Com Cristòfor Colom, hi ha aventurers i esperits inquiets que sempre han volgut anar cap a l’Orient. El papa Francesc desitjava ser missioner al Japó, però la salut no li ho va permetre. Dins l’univers femení religiós, Francesca Cabrini (1850-1917) era una religiosa que tenia el desig de marxar de missionera a la Xina. També va patir problemes de salut. El papa Lleó XIII la va esperonar a mirar cap al costat oposat, de fet, vers Occident, concretament cap als Estats Units. Cabrini, que havia fundat la congregació de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús, és avui la patrona dels immigrants: va ser l’any 1950 quan el papa Pius XII la va proclamar així. I ho és per la feina que va fer en un continent on no havia pensat anar a raure.
Amb ella, els Estats Units d’Amèrica van tenir la primera santa naturalitzada estatunidenca, l’any 1946. Maria Francesca Cabrini era italiana. Avui, el teixit de fundacions, escoles, hospitals (com l'Hospital Columbus de Chicago), centres d’acollida d’immigrants i obres d’aquesta fundadora són un puntal que aguanta els embats d’un món que d’inclusió, acolliment i hospitalitat, en va més aviat escàs. El papa Francesc la va definir com una dona amb sensibilitat missionera “no sectorial, sinó universal”. No són paraules eixorques.
No és casual que la primera santa dels Estats Units sigui ella, una dona referent que fa nosa, i que ja en va fer també en vida, com es recull a 'Cabrini' (2024)
Fundadora de 67 cases per a infants orfes, la seva obra es va centrar a ajudar els migrants italians. La mare Francesca Cabrini té una estàtua impressionant (Memorial Mare Cabrini) vora el riu Hudson a Nova York, ciutat que amb aquest gest reconeix que no existiria sense els immigrants. Els funcionaris de Nova York podrien haver plantat estàtues de cantants, arquitectes, metges o magnats del petroli, però l’han triada a ella. La ciutat li reconeix la tenacitat per dignificar la vida de les persones que arribaven en vaixell a descobrir les Amèriques.
Va ser un model inspirador per a la mare Teresa de Calcuta, també santa; va presenciar la seva canonització i va fundar la seva pròpia ordre missionera, seguint els passos de la pionera italiana. L’any 1952, l’American Committee on Italian Migration de Nova York la va declarar la immigrant italiana del segle. Les seves restes es poden visitar a la Mother Cabrini High School de Manhattan, i a Chicago hi ha el Santuari Nacional de Santa Francesca Cabrini. No és casual que la primera santa dels Estats Units sigui ella, una dona referent que fa nosa, i que ja en va fer també en vida, com es recull a Cabrini (2024), una pel·lícula que també s’ha estrenat a casa nostra a la Mostra de Cinema Espiritual.
Cabrini no va ser acceptada a l'orde religiós que volia per raons de salut. Va haver de suportar l’oposició d’alguns membres de la mateixa jerarquia, que no la veien capacitada per estar al capdavant de les obres que estava impulsant. Ja s’estan movent arreu del món iniciatives per celebrar el centenari de la mort d’aquesta dona que va entendre que l’acompanyament era un sinònim d’estar al món.