En el seu treball Convergència amb els frugals i dèficit fiscal publicat per la Cambra de Comerç, Joan Ramon Rovira es pregunta, com dèiem ahir, si l’eliminació del dèficit fiscal crònic que registra l’economia catalana ens acostaria a unes economies petites de nivell relativament semblant a la catalana, com són Àustria i Dinamarca. L’anàlisi se centra en l’impacte del dèficit sobre 1) el nivell productiu (representat pel PIB per habitant) i 2) el nivell de benestar de la població (representat per la suma del consum privat i públic per habitant).

Comencem per la incidència sobre el PIB. Eliminar un dèficit fiscal (equivalent del 8% del PIB català, 16.000 milions d’euros anuals en els darrers anys), no incidiria en el curt termini sobre el PIB per habitant perquè el dèficit no el determina, sinó que és una utilització del PIB que s’ha produït. De fet, el PIB el podem destinar a consumir (a través de les famílies o a través de serveis públics) o a finalitats diferents del consum, com per exemple fer inversions (que generaran PIB en el futur) o bé transferir-ne una part a l’exterior de la nostra economia. Precisament, en el cas català una de les vies de transferència a l’exterior és el dèficit fiscal amb l’estat espanyol, diners generats aquí però que es queden allà. Així doncs, el dèficit fiscal no redueix el PIB, es treu del PIB un cop aquest ha estat produït.

L’anterior no vol dir que en el mitjà i llarg termini l’eliminació del dèficit fiscal no pugui incidir sobre l’activitat productiva. Ho faria de manera indirecta. Per exemple: a través de la major activitat derivada d’un consum més gran per part de les famílies que disposarien de més nivell de renda; a través d’una despesa pública més gran en educació, en sanitat, etc.; a través d’una possible reducció d’impostos sobre l’activitat productiva; a través d’una major inversió productiva pública (més infraestructures, millor formació, més R+D), etcètera.

Per equiparar-se amb Àustria, Catalunya hi hauria d’invertir anualment tot el dèficit fiscal, i això faria convergir amb els frugals

On l’eliminació del dèficit fiscal tindria una incidència directa i en el curt termini és en el consum, en el benestar de la població catalana. Es produiria un desplaçament cap amunt de la corba de consum per habitant, de manera permanent, independentment del ritme de creixement del consum per habitant. Un salt quantitatiu de 16.000 milions anuals aproparia el consum per càpita català a l’austríac i al danès. Fins a quin punt, segons Rovira? Comparem-ho amb la situació amb dèficit fiscal: en l’horitzó del 2040 la projecció del consum per habitant de Catalunya amb el dèficit fiscal actual ens situaria un 22-23% per sota; eliminant el dèficit fiscal aquest desavantatge es reduiria a menys de la meitat. La qual cosa no seria indolora per a la resta de l’Estat: el seu consum per habitant comparat amb el català passaria de ser un 10% inferior actualment (2019) a un 20% inferior el 2040.

Rovira fa a continuació dos exercicis que ell mateix qualifica d’exploratoris o preliminars sobre l’impacte d’una hipotètica supressió del dèficit fiscal (el que anomena “dividend fiscal”) en la producció de l’economia catalana a llarg termini i la seva convergència cap als nivells d’Àustria i Dinamarca. Tot degudament formalitzat, discuteix com la disposició d’aquests més recursos podria incidir sobre la inversió productiva privada i sobre l’augment de la inversió pública com a determinants del progrés tècnic. Aquest factor, el progrés tècnic, seria l’autèntic motor de la convergència cap als frugals, més que no pas el grau de frugalitat que assolís l’economia catalana, afirma.

Un dels vehicles per aconseguir un major progrés tècnic és la qualitat del marc institucional dels països, i en aquest cas a Àustria i Dinamarca és de nivell alt; un altre vehicle accelerador del progrés tècnic és la despesa en determinats àmbits, com ara l'R+D, l’educació i la inversió pública. Aquí Catalunya presenta uns nivells molt distanciats dels frugals. Com a mostra, l’autor agafa dades del 2017, on es veu que Catalunya inverteix per habitant en els conceptes indicats menys de la meitat del que ho fa Àustria i una tercera part de Dinamarca. Per equiparar-se amb Àustria, Catalunya hi hauria d’invertir anualment tot el dèficit fiscal, i això faria convergir amb els frugals.

Tot plegat, el treball de Joan Ramon Rovira ve a afegir-se als nombrosos i rigorosos estudis relacionats amb el problema del dèficit fiscal català i les seves conseqüències, malgrat els negacionistes i els que amaguen el cap sota l’ala per no veure-ho. Casualitats dels temps, la setmana passada un grup d’economistes de trajectòries molt diverses, autoanomenat Economistes pel benestar, va publicar un informe titulat Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya, sota la hipòtesi d’eliminar, no tot el dèficit fiscal, sinó de reduir-lo en poc més de la meitat. I, casualitats de la vida, en el seu treball Rovira agafa com a frugals dos països que, el 2013, en Cuadras, Puig i jo mateix vam utilitzar com a títol del llibre Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible.