Anne Soupa, teòloga, biblista i cofundadora de la Conferència Catòlica dels Batejats Francòfons, va deixar estupefacte el vèrtex de l’Església catòlica a Lió quan va anunciar que presentava la seva candidatura per ser arquebisbe de Lió. Primer, perquè per ser arquebisbe no presentes cap candidatura —els canals són uns altres, et nomena el Papa després de rebre una terna de noms per part del nunci que abans ha fet una consulta—, i segon, perquè era una dona, d’una respectable edat, 73 anys, gens sospitosa de ser una eixelebrada activista que no coneix l’estructura. Al contrari. I ho va fer de manera exquisida, formalment i seguint els protocols d’una carta al nunci i unes argumentacions escrites i explicades.
Lió és un bisbat que acaba de patir un escàndol, amb la dimissió del seu cardinal, Barbarin, en un ambient enrarit per escàndols sexuals de diversa índole que han embrutit el bon ambient a una arxidiòcesi francesa que era molt reconeguda.
Soupa va presentar el seu currículum, un programa i un comunicat al nunci en què li deia que un altre rostre de l’Església és possible.
Soupa probablement no aconseguirà ser arquebisbe de Lió. La seva moguda té sentit, però no futur immediat: no veurem Soupa primada de les Gàl·lies, un títol digne d’Astèrix. Però sí que ha enervat el sistema, i ha incomodat. És una evidència que alguns fa temps que explicitem, que en el si de les institucions eclesials, la qüestió del paper de la dona segueix essent invisible, insuficient, vicari, secundari, irrellevant. Hi ha moviments —ara el bisbe de Mallorca n’ha fet un de positiu— per revertir la situació. Però són molts anys de fer les coses d’una mateixa manera. No hi ha altra manera que fer nomenaments que canviïn les dinàmiques, i establir mecanismes en què la veu i el vot de la dona sigui significatiu. Les paraules i prou se les endú el vent. I no precisament l’Esperit Sant, que sí que empeny i va deixant el camí més lliure per tal que els homes, els qui poden prendre decisions, ho facin.
Soupa coneix perfectament el cànon 375 del Codi de Dret Canònic. Sap que està exclosa de l’exercici del ministeri episcopal.
En el si de les institucions eclesials, la qüestió del paper de la dona segueix essent invisible, insuficient, vicari, secundari, irrellevant
El papa Francesc ha obert —tímidament— la porta a una presència de les dones a l’Església des del 2013. Considera que el diaconat femení és un tema a estudiar, ha denunciat els abusos que han patit algunes religioses i és permeable a aquesta demanda, n’és conscient.
Recentment ha nomenat a la Santa Seu una dona sotssecretària de la Secció per a les Relacions amb els Estats (Francesca Giovanni).
L’afer de França no és un cas aïllat. Soupa compta amb altres dones que també volen ser apòstols i es trobaran amb el nunci, que ja els ha fet saber que vol parlar amb elles. Una d’elles acaba de rebre una amenaça de mort: “L’Església compta amb tu, però no perdis el temps, la mort pot estar esperant-te”. Aquesta és la nota anònima que ha rebut en el seu domicili particular Sylvaine Landrivon.
Soupa fa 35 anys que està implicada en l’Església com a biblista, escriptora, periodista, teòloga, i se sent legitimada per al càrrec. Critica el Papa perquè no fa la distinció entre govern i ministeris ordenats, i per tant segueix sense possibilitar que les dones tinguin accés a la presa de decisions.
Els més recalcitrants opositors d’Anne Soupa li retreuen que vegi l’episcopat com a poder i no com a servei o autoritat i que no contempli les funcions que ja existeixen a l’Església, no com a substituta de res sinó com a membre de ple dret. Soupa i les altres 6 dones que el 22 de juliol, memòria de Maria Magdalena, la primera apòstol que va veure Jesús ressuscitat —abans que qualsevol home—, volen forçar un sistema que consideren injust. El nunci Celestino Migliore ja ha dit que les rebrà, una a una. L’escolta, sovint, és la primera porta per a un diàleg. Que, tractant-se del tema i de l’Església, tindria el risc d'eternitzar-se i, no obstant això, no serà així. No és habitual que escriguis al nunci i et telefonin en pocs dies per concedir-te audiència.
El més rellevant del cas és que Soupa ha presentat la seva candidatura des de dins. No estem davant del moviment Femen, dones que entren despullades a l’Església per provocar i denunciar. Ella denuncia des de dins, amb el seu currículum, la seva implicació. Per això és més profund i s’ha de prendre amb més consideració. El Papa ja sap que aquestes dones a França han obert aquesta batalla i és sabedor que les seves argumentacions tenen fondària. Volen ser visibles, útils, no carregar-se l’Església. La diferència no és menor.