No em vinguis amb sermons. Ho diem a qui ens arriba amb amonestacions insistents —i llargues— que anomenem lliçons de vida. Els sermons, la llauna de consells inútils d’algú que ens vol advertir, amonestar, convèncer. El sermó té mala premsa. En el llenguatge popular un sermó no és una interessantíssima exhortació, sinó una fórmula a evitar. Que sigui breu, i passi. En català tenim l’expressió “en temps de melons, ni missa llarga ni sermons”. Però ara, que el canvi climàtic i les nostres necessitats de fruita quan no toca fan que hi hagi melons sempre, taronges a l’estiu, castanyes per primavera, la dita no funciona. De sermons n’hi ha sempre. Els catòlics en tenen segur un cada diumenge. Per tal d’alleugerir la preparació dels sermons, la Santa Seu acaba de llançar una app per ajudar els mossens a elaborar els sermons amb més qualitat. El Papa els ha demanat explícitament que ni facin “shows” ni es passin amb sermons massa llargs. A Teologia ens explicaven que el temps òptim estaria en 6 o 7 minuts. Més, és excessiu. L'app es diu “Clerus-App” i l’han promogut la Congregació pel Clergat i la Secretaria per a la Comunicació de la Santa Seu. Me l’he baixada per saber com es fa un bon sermó, tot i que a les assignatures de Litúrgia i Homilètica que estudiàvem a Teologia ja ens en parlaven i hi ha pocs secrets. La forma de la comunicació homilètica és d’arrel grega i prové d’homiléin, conversar familiarment. Les homilies poden ser participades, preguntes i respostes (es fa molt amb nens). El que no pot ser és que serveixin per renyar, i que no s’aprofitin, per exemple en els funerals, moment fantàstic per fer un sermó com cal.

Heu de saber que amb aquesta aplicació està tot preparadíssim: per avui mateix, ja surt des de dijous passat “El Baptisme del Senyor”, estem a l’Any B del cicle litúrgic, i es troba primer el text de l’Evangeli, i el comentari de l’artista eslovè i jesuïta Mark Ivan Rupnik. Es poden fer les lletres grans —cada vegada els nostres mossens són més ancians— i una dada interessant és que el Vaticà admet “feedback”, i així es diu una secció, on els sacerdots poden fer comentaris, suggerències o aclariments. Aquesta app és sobretot un “instrument àgil” per qui s’ha de preparar una homilia o sermó dominical, però també per tothom que vulgui un comentari setmanal de qualitat sobre la Paraula de Déu. Cada dijous, com l’arròs, hi haurà nous textos a punt.  De moment han començat en italià però aniran ampliant. Des de Roma ja han avisat que no volen ensenyar ningú a fer homilies sinó oferir una “eina” més. El Papa Francesc no vol predicacions llargues que facin escapar els fidels de les esglésies, ni tampoc focs artificials des de l’altar. Vol homilies, “breus, i que no semblin conferències o lliçons”, mantenint “viu” l’interès de la gent. La gràcia de l'app és que la pots escoltar, sense llegir, i guanyes temps. Un sermó sembla fàcil d’improvisar, però tècnicament una homilia és la comunicació no ritualitzada de la paraula divina en un context celebratiu. I ha de tenir relació amb el text llegit anteriorment. Tratus o sermó, “que els grecs anomenen homilia”, escrivia Sant Agustí, són els sinònims de la predicació. Qui es considera iniciador d’aquest gènere és Orígenes, el gran doctor d’Alexandria, i el que ell volia no era un comentari minuciós sinó edificar a l’Església i provocar els oients “mandrosos i inerts”. El problema dels sermons no és sempre tenir oients mandrosos i inerts, sinó sermons inerts que provoquen mandra. Cal exigir als qui escolten atenció. Però qui té la paraula, que estigui a l’altura. Ni que sigui amb l’ajuda de Roma via digital.

Míriam Díez
OPINIÓ Conquerir Rilke Míriam Díez
Míriam Díez
Opinió Làpida digital Míriam Díez