Veure Lluís Llach (Girona, 1948) circulant pel Parlament és la imatge que cada dia recorda als habituals de la Cambra catalana que aquesta és una legislatura extraordinària. Un cop superat l'impacte, sorprèn topar amb un personatge tremendament carismàtic, però senzill i amb un gran sentit de l'humor a qui possiblement incomoda l'expectació que desperta. Un diputat convençut dels objectius que l'han portat a donar un gir radical a la seva vida.
Vostè ha estat un dels fitxatges estrella de Junts pel Sí... (Riu) No en sóc gens conscient...
No? Jo pretenia ajudar com pogués. En principi, jo em postulava per anar el darrer a Girona o de Barcelona, amb el Pep, fantàstic. Al final, no sé què va passar. Em vaig trobar anant de primer. Estic content d’haver-ho fet. En vaig dubtar molt poca estona.
Tot un canvi... La veritat és que tenia una vida molt bonica. Amb motivacions i amb tot això de la fundació de Senegal i poder escriure. Deixar de ser el Lluís Llach present i ser un vulgar turista al Senegal. Això em va empipar molt trencar-ho. Però viure el que vivim em sembla excepcional. És un tren que no passarà moltes vegades. El vaig agafar...
Ha valgut la pena? Només fa dos mesos! Valdrà la pena quan acabem la història.
Però han estat dos mesos molt moguts... És apassionant. He tingut el privilegi de dedicar-me a feines meravelloses, cantar amb una bona recepció del públic és un plaer i molt bonic. Però no m’imaginava que fos tan apassionant. Per a mi és una novetat i un aprenentatge i això sempre m'ha agradat molt. És la primera feina fixa que tinc, em sembla, des dels 19 anys. De cop i volta, tinc una feina fixa, un despatx, vinc, m’instal·lo, treballo, estic intentant aprendre paràmetres polítics...
A més, està en una de les comissions negociadores amb la CUP... I qui ho diu això?
Els vaig veure sortir d’una reunió... I quina comissió pot posar un cantant que no entén de res...?
La de polítiques socials... (riu) Deu ser que els porto els cafès o alguna cosa així. No ho sé. Jo tinc una guitarra amagada per si mai hi ha temporal portar-los a dormir. Sóc conscient que quan cantava la feina social més important que feia en aquest país era calmar i adormir la gent.
Doncs, avisi quan tregui la guitarra... Malgrat que tots sabem que és difícil, estem avançant en un camí possible, segons el que havíem intentat explicar durant la campanya electoral.
La setmana vinent es votarà una proposta de resolució que declara en marxa el procés per a la creació de l’Estat català... És molt important. Sempre es parla de la incapacitat de posar-nos d’acord però aquest país està inventant formulacions noves. Estem intentant fer un camí, difícil perquè és nou i davant un Estat a la contra, que ens obliga a actuar imaginativament.
Dilluns passat van engegar la feina de la legislatura amb la constitució del Parlament... Va ser, per mi, molt bonic. I una baixada a la realitat. Semblava que havíem guanyat les eleccions, però ningú ho deia que havíem guanyat les eleccions. I de cop i volta anem a votar i resulta que sí, que guanyem les votacions perquè hem guanyat les eleccions. Això als diputats ens va animar molt. Estem animats, tot i els problemes.
Problemes com, per exemple, la investidura... És un dels temes. És importantíssim perquè els temps que vindran seran difícils i caldrà experiència i qualitat de comportament polític. Però no és només això. És tot un conjunt de decisions que s’han de prendre, d’acords. I és difícil.
Tots pengen, però, de la investidura del president? Suposo que ara és el gran tema. És cert. Nosaltres, a JxSí, tenim clar que la nostra proposta és el president Mas. És una cosa que hem defensat sempre. Jo personalment, que no es pot dir que sigui un convergent, penso que en aquests moments és una figura important. Quan es fa un país no es pot fer per sectors, s’ha de fer de manera integral i ell representa, un sector importantíssim d’aquesta societat sense el qual no es pot fer la independència, segueix sent el cap del partit segurament mes nombrós –encara que ara és difícil de comptar–, té una experiència que ha acompanyat aquest procés amb coratge. Amb els temps que vindran una figura com la seva és important.
Però la CUP sosté que no volem Mas president. Nosaltres sostenim que el volem.
Com se soluciona? Suposo que negociant, parlant... i trobant un acord. Tant la CUP com nosaltres no podem ser deslleials amb l’encàrrec democràtic que se’ns ha fet. Abans de ser deslleials ens haurem de pensar molt bé quina solució trobem. No vull citar això del 1.600.000 i els 320.000 [vots de JxSí i de la CUP]. No s’ha de posar damunt la taula, però crec que tots tindrem la responsabilitat suficient. Hem de trobar una formulació que faci possible l’acord. El que no seria perdonable és que, per la investidura el projecte no tirés endavant. Si en els llibres d’història es digués que perquè no ens hem posat d’acord en fer un president, aquesta oportunitat històrica, que és la primera vegada que es dóna en 300 anys, no la tirem endavant, els electors ens avergonyirien moltíssim. I això ho sabem tots.
No hi ha veus a JxSí que comencin a qüestionar si no caldria replantejar-se el nom del candidat? No. Jo no els sento dins de JxSí. Però és normal. Perquè amb tots els problemes que porta Convergència i que ningú vol dissimular, ni la mateixa CDC, pensem que Mas és un valor importantíssim per molts factors. Representa el partit segurament més gran, la pràctica de govern més important, una imatge internacional sense qüestionament. No tenim una altra fotografia per donar al món i en el món aquest llenguatge és molt important. Hi ha una altra cosa: jo com a militant esquerranós i de vella durada, m’emprenya molt donar la raó als nostres adversaris i una de les obsessions dels nostres adversaris ha estat des de l’inici destrossar la figura de Mas. Això es veu cada dia. Quan l’adversari està tan obsedit en aquesta qüestió hi ha una cosa instintiva que em diu que ens estem equivocant si no aprofitem un capital que el nostre adversari considera tan important. Tot això entenent les raons de la CUP. Però nosaltres tenim un altre tarannà, una altra manera de veure les coses.
De fet, coneix bé la CUP. S’havia dit que podia ser-ne candidat... Jo aprecio molt la gent de la CUP. Primer perquè és una esquerra radical amb què coincideixo en moltes coses. Admiro la seva manera d’entendre la lluita política, la seva feina des de la base... Els resultats són magnífics. Només cal veure'ls a ells mateixos: aquest pomell, per dir-ho poèticament, de representants que han sorgit com del no-res, però que vénen d’una pràctica política de convicció i de treball a les bases... és fantàstic. Han aconseguit una cosa que jo com a persona d’esquerres, encara que potser no combrego en tot, els agreixo molt. És la primera vegada des que jo visc que una esquerra radical no fa por, que la gent la respecta, les iaies diuen "son macos aquests de la CUP". Això és importantíssim, per a l’esquerra en general. Jo els admiro i algunes de les seves idees les faig perfectament meves.
Però no comparteix el seu parer sobre la investidura En aquest punt no hi estic gens d’acord, perquè és com si a un vaixell li traguessis òrgans importants del rumb. Et pots quedar fins i tot sense vela, si vols, però sense timó o sense orsa... Per això, tot i entendre la CUP, segueixo defensant que la figura de Mas és molt important. Val a dir també que la motxilla es pesant, eh! Hi ha dies que penses “això no pot ser”, quan se’t presenta, amb aquesta exhibició mediàtica, tot el que passa –o es diu que passa– a CDC penses “ostres, on som!”. Això també ens dóna el convenciment que a Convergència hi ha una voluntat expressa i determinada de fer net. Una de les persones més interessades precisament és el president Mas.
Creu que les operacions policials i registres, a què està sent sotmesa Convergència, estan tenint efecte en el procés? Aquí, al Parlament, no. Ho dic per tranquil·litzar la gent. Quan veig les cares adustes de l’oposició. Dic “ostres, malgrat tot, estem més contents que ells!” Els veig tan seriosos i preocupats. Al carrer no ho sé. És veritat que ningú està tranquil davant una amenaça que qualsevol dia peti alguna cosa, però també portem entrenament. Quan t’has entrenat a caure i aixecar-te a caure i aixecar-te i a més en els entrenaments has tingut oportunitat de veure –amb tema Trias, etc.– que la brutícia te l’aixequen contínuament. Això està a l’imput de molta gent, està ja entrenada. La gent em diu a vegades “prepara't, eh!”, i no m’ho diu un expert en política, m’ho diu l’àvia de Parlavà: “Ja et pots preparar nen” –encara em diuen nen a vegades–.
És possible que hi hagi noves eleccions, si no es pot pactar la investidura. Quan?
El mes de Març Ai no! Jo ho descarto. Si demà vinc pensant en eleccions el mes de març, jo em poso a plorar i no paro. Ho descarto. No. Això vol dir un fracàs d’un projecte magnífic, un fracàs de cadascú dels 72 diputats que podem dir que sí. Això és un fracàs històric. No es pot descartar res. Però seria un fracàs històric.
Com respondrà l’Estat? La setmana vinent ja hi ha un primer pas per posar en marxa tot el procés, quina creu que serà la resposta de l’Estat? Fins al 20D som davant d’una situació bastant negativa, perquè el PP, que està en el poder i té una campanya electoral molt difícil, al final l’únic espot electoral que sap fer bé és reprimir-nos a nosaltres. D’aquí fins al desembre, els trumfos econòmics del PP sempre seran dubtosos i de poc resultat electoral. En canvi fer una matxada espanyolista sobre la llibertat de Catalunya estan convençuts que els dóna molt de rèdit. Em sembla que el PP està molt temptat d’usar els mecanismes de l’Estat per atacar el procés. M’espero qualsevol cosa. Sense gens de preocupació. Potser faran molta més feina que la que podem fer nosaltres mateixos aquí dins. Potser fins i tot acceleraran esdeveniments. De cara a l’interior, a nosaltres mateixos, i de cara a l’exterior. Fins ara la política exterior de l’Estat espanyol ha aconseguit que tothom estigués fent prèdiques d’una Espanya unida, etc., però si fan alguna animalada... I en canvi es molt probable que la facin. Això està a les seves mans. Nosaltres seguirem fent la nostra feineta, formiguetes, i, si ve un tsunami, doncs a pujar dalt d’una fulla i a veure si surem.
Estarà al Parlament tota la legislatura? Sí! Això segur. I tant.
Fotos: Sergi Alcàzar