projecte expansiu català a Occitània (1213); pressionaria per celebrar aquella unió. A Innocenci III li convenia que les cancelleries de Barcelona i de Palerm, tradicionalment aliades del Pontificat, s’enllacessin. Els problemes van venir posteriorment (1220) quan Frederic II va ser elegit emperador del Sacre Imperi, l’altra superpotència mundial que rivalitzava amb el Pontificat. Frederic II i Constança van tenir un fill que, com el primer, també moriria tràgicament (es va rebel·lar contra el seu pare, va ser derrotat i reclòs en una masmorra i es va suïcidar).