Desenes, centenars, milers de vosaltres m'heu escrit, per correu ordinari, electrònic, sms, whatsapp... preguntant qui és Rob Fleming. Us ho podria desvetllar aquí mateix, però l'assumpte perdria tota la gràcia. Així que millor busqueu-lo a Google (no us repto a descodificar un irresoluble missatge xifrat per Enigma: la primera opció que us ofereix el cercador és la correcta). Jo seguiré estant trist perquè escolto música pop, o escoltant música pop perquè estic trist (mai ho he acabat de tenir molt clar) i redactant la vostra ja preferida llista setmanal de recomanacions culturals.
1. SEQÜÈNCIES
El Hollywood daurat segons Joel i Ethan
George Clooney segur que té por a despenjar el telèfon quan la pantalla del mòbil li xiva que els remitents de la trucada són els germans Coen. Actor fetitxe d'un dels tàndems que millors moments de cinema ens ha regalat en les últimes dècades, cada personatge que li ofereixen és més estúpid que l'anterior.
Per no perdre el costum, a ¡Ave, César! Clooney dóna vida a un altre d'aquests idiotes entranyables: Baird Whitlock, una estrella del cel·luloide dels anys cinquanta que és segrestada dos dies abans de finalitzar el rodatge de la pel·lícula en la qual està treballant.
¡Ave, César! és moltes coses alhora, però, sobretot, una paròdia i un homenatge als anys daurats de Hollywood i aquells grans estudis que van fer del cinema una fàbrica de somnis. Successió de seqüències delirants i juxtaposició de tributs als gèneres imperants en aquella època: El western, el cinema bíblic de Cecil B. DeMille, els thrillers d'Alfred Hitchcock, els musicals de Gene Kelly... Fins i tot Scarlett Johansson es transmuta en una mena de versió moderna d'Esther Wiliams xipollejant com una sirena.
Sense cap dubte ¡Ave, César! és la major gamberrada dels Coen des de Quemar después de leer (2008). Però, encara que segueixin estant un pas per davant de la gran majoria, a Joel i Ethan se'ls ha d'exigir alguna cosa més que portar-nos al cinema per riure una estona.
¡Ave, Cesar!
Títol original: Hail, Caesar!
Any: 2016
Data d’estrena: 19/02/2016
Durada: 106 min.
País: Estados Unidos
Directors: Joel Coen, Ethan Coen
Guió: Joel Coen, Ethan Coen
Repartiment: George Clooney, Scarlett Johansson, Channing Tatum, Ralph Fiennes, Jonah Hill, Tilda Swinton, Josh Brolin, Frances McDormand, Christopher Lambert
ESCENES EXTRA
Deadpool
Ha trigat 11 anys a fer-se realitat (d'haver sabut els peixos grossos de la indústria cinematogràfica que en el seu cap de setmana d'estrena als Estats Units, recaptaria més de 120 milions d'euros, rècord absolut en una pel·lícula qualificada per a majors de 17 anys, molt probablement l'haguessin estrenat fa 10), però per fi podem gaudir de l'adaptació cinematogràfica de Deadpool, l'antiheroi per antonomàsia de Marvel. Divertida, àcida, per moments gairebé obscena caricatura d'aquests homenets que imparteixen justícia enfundats en leotards, Deadpool es crospeix pel·lícules similars, i ja de per si altament disfrutables, com Kick-Ass. Director: Tim Miller. Reparto: Ryan Reynolds, Morena Baccarin, Gina Carano, T. J. Miller, Olesia Shewchuk, Style Dayne.
Anomalisa
Des de fa anys un dels més prodigiosos guionistes que hi ha hagut: seus són els llibrets de, entre altres, Being John Malkovich, ¡Olvídate de mí! o Synecdoche, New York (cinta de la qual també és el director); Charlie Kaufman dóna el salt a l'animació amb Anomalisa. Reflexió sobre la vida, l'amor i altres mals de cap emotius, tan lluminosa com depriment, senzilla en les seves formes com profunda en el seu pòsit, el seu visionat acaba revelant-se com una experiència meravellosa. Directors: Charlie Kaufman, Duke Johnson.
El mal que hacen los hombres
El cineasta barceloní Ramon Térmens, director de Catalunya über Alles! (2011), amplia la seva filmografia amb un thriller de clar rerefons taratinià. Al sicari d'un càrtel de narcotraficants mexicans l'encarreguen custodiar el segrest de la filla del cap del clan rival fins que rebi l'ordre d’esquarterar-la o deixar-la en llibertat. Una hora i mitja de tirs i sang amb interpretacions eficients i algunes escenes d'acció més que notables. Director: Ramon Térmens. Repartiment: Daniel Faraldo, Andrew Tarbet, Sergio Peris-Mencheta, Priscilla Delgado, José Sefami, Nikol Kollars.
2. DIRECTES
Jeanne Added, una cantant que és… sensacional
"La gran revelació del moment de l'escena musical francesa", així és com han rebut a Le Monde a Jeanne Added, que, malgrat els seus 34 anys, debutava de llarg pocs mesos enrere amb un àlbum que, sí, és sensacional.
Produït per Dan Levy de The Dø, a Be Sensational (2015), una carta de presentació propera als universos Beth Gibbons o Anna Calvi, Jeanne Added corre lliure pels paratges de l'electrònica, el pop, la música de cambra i el jazz .
Deu peces hipnotitzants, a instants torbadores, en alguns moments cristal·lines, sempre d'una bellesa superior que presentarà a Barcelona el pròxim dimecres. Jeanne Added. La [2]. Nou de la Rambla, 111. Preu: 18€ anticipada, 22€ a la taquilla. Miércoles 24, 21.30h.
BISOS
Greg Dulli
Va ser el líder de The Afghan Whigs, banda que va despuntar a la maresma decibèlica del grunge per l'elegància soul de la seva proposta. Posteriorment formaria els crepusculars The Twilight Singers i compartiria amb la seva ànima bessona Mark Lanegan l'aventura The Gutter Twins. Increïble full de serveis que Greg Dulli repassarà a la sala Barts divendres vinent. Barts. Av. Paral·lel, 62. Preu: Entre 24 i 30€. Divendres 19, 21h.
Mazoni
Motor creatiu de Mazoni, una de les propostes més destacables de la nostra escena musical, Jaume Pla recrearà en solitari i en format acústic els moments més representatius de la seva discografia. El Born Centre Cultural. Comerç, 2. Preu: 10€ anticipada, 15€ a la taquilla. Divendres 26, 20h.
Joan Colomo
El sempre singular Joan Colomo, que en breu publicarà el seu nou àlbum, Sistema (2016), se suma al cartell del festival Barnasants amb un concert en què versionarà els temes que ha anat recomanat al llarg de les tres temporades que ha col·laborat en el Cabaret Elèctric d'iCat.cat. Casinet d’Hostafranchs. Rector Triadó, 122. Preu: 10€ anticipada, 12€ a la taquilla. Dissabte 20, 21h.
Let’s Festival
La Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat es converteix un any més en l'epicentre del Let's Festival. Divendres 26, els capildoscópicos Za!, autors d'aquest bombàstic trencaclosques sonor que és Loloismo (2015), banda que recentment ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de Música 2015, seran els encarregats de marcar els primers compassos d'un cartell en el qual, entre altres, també figuren noms com Triángulo de Amor Bizarro, Xoel López, Second, Arizona Baby, Toundra, Egon Soda, Ferran Palau o Núria Graham . Salamandra. Av. del Carrilet, 301. Preu: Depenent del concert. Del divendres 26 de febrer al dissabte 19 de març, 20.30h.
3. CÀPSULES
Da Souza
Gran Salt Endavant
Famèlic
Fins a l’estratosfera i més enllà
El títol del segon disc de Da Souza amaga una veritat com un temple. I és que si en el seu àlbum de debut, Flors i Violència (2013), aquests mallorquins establerts a Barcelona ja apuntaven molt alt, amb el seu nou Gran Salt Endavant (2016), superen els límits de l'estratosfera i fins i tot van una mica més enllà .
Lluís Cabot (veu i guitarres), Xavier Hernández (guitarres), Àngel Garau (bateria) i Biel Stela (baix) van ensenyar la poteta amb Pau mundial (2013), maqueta de quatre temes editada en cassette per Famèlic, llar també de, entre d'altres, L'Hereu Escampa, Germà Aire, Univers, Heather, Ocellot o Opatov, una de les discogràfiques que més satisfaccions ens està donant en els últims temps. Pocs mesos després arribaria l'esmentat debut de llarg, Flors i Violència (2013), per, exceptuant l'split que van publicar el febrer 2015 al costat dels seus companys de segell Regalim, guardar silenci fins ara.
Gran Salt Endavant és el decàleg ideal d'indie rock guitarrer amb sensibilitat per les melodies plusquamperfectes. Encomanant-se a Teenage Fanclub, The Replacements, Superchunk, Pavement o Hüsker Dü, els seus temes, adherents com a pega d'impacte, efervescents com una aspirina en un got d'aigua, exhalen lluminositat, incandescència, frescor, alegria i vitalitat. I no és això el que se'ls ha de demanar a quatre jovenets endollats a l'amplificador? Sí, Da Souza han donat un gran salt endavant.
BONUS TRACKS
Extraperlo
Chill aquí
Canadá
Encara que sempre han tingut propensió per un so de cadència tropical, melodies candents però elegants (i una mica distants); el tercer àlbum dels barcelonins Extraperlo, Chill aquí (2016), és una aproximació molt més accentuada als ritmes de ball dels vuitanta. Definitivament, tota una generació ha descobert als Chic de Nile Rodgers.
Aoife O'Donovan
In the Magic Hour
Yep Roc
Tres anys després d’enluernar-nos amb Fossils (2013), Aoife O'Donovan torna a seduir-nos amb una nova col·lecció de peces, aquest In the Magic Hour (2016). Propera a la proposta de coetànies com Gillian Welch, Ruth Moody o Sarah Jarosz, la cantautora nord-americana ha modelat un àlbum, translació en acords d'un viatge que va realitzar per Irlanda buscant les seves arrels familiars, tallat per les corrents més introspectives del country folk.
Dr. Lonnie Smith
Evolution
Blue note
El teclista del turbant sikh retorna a Blue Note més de quatre dècades després de publicar la que fins ara lluïa com la seva última referència amb el prestigiós segell de jazz, Drives (1970). Sota la producció del prestigiós baixista Don Was i acompanyat per companys de la talla de Robert Glasper, Joe Lovano, Jonathan Kreisberg, Keyon Harrold i Maurici Brown, el veterà il·lusionista del Hammond B-3 es reivindica amb un brillant exercici de jazz soul amb interessants incursions en el funk i el hip hop. El seu millor treball en molt temps.
4. CAPÍTOLS
Harry Crews i el seu Gran Sud de gent abonyegada
Fins fa relativament poc, per aquí no teníem ni idea de qui era Harry Crews. Actualment, segueix sent un gran desconegut per a la gran majoria però, si més no, podem trobar algunes de les seves novel·les a les nostres llibreries. Un treball que va iniciar l'editorial Antonio Machado a través de la seva col·lecció Acuarela, traduint al castellà tres de les seves obres referencials: El cantante de gospel, Cuerpo y Una infancia. Autobiografia, aquesta última, gairebé obligada perquè, certament, la vida de Harry Crews dóna, com a mínim, per a una novel·la.
Crews va néixer el 1935 a un poble de mala mort de Geòrgia que de tan petit no apareix ni en els mapes i va créixer en una casa a la qual tan sols havien dos llibres: La Bíblia i un catàleg de venda per correu. Fill d'un modest colon agrícola, el seu pare va morir quan tenia dos anys. La seva mare es va casar amb el seu cunyat. Alcohòlic i violent, un d'aquests tipus menyspreables que acabarien poblant l'obra literària de Crews. En acabar l'institut es va allistar en els marines. Al seu retorn de la Guerra de Corea, i gràcies a les beques a què tenien dret els veterans, va ingressar a la Universitat de la Florida. Abans d'acabar els estudis, va dedicar un any i mig a rodar sense rumb fix per Estats Units a bord d'una motocicleta.
Es va casar amb Sally Ellis i es va divorciar, es va tornar a casar amb ella i es va tornar a divorciar després de la mort, ofegat a la piscina del seu veí, del seu segon fill. Professor d'escriptura creativa a la Universitat de Florida, entre els seus pupils destaca el nom de Michael Connelly. El 1968 va publicar la seva primera novel·la, El cantante de gospel. Després d'aquesta arribarien catorze més. Obra completada amb tres compilacions de contes i l'anteriorment esmentada autobiografia, Una infancia. Va morir el 28 de març del 2012.
Prosseguint el treball realitzat per la gent d'Antonio Machado-Acuarela, l'editorial de nova creació Dirty Works acaba de publicar El amante de las cicatrices, un dels cims creatius de Crews.
Establert a Florida, Pete, l'amant de les cicatrius, fuig d'un passat tempestuós, treballa a preu fet en un magatzem de càrrega i evita qualsevol tipus de contacte humà. No vol que ningú l’esquitxi amb els seus problemes (com aquella vegada que, aturat en un semàfor a San Francisco, se li va acostar un desconegut per confessar-li que feia dies que defecava sang, així de bones a primeres). Tot li va més o menys bé fins que Sarah, l'estranya noia de la casa del costat, i George, el seu company de feina amb connexions a amb una secta jamaicana, es creuen en el seu camí... Pinta bé, oi?
Outsider de les lletres nord-americanes, amb aquest asfixiant Gran Sud nord-americà de gent abonyegada que va nodrir constantment el seu imaginari literari, Crews s'anota una altra retrospectiva de vileses, baixeses i maldats humanes amb el seu habitual estil, punyent com el ganivet d'un carnisser, dolorosament plaent com practicar l'onanisme amb xinxetes a la mà, ferotge, grotesc però autèntic. Els humans som animals i Harry Crews, aquest poètic delator de la putrefacció moral que tota societat voldria amagar, ens descriu com bèsties.
El amante de la cicatrices. Harry Crews. Dirty Works. Madrid, 2015. 336 páginas.
EPÍLEGS
Pablo Ramos
En cinco minutos levántate María
Malpaso
L'escriptor argentí Pablo Ramos va convertir les seves caigudes i fracassos vitals en la font d'inspiració d'un trilogia que va iniciar amb El origen de la tristeza (2003), va seguir amb La ley de la ferocidad (2004) i va culminar amb En cinco minutos levántate María (2010), obres editades al seu país per Alfaguara i que aquí ha rescatat al llarg dels últims tres anys l'editorial barcelonina Malpaso.
Part contractant però independent de les seves dues companyes de tríada, En cinco minutos levántate María (2010) és el desarmant soliloqui d'una mare, la de l'alter ego novel·lístic de l'autor, Gabriel Reyes, aquí evocat a través de la veu de la seva progenitora. Bell i punyent monòleg d'aquestes imprescindibles i no sempre tan respectades com mereixerien forces centrífugues que mantenen en línia de flotació la majoria de llars.
Erich Hackl
El lado vacío del corazón
Periférica
Membre destacat del Partit Comunista alemany, amb l'arribada dels nazis al poder Hugo Salzmann va emprendre, al costat de la seva dona Juliana Sternat i el seu fill Hugo, un exili que els va portar a recórrer mitja Europa fins establir-se a París. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Salzmann i Sternat serien detinguts, deportats i tancats en camps de concentració. Hugo sobreviuria, la seva dona, no.
Prenent com a eix central la figura d'Hugo Salzmann fill, l'escriptor austríac Erich Hackl reconstrueix l'esdevenir d'una família marcada pel desterrament, l'anhel, la penúria... Entre el treball d'investigació i l'exercici literari, una petita gran història per explicar la Història d'aquells anys.
5. VINYETES
El heavy no és violència, és un gran còmic
Quan era petit, el meu barri, com tots els eixams d'arrelament obrer d'inicis de la dècada dels 80, era una vesper de heavies. Per a molts, aquells melenuts no passaven de ser mers pàries. Paràsits socials sense ofici ni benefici que consumien les tardes a la plaça a glops de Xibeca.
Per contra, el heavy, amb els seus refilets impossibles i guitarres afilades, va ser l'expressió social i, sí, cultural (per aquell temps a aquesta suma de joventut+codis-de-conducta+afecció-a-un-estil-musical-concret se la denominava tribu urbana) a la qual es van aferrar molts joves d'aquella època per expressar el seu descontentament per un present que els oferia poca cosa i un futur que, com tendeixen a intuir els adolescents d'ahir, avui i demà, els oferia menys.
Els protagonistes de Heavy 1986 podrien ser els meus veïns d'infantesa, però són els amics de Miguel B. Núñez, l'autor d'aquest còmic que, a traç diàfan i colorista, com és característic en ell, ens apropa a un grup de joves d'una barriada de pencaires de Madrid que troben en el heavy i els seus militants la manera de suportar les seves circumstàncies: atur, drogues, famílies desestructurades...
Una història completada amb didàctiques aproximacions a la discografia d'herois del gènere com Barón Rojo, Ozzy Osbourne, Obús, Panzer, Twisted Sister, Dio, Slayer, Judes Priest o Metallica. Artistes, molts d'ells, avui injuriats, però que rere seu han deixat uns quants incunables del rock.
La pregunta que s’em planteja després engolir d'una tirada aquest Heavy 1986 és si d'aquí a 30 anys, el pròxim propietari de la botiga de Rob Fleming estarà ressenyant un meravellós còmic titulat Poligoneros 2016.
Heavy 1986. Miguel B. Núñez. Sapistri. Barcelona, 2016. 192 páginas.
6. ESPOILERS
James Franco contra Lee Harvey Oswald
Minisèrie de vuit capítols basada en la novel·la homònima de Stephen King (qui a més exerceix de productor al costat de JJ Abrams, Stephen Bridget Carpenter i Bryan Burk) i amb James Franco al capdavant d'un repartiment en què també apareixen, entre altres cares ben conegudes per serièfils, Chris Cooper, Josh Duhamel o Cherry Jones.
Retorn al futur en clau de thriller, un professor viatja accidentalment en el temps fins a 1958. En la seva regressió haurà d'evitar l'assassinat de JFK. El problema sorgeix quan comença a agafar-li el puntet a la vida que construeix en el passat. Ficció de la plataforma en línia Hulu, als Estats Units 11.22.63 es va estrenar el passat 15 de febrer. Aquí arribarà el proper mes d'abril a través del canal FOX.