Ser part de l’equip comunicatiu del Papa deu ser una experiència de resistència. Les seves frases, els estirabots, les sortides de guió, són constants. Res és previsible. Els periodistes que l’envolten no el poden fer callar, ni saben què dirà, ni com. Fa referència a imatges i metàfores que deixen astorat. La creativitat de Bergoglio per construir frases mítiques i bastir imatges mentals que es queden clavades al cervell és encomiable. També en els missatges que envia per escrit, on ha demanat més “amén” i menys “like” davant de la idea dominant que qui té més “m’agrada” gaudeix de més legitimitat. Enguany ha enviat el tradicional missatge per a les comunicacions socials, que des de fa 53 anys cada Papa escriu per reflexionar sobre la comunicació. El papa Francesc l’ha dedicat a les comunitats a les xarxes socials. Es titula “Som membres els uns dels altres. De les comunitats a les xarxes socials a la comunitat humana”. Fent servir l’argument de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4, 25), recorda que tots formem part d’un tot. Des que Internet està disponible, l’Església hi ha estat i ha intentat promoure el seu ús per servir a la trobada entre persones i incrementar la solidaritat. De fet, l’anomenada “Oficina per Internet” de la Santa Seu i el domini www.vatican.va van ser pioners. Internet picava a la porta i la Santa Seu ja s’organitzava. La pesada, lenta i multisecular màquina vaticana no sempre ha estat tan àgil. Però a posar-se al dia en tecnologia digital, no se li pot negar haver estat pionera.

Seguint els pronòstics dels experts, reflexiona sobre les profundes transformacions que la tecnologia ha imprès en les lògiques de producció, circulació i consum de continguts, on hi ha riscos que amenacen la recerca i la possibilitat de compartir una informació autèntica a escala global.

La xarxa ens trasllada a la idea de la comunitat, i si una comunitat està cohesionada, animada per sentiments de confiança i persegueix objectius compartits, és forta

El papa Francesc accepta que Internet sigui “una possibilitat extraordinària d’accés al saber”, però també és cert que és un dels llocs més exposats a la “desinformació” i a la “distorsió conscient i planificada dels fets i de les relacions interpersonals que sovint assumeixen la forma del descrèdit”. Les xarxes serveixen per estar més en contacte, per trobar-se i ajudar-se els uns als altres, accepta en el text, però també deixa la porta oberta a l’assetjament cibernètic i a pressions i manipulacions. De fet, la Santa Seu instituirà un observador internacional sobre l’assetjament cibernètic amb seu al Vaticà.

Davant d’aquest escenari, és útil reflexionar sobre la metàfora de la xarxa: multiplicitat de recorreguts i nòduls que asseguren la seva resistència sense que hi hagi un centre, una estructura de tipus jeràrquic, una organització coparticipativa. La xarxa ens trasllada a la idea de la comunitat. I si una comunitat està cohesionada, animada per sentiments de confiança i persegueix objectius compartits, és forta. És “evident”, pel Papa, que la comunitat creada per les xarxes socials no és una autèntica comunitat, sinó que sovint es tracta d’agregacions d’individus que s’agrupen entorn de interessos o temes i entre ells subsisteixen vincles dèbils. La identitat, a les xarxes socials, es basa sovint en la contraposició davant de l’altre, davant qui no és del grup, i alimenta sospites i l’explosió de prejudicis, ètnics, sexuals, religiosos i de tota índole. Aquesta tendència alimenta grups que exclouen l’heterogeneïtat i afavoreixen, en un ambient digital d’individualisme desfrenat, espirals que fomenten l’odi. Per tant, el que hauria de ser una finestra “oberta al món”, es converteix en un “aparador on exhibir el propi narcisisme”. Els joves estan exposats a la il·lusió de pensar que les xarxes socials satisfan completament en el pla relacional i s’arriba al fenomen perillós dels “ermitans socials”, gent que s’allunya de les persones, trencant el teixit relacional social inexorablement. Des d’un punt de vista cristià, explica el Papa, “les persones no són competidors potencials”, i cal considerar fins i tot els enemics com a persones: ja no hi ha necessitat de l’adversari per autodefinir-se perquè la mirada d’inclusió ajuda a descobrir l’alteritat com a part integrant i condició per a la relació i la proximitat. La xarxa és un recurs si ens du també a la trobada en carn i ossos amb les persones, “obrint el camí del diàleg, la trobada, el somriure, la carícia”, afegeix el Papa. Una xarxa que alliberi i no atrapi, una unió que no està fundada sobre els “like”, diu ell, sinó sobre la veritat i l’”amén”. Com l’Església, paraula grega que vol dir 'assemblea' i ens torna sempre a la comunitat. El missatge del Papa no demonitza la xarxa, sinó que demana que sigui el que ha de ser. Que així sigui.