La Cambra de Comerç acaba de publicar un dels seus estudis monogràfics, el titulat Convergència amb els frugals i dèficit fiscal. Elaborat pel director del gabinet d’estudis de la institució, l’economista Joan Ramon Rovira, constitueix una aportació molt remarcable a la tesi que un menor dèficit fiscal acostaria Catalunya als països líders europeus, tal com recollia la notícia d’aquest diari amb motiu de la presentació del treball el passat 28 de gener i que es pot consultar aquí. El treball de Rovira aporta respostes a la pregunta de si la reducció/eliminació del dèficit fiscal contribuiria a convergir amb països frugals en termes de PIB per habitant i de benestar (que l’autor mesura a través del consum per habitant). L’autor agafa com a referents Àustria i Dinamarca. D’altra banda, segons el diccionari, frugal es refereix a aquell que s’acontenta d’aliments simples, moderat en el menjar; altrament, no estira més el braç que la màniga, no té la mà foradada).

Algunes precisions crec que permetran ubicar millor el lector en el marc del treball: per bé que l’autor parla de reduir/eliminar el dèficit fiscal, en la pràctica l’exercici descansa en la seva eliminació, la qual cosa no varia el signe dels resultats, però sí la seva intensitat; una cosa és la producció per habitant (PIB) que genera l’economia catalana i una altra de diferent és el consum en l’economia catalana, essent aquest darrer concepte inferior al primer pel fet que una part de la producció no es consumeix sinó que s’inverteix o bé se’n va fora, com és el cas del dèficit fiscal; l’exercici descansa en dades d’un període de 20 anys (2000-2019), una sèrie prou llarga que inclou varietat de cicles econòmics; realitza projeccions de PIB i de consum a 20 anys (horitzó 2040) descansant en supòsits raonables sobre la base de l’OCDE; les dades que tracta estan homogeneïtzades entre països (filtrant els diferents nivells de cost de la vida) i en valors constants (filtrant les variacions de preus dels productes); al llarg de l’exercici inclou Catalunya i Espanya, però Espanya sense Catalunya, la qual cosa permet visualitzar els espais econòmics de manera nítida, sense les típiques “Catalunya comparada amb el conjunt d’Espanya” (que inclou Catalunya), sinó “Catalunya comparada amb la resta d’Espanya”; finalment, l’autor fonamenta el seu treball i aplica al cas una molt ben descrita formalització macroeconòmica, fet que dona robustesa a l’exercici i el fa altament recomanable per a interessats en l’economia catalana, que no cal que siguin necessàriament economistes.

La fotografia comparativa que es dona entre Catalunya, Àustria i Dinamarca assenyala diferències notables entre les tres economies. La primera és que el 2019 la producció per habitant als dos països frugals és un 17% superior a la catalana (la qual, alhora, és un 23% superior a l’espanyola sense Catalunya), o sigui que, parlant clar, som menys productius. Això és degut bàsicament al fet que la producció per empleat és més baixa a casa nostra, però també hi té una influència el fet que aquí hi treballa una part més petita de la població que no pas allà (i a Catalunya hi treballa una part molt més gran de la població que no pas a la resta d’Espanya).

La segona fotografia de partida que ens presenta el treball és la relativa al consum per habitant (suma del privat, o el que fan les famílies amb els seus ingressos, i del públic, és a dir educació, sanitat, serveis socials, etcètera). En aquesta variable la comparació resulta bastant cruel per a Catalunya. El 2019 Àustria té un consum per habitant un 16% superior al català, i Dinamarca un 21% superior al nostre. Més enllà del fet que en aquests països s’hi dona un nivell de benestar més alt, resulta preocupant el fet que, amb perspectiva dinàmica, la diferència amb Catalunya s’ha eixamplat, i molt, entre el 2000 i el 2019: a Àustria el creixement acumulat del consum per habitant al llarg d’aquest període ha estat del 5,8%, a la resta d’Espanya, del 8,6%, a Dinamarca del 21,1% i a Catalunya del ... 1,7% (un creixement del 0,1% mitjà anual, o sigui, estancament total).

Feta la comparativa inicial amb els països de referència en les variables seleccionades, Rovira passa a incorporar el dèficit fiscal català amb l’estat espanyol, aquell que es xifra en l’equivalent del 8% del PIB anual (en termes monetaris), amb la finalitat d’estimar si la seva eliminació tindria incidència sobre l’activitat productiva de l’economia i sobre els nivells de consum de la seva població. Demà en parlem.    

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat