En tot estimar i servir. Hi ha variacions sobre el mateix tema, però els braçalets que la gent vinculada als jesuïtes (Companyia de Jesús, SJ) ostenten al braç ve a dir que el que cal és “estimació i actitud de servei”. Sempre, en tot, a casa, a la feina, on sigui. Ignasi de Loiola és un personatge tan gran que ara dedicar-li una columna és fins i tot inadequat. El que és gran es mereix una portada, un diari sencer, un llibre, un mural, una estàtua, una església, un carrer. Un any. És per això que Manresa llueix ufanosa el seu Any Ignasià. El març de 1522, fa 500 anys, el que ara coneixem com a sant Ignasi de Loiola, fundador dels jesuïtes, però que en aquell moment era Íñigo, un soldat, va passar uns mesos que el van trasbalsar, humanament i espiritualment. Ignazio Loiolakoa, en basc, o Ignasi arriba a Manresa ferit. Peregrina de Loiola a Manresa (per això es diu el Camí Ignasià) i puja a Montserrat, on deixa l’espasa als peus de la Moreneta i canvia el vestit de cavaller per una adusta tela. A Manresa s’hi estarà gairebé un any i hi viu una experiència transformadora. Allà neixen els Exercicis. Els exercicis espirituals que milions de persones fan al món tenen el tret de sortida al Bages, una denominació d'origen que cal exportar més. La gent prega segons un sistema, una patent, inventat a Manresa. Aquesta dada és d’una potència que no s’ha explotat prou.

La gent prega segons un sistema, una patent, inventat a Manresa. Aquesta dada és d’una potència que no s’ha explotat prou

Diumenge 31 de juliol serà molt solemne, a Catalunya. S’inauguraran els mosaics del santuari de la Santa Cova de Manresa de l’artista Marko Rupnik, eslovè i també jesuïta. En el món eclesial, tenir mosaics del pare Rupnik equival en el món secular a tenir escultures d'en Plensa. Rupnik, a qui vaig conèixer a Roma i que és d’una petita vall eslovena que m’estimo particularment, és un geni del mosaic d’estil bizantí que ha exportat a l’art religiós catòlic. Al Vaticà hi té una capella on es veu una persona al cel amb un ordinador a la mà. M’explicava Rupnik que ressuscitarem amb el que érem. No sé si us agrada, la seva visió espiritual, però és aquesta. A Manresa ha ideat uns mosaics per a la Cova, i el general dels jesuïtes, el pare Arturo Sosa, ve expressament des de Roma per inaugurar-los i per presidir a Santa Maria del Mar la celebració de Sant Ignasi. I es fa a Santa Maria del Mar no perquè sigui una de les basíliques més precioses del món, sinó perquè sant Ignasi hi va demanar almoina. I se’l recorda en una capella lateral, entrant a mà esquerra. Una esquerra que també ha estat molt vinculada a la Companyia de Jesús en alguns moments de la seva història recent, sobretot a Amèrica Central i Llatina. El Papa també és jesuïta, i alguns el titllen de ser d’esquerres en algunes de les seves decisions. La diversitat dins les religions és enorme, i dins l’Església, també, i entre els jesuïtes, és diàfana. La Companyia de Jesús no pot recordar a sant Ignasi i prou. I no s’ho ha posat fàcil, a ella mateixa. En tot, estimar i servir.