Tal dia com avui de l’any 911, fa 1.108 anys, moria a Barcelona el comte Guifré II, fill del comte Guifré I (anomenat el Pilós) i de la comtessa Guinidilda d’Empúries. Guifré II seria el primer comte dependent de la monarquia franca que rebria el càrrec directament del seu pare i antecessor, Guifré I. Els anteriors comtes que havien governat Barcelona i el seu territori des que l’any 801 la ciutat havia pactat la seva incorporació a l’imperi carolingi eren funcionaris nomenats directament per la cort carolíngia. Amb l’excepció de Bernat de Septimània (848-850) que, en el context de les guerres civils de l’imperi franc, havia usurpat efímerament el govern de Barcelona.
Amb el nomenament de Guifré II ―que va ser comte de Barcelona, Girona i Osona entre el 897 i el 911― es donava continuïtat, per primer cop, a una nissaga comtal (els Bel·lònides) que governaria de forma ininterrompuda els destins dels comtats dependents (fins a la independència de facto de l’any 985) i dels comtats independents (fins a la mort sense descendència legítima de Martí I, anomenat l’Humà, l’any 1410). També els germans de Guifré II serien beneficiaris d’aquest procés innovador en el relleu dels càrrecs: Guifré I el Pilós testaria a favor de Miró els comtats de Cerdanya i de Conflent i el vescomtat de Berga; i a favor de Sunifred, el d’Urgell.
Si bé els dominis del Pilós quedaven fragmentats, restaven dins de la mateixa família, i Miró i Sunifred li reconeixien a Guifré II ―el seu germà gran― un ascendent d’autoritat i prestigi. Aquesta innovació reflectia, també, que els Bel·lònides, tot i que depenien de la superestructura carolíngia, havien adquirit un concepte patrimonial del càrrec que s’explicaria per la seva vinculació personal i familiar amb el territori que governaven. Guifré el Pilós era descendent de Bel·ló de Carcassona, oligarca del territori (de nissaga visigòtica) que s’havia posicionat clarament a favor dels francs en temps de la incorporació de Perpinyà, Girona i Barcelona (757-801) a l’imperi carolingi.