La gent jove ja no sap que el mes de maig és el mes de Maria. Maria, un dels noms femenins més universals que existeixen, remet avui a connotacions molt allunyades del seus significat religiós. Una assignatura “Maria” és una assignatura fàcil. Com si alguna cosa en Maria, apart de la seva aparent simplicitat fonètica, fos fàcil. Mare i verge. Complexitat extrema, més aviat. Seguim. Maria pels més joves és simplement marihuana abreujat. Maria és un nom de galeta, també. “Ave Maria Puríssima” és una expressió d’àvies, de besàvies, més aviat. El mes de Maria, fa algunes dècades, era un mes de flors i ofrenes a la Mare de Déu. El meu mes preferit a l’escola. L’àvia de Sant Narcís tenia un jardí preciós amb roses, lliris i muguet, i em feia uns rams embolicats amb paper de plata perquè no em punxés i jo els duia devotament a la capella de les carmelites. A Maria li agraden les flors, em deien. I se m’ha quedat al cap i em sembla que tot lliga: Maria, les flors, Girona i el Temps de Flors, el mes de maig. Naturalment les àvies tenien noms marians: Maria del Tura una, Mercedes l’altra. Maria ja no és un nom tan popular, diuen les estadístiques, però aguanta i es segueix posant i és el 19è en el rànquing de noms de nena a Catalunya. Segons dades de l’Idescat, la província catalana on Maria és més popular és Lleida, seguida de Girona, Tarragona i Barcelona. La meva neboda, gironina, es diu Maria. Maria i prou?, em pregunten sovint. I tant. Amb Maria i prou ja n’hi ha prou. I a mi em segueixen felicitant el 15 d’agost, tot i celebrar-ho al setembre, pel Dolç Nom de Maria.
A Maria li agraden les flors, em deien. I se m’ha quedat al cap i em sembla que tot lliga: Maria, les flors, Girona i el Temps de Flors, el mes de maig
Als catalans això de la Verge no ens agrada tant i li diem Mare de Déu, més solemne i espiritual. No parlem tant de la Verge de Montserrat com de la Mare de Déu de Montserrat. Maria, la mare de Jesús, la filla de Joaquim i Anna, la dona més representada iconogràficament arreu dels segles, és dins del cristianisme una figura cabdal. Important, però secundària. No és una casualitat que la Sagrada Família hagi instal·lat la torre de l’estel de Maria a menys metres d’alçada d’on anirà la Torre de Jesús. Les coses es fan com Déu mana. Maria té desenes d’advocacions: una advocació és un títol afegit al nom de Maria que posa en relleu alguna particularitat geogràfica o circumstancial. Tenim advocacions místiques o sobrenaturals (l’Anunciació, la Presentació de Maria al temple), però també aparicions, o també “marededeus trobades”: divendres vam celebrar la de Fàtima, la més nostrada és Montserrat i a França tenim Lorda o Guadalupe a Mèxic. Maria és universal i la cultura religiosa que tanta al·lèrgia (molt primaveral, també, com a fenomen) causa en alguns ambients hauria de tenir en compte que conèixer el seu significat no és un acte de fe. És un acte de reconeixement cultural.