Camines per una ciutat que no és la teua. Mires lo seu entorn amb los ulls del teu paisatge d'infantesa, reconeixes semblances en les cases i en lo nom dels carrers i el mateix vent de nord-oest et talla la cara. Inclús hi trobes rostres coneguts en la cara de la gent amb qui et creues pel carrer, fins que t'adones que aquella mirada no pot ser que siga la del teu amic perquè ets massa lluny de casa. Lo cervell és ben curiós, ell i les seues associacions d'idees i els seus viatges en el temps i l'espai.
Escoltes paraules conegudes en los llavis dels vianants, te banyes los peus a la mateixa aigua salada. Los carrerons estan fets de còdols arrossegats pel mateix corrent que, mar enllà, llepa la teua barca. Tens enganxada al turmell l'arena germana i ferrosa que edifica una platja, una cultura, una terra i, mentrestant, sona una cançó orgànica i ancestral que et transporta a melodies estimades. La música és viatgera i et porta a racons de la memòria i de la història que alguns llibres han dixat d'explicar.
Som una ànima perenne que de la parla en fa lluita, som una bella terra que rodeja un mar antic
I quan creies potser que tot era només un pensament endormiscat, t'adones que no. Que no despertes d'un somni. Simplement, ets a l'Alguer. A Sardenya. Simplement, ets conscient de que deu milions de persones parlem la mateixa llengua amb diferents accents: arrelats, difuminats, diversos. Amb lo català enjogassat. Amb la petjada de Martí el Jove enterrat en esta illa particular i la ucronia de la seua supervivència sobrevolant lo pensament col·lectiu.
Claveu la punta del compàs al port de Maó i dibuixeu un cercle que abrace totes les terres fermes properes. Hi trobareu encabida una comunitat que, a través de la Mediterrània, exporta paraules, mirades, cançons. Una cultura cosina germana amb segles d'història comuna. Cal aprendre a llegir el paisatge com qui comença un nou llibre recomanat. A passejar els dits pel mapa com si estigués escrit en braille. A entrar al túnel del temps i sortir-ne pel pont de mar blava. Som una ànima perenne que de la parla en fa lluita, que de la vida en fa trenes. Som una bella terra que rodeja un mar antic.