Els catalans hem d’estar preocupats per la gestió del Govern de la Generalitat? Sí. L’oposició té eines per preparar-se com a alternativa? Sí. L’independentisme té motius per a l’optimisme? Sí. Per què? Perquè Illa és la segona part de Montilla.
José Montilla va arribar a la presidència de la Generalitat a finals de l’any 2006 després que Pasqual Maragall, obligat a dimitir pel seu propi partit —tinguem memòria!—, convoqués de forma poc habitual unes eleccions entre setmana. L’u de novembre de 2006, diada de Tots Sants, José Montilla no va guanyar les eleccions, les va guanyar Artur Mas, però amb la reedició del segon tripartit va poder governar amb el suport d’Esquerra Republicana i Iniciativa —tinguem memòria! Montilla, primer secretari socialista de feia uns anys, es presentava com un home de poques paraules centrat en la gestió. Que era el que va dir que tocava un cop superat el debat de l’Estatut a Catalunya i el maragallisme al Partit Socialista.
Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat l’estiu de l’any passat després que Pere Aragonès, que no va trobar prou suports per aprovar els pressupostos, convoqués per sorpresa eleccions anticipades per al maig de 2024. Salvador Illa va guanyar les eleccions amb 42 diputats, però, igual que Montilla, va necessitar el suport d’Esquerra Republicana i Comuns Sumar —memòria— per ser investit 133è president de la Generalitat el dia 8 d’agost de l’any 2024. Illa, primer secretari socialista des de fa uns anys, es presentava com un home de poques paraules centrat en la gestió. Que era el que va dir que tocava un cop superat el procés d’independència a Catalunya i el catalanisme al Partit Socialista.
Amb el que s’ha exposat fins ara es pot deduir que els catalans, si necessiten descansar, escullen els socialistes perquè governin
Amb el que s’ha exposat fins ara es pot deduir que els catalans, després d’anys intensos d’acció política per avançar en l’autogovern, si necessiten descansar, escullen els socialistes perquè governin. No ben bé. ERC és més determinant. Però això ens ha de fer estar preocupats per la gestió del Govern de la Generalitat? Sí. Per què? Perquè, a diferència del que venen els socialistes, ni gestionen bé ni compleixen els seus compromisos. Illa és com Montilla, l’etern retorn. Cito una nota de premsa del web del Govern: “El president de la Generalitat s’ha reunit aquest matí a la ciutat xinesa d’Hefei amb el president de Chery, Yi Yaontong, per parlar del desembarcament del fabricant de cotxes asiàtic a Catalunya”. Us sona actual, oi? Justament la setmana passada el president Illa va estar de viatge oficial a la Xina. Doncs compte, perquè és una notícia del setembre de 2010. Finalment, aquell projecte va quedar en res, la companyia no va fer cap inversió. La versió del 2025 és aquesta, també cito literalment: “El cap del Govern ho ha anunciat, després de reunir-se amb el president del grup Chery, YinTongyue, a la seva seu central a Wuhu”. Aquesta vegada és un centre d'R+D. A veure si hi ha més sort.
Una inversió sempre pot fallar. Cert. Mirem si hi ha algun exemple en un altre àmbit. Allò que preocupa més la gent: l’habitatge. El 2007 el president Montilla es va comprometre a construir “no menys de 50.000 habitatges protegits”. Montilla no va complir la seva promesa. L’accés a l’habitatge ha empitjorat. Què ha proposat el president Illa més de 15 anys després? “Impulsar la construcció de 50.000 habitatges públics d’ara a l’any 2030”. A veure si hi ha més sort. Etc.
Aprovat l’Estatut d’autonomia, en quin element d’autogovern es va centrar el president Montilla per desenvolupar amb la seva acció política? Ho heu encertat? Bingo! Montilla va reclamar un model de finançament més just. Acord any 2009. Montilla va tenir èxit? Segons Illa, “sense una millora del model, no hi ha solució”, ja que l’actual —aprovat el 2009 per Montilla i Zapatero i caducat des de 2014— és insuficient i poc clar. A veure si aquesta vegada hi ha més sort. Espòiler: no. Hem d’estar preocupats, l’oposició sap què passarà i l’independentisme pot tenir un cert optimisme. Montilla va acabar avisant Espanya del perill de “desafecció” i encapçalant una mani que reclamava el dret a decidir dels catalans…, què farà Mont-Illa?