Augmenta el nombre de catòlics al món i torna a créixer, encara que poc significativament, el de sacerdots. Les dades, recollides per l’Agència Fides, ofereixen una foto de les estadístiques de l’Església Catòlica i surten cada any en un dia com avui, Jornada Mundial de les Missions, el que coneixem com a Domund, un dia dedicat a la col·lecta de recursos per donar suport a les missions: escoles, hospitals, esglésies i projectes locals. Entre els catòlics hi ha més batejats, però disminueix el nombre de religioses i també baixa la quantitat de seminaristes majors. Augmenten els missioners laics i els catequistes. L'excepció és l’Àfrica, on creixen els batejats, les religioses i monges, i també els seminaristes.
El nombre de batejats augmenta a tots els continents. El creixement més important es registra a l'Àfrica, amb 7.580.000 catòlics més, seguida d'Amèrica (+6.992.000), Àsia (+968.000), Europa (+911.000) i Oceania (+239.000). A Europa es confirma, per tant, l'augment, però l'Àfrica supera ja Europa en nombre de catòlics.
Amèrica continua sent el continent amb més nombre de catòlics, amb 678.869.000, que representen el 64 % de la seva població. L'Àfrica té 288.312.000 batejats, una xifra que supera lleugerament la d'Europa, on se'n registren 287.240.000. Feia 5 anys que el nombre de mossens no creixia. Ara sí, tot i que estem parlant només de 425 persones més a tot el món. Contrasta amb la pèrdua de dones religioses, que segueixen en descens: el nombre de religioses al món se situa en 580.131 i suposa un descens de 9.292 respecte al mesurament de l'any anterior. L'Àfrica és l'únic continent que registra un augment (+2.190). En canvi, disminueix el nombre de religioses a Europa (-6.473), Amèrica (-4.432), Àsia (-320) i Oceania (-257).
Quan es deixi de pensar en si l’Església és o no és rellevant i se centri el focus en quan és rellevant i on, les dades parlaran per elles mateixes. Menys ideologia i més realitat. Menys dogmes i més capacitat per observar estructures socials, educatives, sanitàries i de cooperació
També es redueix el nombre de seminaristes majors, tant diocesans com religiosos: dels 106.495 registrats en el mesurament anterior es passa a 103.604, és a dir, 2.891 menys. El descens més acusat correspon a Àsia (-2.733), seguida d'Europa (-701), Amèrica (-227) i Oceania (-16).
En l'àmbit educatiu, les institucions i entitats de l'Església catòlica sostenen 75.448 escoles bressol, amb 7.480.373 alumnes; 103.666 escoles primàries, amb 36.314.935 alumnes; i 51.810 centres d'ensenyament secundari, amb 20.340.808 alumnes. A aquestes xifres s'hi sumen 2.685.027 estudiants de centres d'ensenyament superior i 4.091.087 d'institucions universitàries vinculades a l'Església catòlica.
Les institucions sanitàries, benèfiques i assistencials sumen 101.110. Entre aquestes hi figuren 5.397 hospitals, 13.646 dispensaris, 468 leproseries, 16.263 residències per a gent gran, malalts crònics i persones amb discapacitat, 8.138 orfenats, 10.352 llars d'infants, 10.624 consultoris matrimonials, 3.194 centres d'educació o rehabilitació social i 33.028 institucions d'altres tipus. L'Àfrica disposa del nombre més gran d'hospitals i dispensaris, mentre que Europa concentra la majoria de les residències per a gent gran, malalts crònics i persones amb discapacitat. Aquesta xarxa complementa les estructures pastorals amb una presència quotidiana en els àmbits de l'educació, l'atenció sanitària i l'assistència social.
Aquesta setmana explicava als meus alumnes que no hi ha cap altra xarxa mundial que gaudeixi d’aquesta capil·laritat. Quan es deixi de pensar en si l’Església és o no és rellevant i se centri el focus en quan és rellevant i on, les dades parlaran per elles mateixes. Menys ideologia i més realitat. Menys dogmes i més capacitat per observar estructures socials, educatives, sanitàries i de cooperació. L’Església és a les fronteres, deia a Barcelona a la Tribuna Joan Carrera dijous passat el cardenal José Cobo, arquebisbe de Madrid. I és a tot el món, amb encerts, també, no només amb errors, corrupcions i distorsions. Totes les limitacions de les organitzacions no esborren el seu potencial i adhesió mundial. Que hi hagi més gent no és sinònim automàtic d’èxit d’una organització, però sí de la seva, encara, rellevància i atracció.