La ministra delegada de ciutadania a França, Marlène Schiappa, ha anunciat aquesta setmana que s’inicien els Estats Generals de la Laïcitat, uns grups temàtics de treball, debats institucionals i una consulta a 50.000 estudiants d’instituts. Fa tres setmanes va anunciar la supressió de l’Observatori de la Laïcitat. La idea és arribar a finals d’estiu amb resultats, propostes, bones pràctiques i un fòrum de la ciutadania. França no acaba de trobar l'equilibri entre la defensa dels valors republicans i el dret a la llibertat religiosa i de consciència. La laïcitat no és l'enemiga de les religionsSí que ho és el laïcisme. El mateix Macron ha recordat i escrit que la laïcitat ha de permetre la integració i no ha de ser una batalla contra les religions. De fet, la laïcitat és la condició òptima —si es gestiona bé— perquè les religions i les conviccions puguin coexistir sense pressions, privilegis, anomalies o distorsions de cap tipus. Llegeixo les paraules de la ministra a La Croix, diari que hauria de ser més consultat per qui vol tenir visions sobre el fet religiós sense  militàncies velades ni periodisme desequilibrat. El diari adverteix que l’inici d’aquest debat no acaba d’anar bé i que hi ha moltes visions contraposades. Debatre és sa, i consultar —aquí en sabem molt— és un indicador de llibertat i democràcia. Perfecte. El moment del debat és delicat. A França la presència pública de signes religiosos és un tema no resolt.

La laïcitat no és l'enemiga de les religions. Sí que ho és el laïcisme. De fet, la laïcitat és la condició òptima, si es gestiona bé, perquè les religions i les conviccions puguin coexistir sense pressions, privilegis, anomalies o distorsions de cap tipus

Qui en sap un niu és el professor Jean Baubérot, l’intel·lectual francès que va impulsar la Declaració Internacional sobre la laïcitat (2005) i que van signar 250 pensadors de tot el món. Baubérot, que repassa els diferents models de laïcitat, religions seculars, religions civils, secularització i anticlericalisme a tot el món, explicita l’excepció francesa com un model únic i és defensor de l’Observatori de la Laïcitat, una instància intergovernamental que la ministra ha anunciat ja davant del Senat que es “dissoldrà”. Aquest Observatori ha estat polèmic des que va néixer el 2013, desitjat ja el 2007 en època Chirac i posat en funcionament per Françoise Hollande. Encarna una laïcitat liberal i els que el critiquen el veuen lax i pactista amb l’Islam. En aquests anys l’Observatori ha treballat per prevenir el radicalisme i fer pedagogia dels valors republicans demostrant la seva compatibilitat amb l’existència de les religions en el territori. No es tracta de ser francès i adherir a la llibertat, fraternitat i igualtat, havent de renunciar per això a les pròpies creences o conviccions. A partir d’ara el país veí ha de decidir si es mostra continuista amb el seu model d’adhesió a la laïcitat com fins ara, o enceta un nou procés.

El nostre debat vindrà després: França és un termòmetre: el seu model de promesa republicana, on també ha d’encabir religions i creences, serà decisiu. En política les casualitats no existeixen (de vegades sí la precipitació). Que aquest debat es prepari just abans de les eleccions presidencials de 2022 no és cap accident. Que hagi desaparegut l’Observatori de la Laïcitat pot ser una mala notícia i pot tirar per terra tota la feina que s’ha fet en la darrera dècada. I aquí, les religions també hi tenen alguna a cosa a dir. Caldrà veure si han estat convidades a la taula de debat i recordar les paraules de Macron: “La laïcitat és una llibertat abans que una prohibició”.