Ja és oficial, hem entrat en una nova era: l’era de la mandra. Feia falta un canvi com aquest per compensar totes les eres d’estrès i d’hiperactivitat que l’ésser humà ha hagut de viure: primer, per fugir dels animals depredadors que se’l volien cruspir i, després, per arribar a final de mes. Els autònoms són un cas a part, són homínids que, a causa de les dures condicions laborals a les quals han estat sotmesos durant anys, s’han vist obligats a evolucionar més de pressa que la resta i ja se’ls considera una nova espècie: l’Homo Autonomus. L’era de la mandra no els afectarà, continuaran treballant nit i dia, sans o malalts per poder pagar la quota d’autònoms i l’IVA per avançat.
Però deixem de parlar dels autònoms, que tenen feina i no es poden entretenir. Sabeu què és el bed rotting? No? Ara mateix us ho explico, que em fa molta il·lusió. En català vindria a ser ‘podrir-se al llit’. Es tracta d’una nova tendència que s’ha fet viral en plataformes com TikTok i que consisteix a passar hores —fins i tot dies!!!— al llit sense cardar ni brot, deixant passar el temps, llegint, dormint, menjant profiteroles; simplement existint, que ja és molt. A Catalunya ja feia molt de temps que s’intuïa l’arribada d’aquesta era de la mandra. Per què creieu, si no, que en català hi ha tants sinònims de mandra? L’accídia, la peresa, l’apatia, la blandícia, la desgana, la droperia, l’emmandriment, l’emperesiment, l’enganduliment, la galloferia, la galvana, la ganduleria, la pigrícia, la poltroneria..., i encara me’n deixo uns quants. Els catalans sempre hem sigut uns dropos, hem nascut per rascar-nos la panxa, i ara, per fi, el món ho ha entès: la nostra idiosincràsia s’ha convertit en trending topic. Sempre hem tingut fama de garrepes, però el que la gent no sap és que la garreperia no és res més que una cortina de fum per amagar al món que som uns gallòfols sense remei.
Què té de digne treballar més hores que un rellotge, fent una feina que no t’agrada i no arribar a final de mes? Ja us ho dic jo: res. Fer el ronso sí que dignifica
Podent estar al llit sense fer res, qui és el ximple que se’n va a treballar? Tot això que diuen que el treball dignifica, s’ho va inventar un empresari avariciós per trobar treballadors i explotar-los. Què té de digne treballar més hores que un rellotge, fent una feina que no t’agrada i no arribar a final de mes? Ja us ho dic jo: res. Fer el ronso sí que dignifica. No us deixeu enganyar pels discursos d’aquest món postmodern capitalista, que l’únic que vol és que produïm a canvi de quatre rals per enriquir quatre privilegiats. Sí que és veritat que ens hem de guanyar la vida d’alguna manera —no ho nego pas, Déu me’n guard!—, però segur que treballar no és pas la solució o, si més no, no és exactament la millor solució. Crec que una bona alternativa seria que ens rellevéssim: una setmana treballaria un grup mentre l’altre no alça ni una palla de terra i la següent s’intercanviarien les funcions. D’aquesta manera aconseguiríem que tothom pogués fer bed rotting almenys dues setmanes al mes i ningú patiria estrès ni malalties cardiovasculars, la qual cosa, com ja deveu haver intuït, milloraria la salut i l’estat d’ànim dels treballadors i faria que el col·lapse de la sanitat desaparegués, gràcies a la qual cosa una part dels diners que es destinaven a la sanitat es podrien destinar a l’educació, fet que milloraria l’intel·lecte de les persones i no hi hauria tant d’imbècil solt amb ganes d’enriquir-se... i així ad infinitum. Gràcies a la mandra, doncs, solucionaríem la crisi econòmica, social i existencial que fa anys que patim i que no ens ha portat enlloc. No entenc com hem tardat tant a arribar a aquesta conclusió. Me’n vaig al sofà a escarxofar-me un parell d’hores i després faré un bed rotting d’un parell de setmanes.