Com les mandarines primerenques que perfumen i reconforten l'inici del fred. Com la incipient llum del dia filtrant-se per les persianes de fusta i dibuixant línies d'ombres perfectes a la paret i als llençols. Hipnotitzant com quedar-se mirant lo foc o la mar o la neu que cau lentament. Tendra com una carícia, delicada com un pètal, intensa com un licor. Com sentir l'oloreta del cafè que comença a bufar a foc lent mentre encara ets al llit. Com l'estrèpit d'un tro inesperat i la dolçor del so de la pluja al mateix temps. Així és la veu de Yasmin Bradi, cantant de l'Alguer, ànima sarda. De pare alguerès i mare alemanya, de menuda a casa parlava italià i alemany, però també sentia com lo seu babbu parlava català amb sons tiets i sons iaios. Les vivències i els sons de la infantesa sempre dixen pòsit i renaixen quan creixem.
Amb lo temps, ha après a pescar al pou de la memòria per a rescatar una llengua, lo català, i unes tradicions, les de l'Alguer i Sardenya, per a posar-les damunt d'un escenari amb elegància i gran personalitat. Amb una sòlida base musical i una envejable tècnica lírica, lo seu registre vocal fa que a estones et trobes a l'Àfrica, d'altres et passeja per la Mediterrània i de vegades tanques los ulls i els seus melismes et porten a l'Índia. Escoltar-la és una finestra oberta a la vida, amb un paisatge ple de verds i blaus, sovint amb un cert regust de jazz i sempre amb una boniquesa que et bressola: té un pessic a la veu que desperta l'emoció dins teu.
Escoltar-la és una finestra oberta a la vida: té un pessic a la veu que desperta l'emoció dins teu
Malgrat totes estes virtuts i la seua llarga trajectòria, lo gran públic encara no havíem pogut gaudir d'un treball discogràfic seu. Això, per sort, acaba de canviar i Yasmin Bradi tot just ha tret lo seu primer disc: Amb la llum d'una flor. Es tracta de la gravació d'un dels seus concerts més importants fins ara, fet al claustre de l'Alguer, un disc en directe amb set cançons i en el qual versiona diversos temes tradicionals i d'altres companys de professió i on també s'atrevix amb algun tema propi. Intèrpret de gran volada, en el repertori que oferix es filtra alhora la seua voluntat popular i eclèctica i als seus concerts se sap rodejar de grans músics que embolcallen amb gust i talent les melodies que ella dibuixa, com caderneres en ple vol.
Com que és ànima inquieta, a poc a poc però amb fermesa, ja està component cançons per a un futur proper disc, en el qual vol apostar més per la composició pròpia, tant en lletres com en música. He tingut la sort de poder sentir-ne alguna, a la seua casa arrelada enmig d'un camp alguerès no gaire lluny del carrer del mar, i el so d'aquella tímida guitarra i la melodia que començava a intuir-se em fan sospitar que una important creadora s'està gestant, nua com la veritat. Porta amb ella la lentitud intrínseca de la vida a qualsevol illa —intemporal i tranquil·la—, l'amor cap a la natura i la justícia, la curiositat i la bondat de qui aspira a l'optimisme i un indesxifrable equilibri entre solitud i ganes d'estimar.
Escoltar-la cantar és com si cada dia fos cap de setmana. Dona compromesa, de gran somriure i un punt d'encisador misteri, Yasmin Bradi té nom de flor i una llum especial (los elements del seu disc) i arriba a Barcelona amb la primavera, de la mà del Festival Barnasants, nexe imprescindible dels Països Catalans i projecte cultural confederal que per si sol és ja una estructura d'estat, pel que crea i pel que genera i tot des d'un activisme que massa sovint passa la mà per la cara a les institucions. Lo concert de presentació del disc de Bradi serà lo dijous 8 d'abril al Harlem Jazz Club i estarà acompanyada al piano per Riccardo Pina, músic de gran tècnica i sensibilitat. Si busqueu la bellesa, aneu-hi, a la seua veu la trobareu i us farà bé.