Alarma vermella al Vaticà. Però no encara pel papa Francesc, que, malgrat una salut que trontolla, i tot i que cancel·la viatges i va amb cadira de rodes perquè no camina bé, està bé. Qui fa patir és el papa emèrit, Benet. 

Quan un portaveu, secretari general o assistent personal, en un acte públic, plora mentre parla del personatge a qui acompanya, la natural preocupació pel seu estat de salut es dispara. En el cas del papa Joan Pau II, va ser cèlebre el moment en què el portaveu Joaquín Navarro Valls es va trencar i va plorar. Era el dia 1 d’abril de 2005 i jo estava asseguda a la sala de premsa del Vaticà, i no calia ser molt experimentat per entendre que érem al final de la pel·lícula. De fet, el Papa va morir l'endemà.

El papa Benet passarà a la història per ser el pontífex de la renúncia, aquell que quan va veure que les forces començaven a minvar, va aturar-se. Qui no s’atura són els seus detractors, que no li reconeixen mai cap virtut

Benet XVI té 95 anys i està físicament fràgil. El seu secretari i confident, l’arquebisbe Georg Gänswein, no va poder contenir les llàgrimes la setmana passada quan en un acte públic li van preguntar pel papa emèrit Benet. Tot i mantenir l’esperit i la mirada “sempre desperts i brillants”, la veu s’ha afeblit, els moviments s’han tornat lents i les forces no el segueixen, va explicar. Forces que declinen, ha reconegut el seu assistent, malgrat que el Papa conserva la humil serenitat del seu cor amb un sentit de l’humor “inalterable” i una “dolçor personal que ha marcat sempre la seva personalitat”. Lluny sembla, doncs, aquell papa Rottweiler del 2005, el “pastor alemany”, el guardià de la fe que havia estat escollit després de l’agonia de Joan Pau II. Benet XVI ha rebut molts atacs, el darrer dels quals ha estat un document que l’acusa de no haver gestionat els abusos sexuals a Munic mentre n’era arquebisbe (1977-1982). Un error dels redactors del text (ho han confirmat) assegurava que el Papa havia estat absent en una reunió sobre un cas de pedofília. Els detractors del Papa emèrit diuen que aquesta absència era una mostra de la seva negligència i desinterès. Ara s’ha demostrat que el Papa sí que va ser a la reunió. Té 95 anys i encara ha de rebre més garrotades de tots costats, perquè és llei de vida que no pots ser significatiu i caure bé a tothom. 

Les crítiques més importants que ha rebut el defensor de la fe, un apel·latiu que va guanyar quan era el prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe, han inclòs acusacions com nazi, antisemita, antimodern o teòleg no d’acord amb el Concili Vaticà II.

Aquest Papa, però, té també molts defensors encara, un dels quals és el papa Francesc, que el 13 d’abril de 2022 l’ha visitat a la seva residència Mater Ecclesiae als jardins vaticans. Cardenals com Burke, Sarah, Müller, Brandmüller, Cordileone o Chaput han estat situats a la dreta del Sant Pare Benet, i molt lluny de Francesc. Quan mori el papa Benet, s’evidenciarà encara més qui està amb Francesc. El papa Benet passarà a la història per ser el pontífex de la renúncia, aquell que quan va veure que les forces començaven a minvar, va aturar-se. Qui no s’atura són els seus detractors, que no li reconeixen mai cap virtut. I si bé el papa anterior, Joan Pau II, ha rebut l’apel·latiu de Joan Pau II “el Gran”, Benet no és un papa menor. Ell, que hi entén de música i d’harmonia, sap que el to menor no és mai menor.