El contrast no pot ser més gran. El primer Mobile World Congress postcovid s'ha inaugurat a Barcelona el mateix dia i a la mateixa hora en què Vox registrava la seva segona moció de censura al Congrés. El Mobile ens aparta la cortina del temps que ens porta del dispositiu analògic (per molt iPhone que sigui), a la disrupció del que és artificial, a l'aturada obligada per pensar en l'ètica dels algoritmes i les múltiples transformacions cap a on assenyala el conclave de Barcelona. Mateix espai-temps, el líder de la ultradreta porta a les Corts un projecte polític nacional superat fa un segle en el fons i fa anys en el concret. És la revenja del ultramuntanisme, el minut de glòria d'una naftalina masclista i excloent; l'Espanya de Sánchez Dragó, Tamames, Abascal... i la dotzena d'acompanyants d'una foto que força tots els tòpics de l'escopeta nacional.

Ramón Tamames, de moment, no té qui l'interpel·li. Alberto Núñez Feijóo no serà al Congrés per donar resposta a la moció ni acudirà a la tribuna per acompanyar el Grup Popular. L'Espanya de la "demolició constitucional", del govern "il·legal" i "filoetarres" de Vox, amb 46 recursos d'inconstitucionalitat presentats i zero esmenes als pressupostos, només té base en Abascal. Però el PP haurà de donar resposta a això. La moció l'incomoda perquè beneficia Pedro Sánchez, però, sobretot, perquè els obliga a posicionar-se davant del seu soci natural.

El primer Mobile World Congress postcovid s'ha inaugurat a Barcelona el mateix dia i a la mateixa hora en què Vox registrava la seva segona moció de censura al Congrés

Feijóo ha de decidir si fa servir un to per a Ramón Tamames i un altre per a Vox; si assenyala Santiago Abascal amb la mateixa contundència que va fer Pablo Casado l'octubre del 2020: "No volem ser com vostè", li va etzibar a la tribuna i va trencar amb dos anys de crítiques ultres per intentar situar el PP en l'hegemonia de la dreta. La resta és coneguda. Després va venir la seva nit negra de Génova i el primer govern de coalició a Castella i Lleó sota la presidència de Feijóo. La resposta del PP, per més que s'oposi en fons i forma a la moció, enviarà el primer senyal inequívoc sobre com es relacionaran ambdues forces d'aquí a les autonòmiques.

Això al capítol d'abstraccions nacionals. En el comptador del 28-M, "hi ha més enquestes que dies", com diu Pedro Sánchez. I encara amb la balança a la dreta, el PP rebaixa les expectatives a la interna sobre les autonomies que poden guanyar i mantenen l'esperança en els vots. Si els socialistes conserven Extremadura, Castella-la Manxa i València, el mapa estarà prou pintat de vermell per a una cursa igualada fins al desembre. A peu de pàgina, en el i quan arribarà Sumar, el previst és que Yolanda Díez faci el pas al març, però que no es coneguin els detalls de la plataforma fins un cert temps després de maig.

A les dues realitats paral·leles de la setmana, del Mobile a Tamames, s'hi unirà una tercera. L'economista octogenari, portat en braços per Vox, estarà encotillat pel discurs pactat amb Abascal o, altrament, enfonsarà el programa migratori i territorial, entre altres, del partit que el porta a la tribuna? I diuen que qualsevol passat en política va ser millor...