Aquests dies s’han escrit moltes coses sobre Rodalies: que si tenim una xarxa ferroviària vergonyosa, que si Ferrocarrils de la Generalitat, gestionada des de Catalunya, ofereix un servei al nivell dels millors països d’Europa en contrast amb l’ofert per Renfe i Adif…
El col·lapse del país viscut les darreres setmanes ha aconseguit quelcom en perill d’extinció: que tots els partits autonomistes, és a dir, els que integren el Parlament de Catalunya, s’hagin posat d’acord. Tots han assenyalat la falta continuada de recursos a la xarxa de Rodalies com a causa de la situació que viuen milions de catalans. Llevat del Govern de la Generalitat, és clar, que ha exercit un 155 voluntari tot demanant a la metròpoli espanyola que s’instal·li a Catalunya per solucionar la crisi que ella mateixa ha provocat.
Sigui com sigui, cap solució que pugui plantejar cap de les formacions polítiques esmentades podrà revertir la lamentable situació que pateixen les infraestructures del país. La causa és clara: la presó autonòmica a la qual està sotmesa Catalunya fins que no es materialitzi la Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017.
Creure que aquesta crisi —i la resta de crisis que viu el nostre estat del benestar— se solucionaran sota el domini d’Espanya amb pluges de milions sempre inexistents és ser víctima d’un miratge que, com bé sabem, no es materialitza ni es materialitzarà.
Les dades són esgarrifoses: segons un estudi que l’economista David Ros ha elaborat per al Consell de la República i l’ANC, el dèficit fiscal que ofega econòmicament Catalunya ja supera els 25.500 milions d’euros anuals. Perquè ens en fem una idea: una Catalunya independent només trigaria 24 dies a recaptar tota la inversió extraordinària que la Generalitat ha anunciat per a Rodalies en els pròxims cinc anys.
Amb només 4,5 dies sense dèficit fiscal, recaptaríem prou recursos per suprimir gairebé un miler de barracons i substituir-los per 45 escoles de nova construcció. Només necessitaríem quatre dies i mig per recaptar els diners necessaris per apujar 300 euros al mes en 14 pagues el sou de tots els sanitaris de Catalunya, més de 70.000 professional.
L’independentisme té ara l’oportunitat de recuperar la iniciativa i de posar sobre la taula la realitat que patim tots els catalans, siguem independentistes o no
En el context d’unes institucions segrestades i subordinades, el Consell de la República es reivindica com a Autoritat Nacional. És a dir, com a institució alliberada de l’Estat espanyol que ha de ser capaç d’unir tot l’independentisme associatiu i de base, i ha de ser l’eina perquè exercim totes les sobiranies possibles mentre caminem cap a l’Estat propi.
L’independentisme té ara l’oportunitat de recuperar la iniciativa i de posar sobre la taula la realitat que patim tots els catalans, siguem independentistes o no. La manifestació que el Consell i l’ANC convoquem per a aquest dissabte 7 de febrer al migdia va d’això: de reivindicar que sense trens no hi ha futur, efectivament, però que només podrem disposar d’una xarxa ferroviària funcional i d’uns serveis bàsics de qualitat amb la independència.
Donar continuïtat a la situació colonial que viu el nostre país és condemnar-nos a tots plegats a una agònica decadència que és evitable si reprenem el camí que es va deixar en suspens fa nou anys.
Jordi Domingo és president del Consell de la República