Això ha canviat molt. Ara els cops d'estat (o a l'estat) s'anuncien. Tenen dia i hora previstos, lloc on els fan i se sap el nom dels participants. És el que en llenguatge modern en diuen "estar agendats". I és així com televisions i ràdios munten platós i estudis per ensenyar-los i explicar-los (amb la presència d'il·lustres periodistes de les espanyes com Pepa Bueno i Ana Pastor) i els periodistes que escrivim anem amb l'ordinador i les tauletes al 100% de bateria, per si de cas. Total, que si un dilluns a les 10 del matí ja hem fet el que fa dies que a Madrit (concepte) han batejat com a "cop d'estat" o "cop a l'estat), imagini's com podem acabar divendres. Això sí, ja li dic, me l'imaginava més gran. El cop d'estat, vull dir. Sóc un romàntic.
Però els catalans som estranys de mena, ja se sap, i el que allà en diuen cop d'estat, aquí en diem el Ple de la Desconnexió. I s'agraeix. La concreció del nom, vull dir novament. Perquè trobar nom a les coses és fonamental al món mediàtic que vivim. Explicar la "proposta de resolució sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals" és un atac frontal a la neurona. I ja no li dic si usem les sigles PDRSLIDPPACCACDRE. Per tant Ple de la Desconnexió simplifica el missatge. Quin missatge? Bona pregunta.
Exactament un any després de que dos milions tres-cents mil catalans participessin en una immensa costellada on les costelles eren unes urnes de cartró, tenim imputats un president en funcions, una ex-vicepresidenta i una consellera d'ensenyament en funcions. Això demostraria que les costellades també són un cop d'estat. Curiós. El mateix dia en que a Madrid és festa. L'Almudena. I com que alguns dels d'allà han de fer guàrdia per salvar Espanya, els ha marxat un pont de tres dies. Concretament a can Pistraus. I tot per culpa dels catalans i la desconnexió. Horrorós! Perdre un pont si que és un cop d'estat.
Cop d'estat estètic
És tradició que la canallesca hagi vestit tota la vida d'una forma que ara en diem casual. Vaja, que la classe periodística lluïa poca corbata i molta samarreta. Però això era abans. Ara els periodistes, en general, llueixen camisa i americana (ei baratetes, que els sous són el que són) i qui va amb samarreta són ses senyories. I samarreta reivindicativa. Al faristol del ple de la desconnexió n'hem vist dues, les de l'Anna Gabriel i Joan Coscubiela. La de la portaveu de la CUP era feminista, la d'en Coscu (nom col·loquial amb el qual és conegut el diputat de CSQP) no ho sabem perquè l'americana li tapava el missatge.Qui vestia, i molt orgullós, una samarreta amb història era en Lluís Llach. Al ple de constitució del Parlament la duia a la bossa. Avui se l'ha posat. És la samarreta amb que David Fernández va entrar per primer cop al Parlament. Un David Fernández que era a la tribuna de convidats. Just al costat d'Alicia Sánchez Camacho. Durant el discurs de Xavier García Albiol, que anava amb corbata, van fer un parell de comentaris entre riures. I quan ella va voler apuntar una cosa en un paperet, ell li va deixar un bolígraf. I ella li va tornar. Després, al final del ple, quan els diputats del PP han tret unes quantes banderes catalanes i espanyoles, l'ex líder popular catalana ha tret la seva pròpia bandera espanyola. L'ex diputat de la CUP li ha recordat que allò allà està prohibidíssim i que en altres moments ha significat l'expulsió de l'hemicicle, però com que era dia de cop d'estat, ara vindrà d'una bandera més o menys, oi? Al moment de redactar aquesta peça desconeixem si les banderes eren comprades en un basar xinés.
I a l'apartat d'anècdotes variades...
... hi tenim la imatge d'Antonio Baños entrant al Parlament amb una safata de pastes de can Granier per compartir amb el grup parlamentari. És una de les coses bones de tenir 10 diputats. Imagini's ser cap de llista de Junts pel Sí i haver de portar pastes per 62 persones.... hi tenim a Germà Bel, diputat de Junts pel Sí, amb un pin a l'americana de "lo tio garrepa", el personatge que quan un servidor era jove en dèiem "El Tio Gilito".
... hi tenim que a la votació del primer punt de la resolució s'ha perdut un vot de Junts pel Sí. Era el de Lluís LLach, que no havia activat el sistema. Oriol Junqueras li ha tocat la tecla màgica. I no era de cap piano.
... hi tenim 89 persones al bar (comptades una per una) durant els primers instants del ple de la desconnexió. El que li deia, que els cops d'estat ja no són el que eren. Fixi's que a la tribuna de convidats hi havia una persona que s'ha passat mig ple pesant figues. On s'és vist, adormir-se en plena insurrecció!!!